«El Consolat de Mar és el bressol del Dret Marítim Internacional»

Nascut a Barcelona l’any 1951, Jordi Domingo i Garcia-Milà està casat i té dos fills i quatre nets. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1975), advocat i soci fundador el mateix 1975 del bufet Jordi Domingo (avui Domingo Advocats), acumula gairebé 50 anys d’experiència en dret civil, mercantil, internacional i processal. L’any 1989 va fundar el primer despatx espanyol a Moscou i va desenvolupar una estreta relació amb la Unió Europea. És ex-president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya. Ha participat activament amb l’Escola de Pràctica Jurídica (ICAB); la Universitat Central de Barcelona i el Center for International Legal Studies (Salzburg). L’any 2020 va ser nomenat Cònsol Major del Consolat de Mar, una institució secular, sorgida a l’Edat Mitjana, avui vinculada a la Cambra de Comerç de Barcelona i que té la seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona.

El Consolat de Mar és una institució medieval...

Sí, i com a tal institució l’any passat vam celebrar el 750è aniversari, si comptem com a precedent els Costums de Tortosa, de 1272, l’origen de molts dels «usos i costums» recopilats per la Universitat dels Prohoms de la Ribera del barri barceloní del mateix nom, amb personalitat administrativa des de començaments del 1258. Tenim un tresor que hauríem de saber valorar, fer conèixer i explotar en bé del país. El Consolat de Mar és universalment reconegut, entre moltes altres coses, com el bressol del dret marítim internacional!

I quan es reconeix oficialment com a tal?

Sembla que la data que s’ha anat imposant (i que modestament comparteixo) és la que defensava el Dr. Josep Maria Font i Rius, probablement el millor historiador del dret del segle XX, tot fent referència a la reconversió de la «Universitat dels Prohoms de la Ribera» en «Consolat de Mar», mitjançant una disposició, de Pere II el Gran, del 19 de juny de 1279.

Van ser una creació pròpia de Catalunya?

Tots els consolats es regien pels costums marítims de Barcelona. Tot el comerç passava pel consolat, que tenia la facultat, atorgada pel rei, d’autoregular-se i de jutjar els conflictes en seu d’una jurisdicció especial, mitjançant l’arbitratge dels dos cònsols i un jutge d’apel·lacions, sense cap mena de submissió ni d’apel·lació als tribunals de justícia reials. Hi hagué Consolats a València i a Mallorca, i aviat, Tortosa, Perpinyà, Girona...

Girona?

Sí, del 1385. I també a Sant Feliu de Guíxols...

Així es van estendre i dominar la Mediterrània.

Els consolats (o alfòndecs) començaven a establir-se com una mena de fonda o magatzem i s’anava completant al seu voltant tot un poblat. Eren autèntiques «zones franques», on únicament s’hi aplicava el dret de la Corona de Catalunya i Aragó i on el cònsol n’era l’autoritat màxima a l’hora de resoldre conflictes. N’hi hagué una vuitantena a tota la Mediterrània, com ara a Venècia, Bugia, Alexandria, Constantinoble... i quaranta més establerts a la resta del món, en llocs tan reconeguts com Bruges, Londres, Porto, Buenos Aires o Lima. Aquest edifici on som fou bastit pel propi Consolat, igual que Santa Maria del Mar o, conjuntament amb el Consell de Cent, les Drassanes de Barcelona.

Hi hagué Consolats de Mar a Girona o a Sant Feliu de Guíxols i en mols altres llocs: una vuitantena a tota la Mediterrània (Venècia, Bugia..) i quaranta més a la resta del món (Londres, Porto, Buenos Aires...)

Va ser pioner en moltes coses, no?

En moltes, sí. Per exemple, va ser qui va instaurar els ADR, els sistemes adequats (alguns encara en diuen «alternatius») de resolució de conflictes. A la segona meitat del segle XIII, el rei Jaume I va encoratjar els mercaders i navegants a prescindir de la jurisdicció ordinària del rei i jutjar els seus propis conflictes d’acord amb els seus «usos i costums». El Consolat també va crear el primer banc públic europeu (Taula de Canvi), conjuntament amb el Consell de Cent i, el més important, elaborà el primer codi de comerç internacional: el Llibre del Consolat de Mar.

N’he sentit parlar, fins i tot en el món literari d’on provinc.

És l’obra magna del Consolat. Es tracta d’un compendi dels anomenats «usos i costums» de la mar, aplegat i copiat entre el 1320 i 1330, que va regir durant segles el comerç i el transport marítim a la Mediterrània i a bona part del món. Va ser traduït a moltes llengües, i és el fonament reconegut de la legislació marítima i comercial actual. Igualment, en època de Martí l’Humà aquest va reconèixer al Consolat la facultat d’estendre els seus «usos i costums» al transport terrestre; i és per això que diem que el transport internacional i les seves transaccions comercials estan arrelades indefectiblement al Llibre del Consolat de Mar. Alguns hi afegeixen també les normes del transport aeri. El Llibre del Consolat de Mar va esdevenir el primer codi de comerç internacional al món. És a partir del procés de codificació napoleònica que comença a perdre el seu pes. Tot i així encara trobem, en ple segle XX (concretament al 1908), sentències als Estats Units que desestimen pretensions per no respectar els usos i costums del Llibre del Consolat de Mar de Barcelona. Són coses com aquestes les que han atorgat, a la institució com a tal, l’auctoritas i el reconeixement internacional que té. Les normes del Llibre del Consolat de Mar van estar vigents a Espanya fins a la promulgació del Código de Comercio espanyol, l’any 1829, inspirat en la legislació napoleònica i el jacobinisme francès assumit per la dinastia borbònica.

Tinc entès que el Llibre del Consolat de Mar era un codi amb preocupacions socials.

I tant! Si algun mariner es posava malalt en plena travessia i els prohoms de la nau (els mercaders) demanaven al senyor de la nau (el capità) que el substituís, aquest havia de dur-lo immediatament al port més proper o accessible, pagar-li mig sou i trobar-li un substitut a qui li pagava l’altre cinquanta per cent, mentre que els prohoms es feien càrrec de l’altra meitat. Si qualsevol mariner embarcat en una expedició moria, la seva dona tenia el dret a percebre íntegrament allò que tingués pactat (amb independència de que hagués mort el primer o darrer dia). D’altra banda, la dona casada amb el senyor de la nau i que havia pagat la corresponent dot, si mai tenia un conflicte amb ell i se’n volia apartar, tenia el dret a recuperar la dot i era preferent sobre qualssevol altres crèdits, fossin quins fossin.

Vaig llegir que, des del Consolat, Catalunya havia incidit en la creació de la Lliga Hanseàtica o federació de ciutats del mar Bàltic i la globalització del comerç Nord-Sud.

Alguns historiadors efectivament així ho diuen. El Consolat de Mar va ser un dels precursors en la creació de hubs comercials i diplomàtics i en allò que avui coneixem com «capital risc». Molts dels comerciants no podien afrontar el cost de les expedicions a ultramar i era el Consolat de Mar el qui, a canvi d’una bona part dels beneficis que s’obtinguessin, finançava aquestes expedicions assumint-ne el risc. El prestigi del Consolat de Mar era realment excepcional. En veure la bona organització comercial que tenien la gent del sud, la Lliga Hanseàtica en va ser el contrapunt. I ambdues institucions van tenir una bona relació. Precisament va ser l’escriptor gironí, el franciscà Francesc d’Eiximenis (1330-1409), el qui establí les rutes mes òptimes, de sud a nord i de nord a sud, per a la relació comercial, per tal que les mercaderies intercanviades es malmetessin el menys possible... 

El Consolat de Mar va ser un dels precursors en la creació de 'hubs' comercials i diplomàtics i en allò que avui coneixem com 'capital risc'

Què fa avui el Consolat de Mar?

Permeti’m dir-li abans que avui en dia el món té assumit que la justícia en general no funciona. I que, tal com deia el rei Jaume I, cal «prescindir» de la jurisdicció ordinària. El nou paradigma internacional són els ADR. Cap aquí va el món, tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer. Necessitem passar de la confrontació al diàleg i del diàleg a la cooperació. I això se’n diu mediació. Hi ha altres sistemes, i en sorgiran més, però el més important és que siguem capaços de trobar solucions als conflictes sense haver d’anar a dirimir-los davant de la justícia ordinària. El Consolat de Mar de Barcelona, precisament perquè la història li ho reconeix i ella mateixa li ha atorgat l’auctoritas necessària, vol -i pot- ser un dels grans protagonistes (per no dir el que més) d’aquest llarg procés. Avui s’està movent, a nivell nacional i internacional, per a reivindicar aquest rol. Un rol que penso, molt sincerament, que li pertoca i que, de fet, la majoria del món acadèmic internacional vinculat al dret marítim (en la seva màxima extensió) l’hi reconeix. 

De què depèn?

De la valentia, fermesa, dedicació i voluntat de tots nosaltres i, especialment, de les institucions públiques i privades del nostre país. En qualsevol cas, val a dir que avui el Consolat de Mar de Barcelona és, entre d’altres coses, el Centre de Resolució de Conflictes de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona, que l’any 1956 va acollir-lo sota el seu paraigua, a instàncies de la Llotja de Cereals (una altra institució ancestral del nostre país que, encara avui, de la reunió que cada dimarts se celebra en aquesta casa surt la cotització del cereal, això és, el seu preu per a tot Espanya). En altres paraules, el Consolat seria l’instrument que es posa al servei dels empresaris i comerciants per tal de propiciar la solució dels seus conflictes i divergències, d’abast nacional o internacional, tot evitant el recurs al procediment judicial.

El 24 d’octubre de 2022 Tortosa va acollir l’acte inaugural dels 750 aniversari del Consolat.

Sí. Vam voler honorar el fet que les costums de la mar del Llibre de les Costums de Tortosa fos, precisament, un dels orígens dels «usos i costums» recopilats per la Universitat dels Prohoms de la Ribera de Barcelona, i que van acabar formant part del Llibre del Consolat de Mar. I va quedar clar que aquesta institució ha estat, i ha de ser, cabdal en l’arbitratge i mediació internacional. Ja havíem constatat que, per a molts acadèmics dels Estats Units, països nòrdics i d’Anglaterra, el Consolat de Mar resulta fonamental. El veneren i reverencien i es consideren autèntics deutors de la institució per ser, aquesta, essència i origen del dret marítim internacional. Com diu Ramon Tremosa, «el Consolat de Mar és l’aportació més important de Catalunya a la història universal». A més, és l’exponent històric més clar de la unitat dels Països Catalans. Tots els territoris de parla catalana s’unien per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament a través de la navegació, la cultura, la llengua, la diplomàcia i els «usos i costums» que recopilaven el bo i millor de cada port per fer-ne llei pròpia i, a la fi, jurisprudència. 

El Consolat seria l'instrument que es posa al servei dels empresaris i comerciants per tal de propiciar la solució dels seus conflictes i divergències, d'abast nacional o internacional, tot evitant el recurs al procediment judicial

Això no és gaire conegut...

Estic convençut que els Consolats de Mar dels Països Catalans es van voler esborrar intencionadament de la nostra història. La prova més clara és l’enorme desconeixement que en té la nostra societat. El Decret de Nova Planta els suprimí tots, llevat dels de Barcelona i Mallorca (probablement per la seva transcendència). Se’ls va expropiar tot el patrimoni i, per tant, tota la seva capacitat de fer i d’actuar. Aquest edifici de la Casa Llotja no es va recuperar fins a la constitució de les Juntes de Comerç en ple segle XIX. Després de la desfeta del 1714 i de la supressió de tots els estudis universitaris a Barcelona i arreu de Catalunya (concentrats -tots- a la ciutat de Cervera) aquí es va organitzar una mena d’escola o «universitat clandestina», on s’ensenyaven els estudis tècnics i tots els arts i oficis. Per aquí hi van passar prohoms i artistes tan importants com Damià Campeny, Fèlix Mestres, Antoni Gaudí, Pablo Picasso, o el mestre Miquel Llobet.

Deu tenir molts projectes de futur i li mancaran molts recursos.

Molts. I caldran recursos importants, sí. Els que vam obtenir per la commemoració esmentada estan servint per a posar el Consolat del Mar en un lloc preeminent i que la gent del nostre país el recuperi; que sigui a les escoles, instituts i universitats; que es faci present a les taules dels consells d’administració; i, tal com acostumo a dir, als menjadors i cuines de cada casa. És un actiu que ens ha d’enorgullir col·lectivament. Hem de promoure el més aviat possible relacions eficients entre els territoris de llengua catalana que també van tenir Consolats de Mar. Cal també establir i promoure relacions internacionals arreu d’Europa i del món, basades en la cooperació, la cultura, els ADR, la diplomàcia i la pau. I en això, hi hem d’estar tots implicats.

Quines dificultats preveu més properes?

Obrir el Consolat de Mar a tota la societat en general (cambres, empresaris, universitat, institucions públiques etc.). És complicat i és alhora un gran repte. Caldria que hi hagués la generositat i la intel·ligència suficients per a saber fer-ho. El Consolat és una institució de tothom. Ningú no se l’hauria d’apropiar. És el país -i els territoris de parla catalana- els que el van crear, fer créixer i assolir les fites que va aconseguir. Quant a les dificultats per les quals em pregunta, jo sempre dic que només hi ha tres coses que poden ensorrar aquest gran projecte: la manca d’ambició; les mesquineses habituals i, finalment, la política gallinàcia i de poca volada.

Desenganyem-nos: actualment la majoria de gent està in albis del que és i representa el Consolat de Mar.

Això està canviant, tot i que encara hi ha molts obstacles a superar. Cal obrir, sense embuts, el Consolat de Mar a la societat; fer conèixer la seva ingent obra i, tots plegats, de manera col·lectiva, enamorar-nos del seu passat; valorar el seu present; i engrescar-nos vivament amb el seu futur.

Subscriu-te per seguir llegint