Coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols: 40 anys espurnejant

El grup ganxó celebra l’efemèride amb un cicle de concerts que inclou peces d’Edward Elgar i de Bach

Durant la seva trajectòria la formació ha anat de gira per tot Catalunya amb el músic Pedro Burruezo

El concert de la Coral Cypsella al Teatre de Sant Feliu de Guíxols.

El concert de la Coral Cypsella al Teatre de Sant Feliu de Guíxols. / Coral Cypsella

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El piano sona. Tothom ha callat. Els cantaires se situen a lloc i totes les mirades convergeixen en les mans del director, que s’ha assegut davant de l’instrument i dona les primeres directrius per fer l’escalfament. Són les nou del vespre i l’escola de música ja quasi és buida, només hi resten ells. La concentració mana: l’assaig ja ha començat. Les indicacions són molt concretes: «alerta amb l’afinació al tercer compàs», «cal respirar abans d’aquesta frase», diu el director. També s’hi cola un: «esteu còmodes?». Tots asseguren que sí. Ara canten contralts, ara sopranos. Tenors i baixos s’ho escolten des de la fila del darrere, però també els tocarà el torn. De tant en tant, es cola algun comentari distès. Les quatre veus que componen la Coral Cypsella s’estan preparant per culminar un any de celebració que també ha estat ple de reptes.

Un assaig de la Coral Cypsella.

Un assaig de la Coral Cypsella. / Aniol Resclosa

Montse Homs ha vist créixer aquesta coral nascuda a Sant Feliu de Guíxols pràcticament des del seu naixement, quaranta anys enrere. La música li és inherent, i canta en corals des dels 14 anys. De fet, la Cypsella es va crear per donar continuïtat a la Coral Infantil del Centre Excursionista Montclar del municipi, que més enllà d’activitats de muntanya també acollia altres activitats lúdiques i culturals. El cant coral, fins llavors, era una qüestió de veus blanques o masculines, però no era habitual el cant mixt. «Érem un grup de gent que havíem cantat en corals infantils i a mesura que vam anar creixent ja no podíem continuar-hi, i en aquell moment no hi havia una coral d’adults amb veus mixtes, llavors va ser quan es va crear la Cypsella al Montclar», indica. Va ser el gener del 1984, sota la direcció de Josep Lluís Rabassó. «Ens ho vam dir els uns als altres, molts ens coneixíem de ser monitors d’esplai». Homs va enganxar-s’hi pocs mesos després de la seva creació. «No havia cantat mai a quatre veus, em va agradar, i encara hi soc», riu. 

Actualment són una quarantena de cantaires. En els primers anys havien arribat a ser una seixantena, però en moments més baixos van arribar a ser-ne 25. La formació ha vist passar unes 400 persones, majoritàriament ganxones, i també ha acollit fills dels cantaires. Al llarg dels anys hi han passat sis directors; després de Rabassó i en aquest ordre van dirigir el cor Lluís Cavalleria, Josep Ramon Llobet, Monti Galdón, Visi Díaz i Cláudio Suzin.

El director de la Coral Cypsella, Cláudio Suzin.

El director de la Coral Cypsella, Cláudio Suzin. / Aniol Resclosa

És una coral amateur i, per tant, alguns integrants tenen coneixements musicals, i d’altres no saben llegir una partitura. Però amb esforç i constància, les coses acaben sortint bé. Per celebrar l’efemèride, el director, Cláudio Suzin, ha preparat un repertori exigent que inclou una gira de quatre concerts amb l’obra En el saló de Sir Edward Elgar, que consta de sis peces del compositor anglès escrites el 1894 durant les seves vacances a l’Alta Baviera, i principalment a Garmish, Alemanya.

Els tres primers concerts es van fer el març a l’Auditori de la Mercè de Girona, al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols i a Canet de Rosselló, i van comptar amb acompanyaments de músics ganxons; el pianista Ferran Cullell i el violoncel·lista Jaume Ferrer. L’últim concert se celebrarà el 22 de juny a Olot. El recital s’interpreta amb les corals olotines Cantabile i Croscat, així com amb l’Orquestra Simfònica Méditerranée de Canet de Rousillon. A més, avui celebraran un concert a Sant Feliu per la 57a Festa de la Cançó de Muntanya. 

Més enllà dels concerts, la coral també protagonitzarà el pregó de la festa major el 31 de juliol. També es farà una exposició i un col·loqui de cara al setembre al municipi, i un concert al desembre amb l’Oratori de Nadal de Bach. Aquest ha estat un any molt intens i han estat molts assajos preparant les peces per acoblar-les a la perfecció amb la resta de corals i instruments.

Una coral oberta

«Una coral amateur et dona la possibilitat de ser inclusiva i d’obrir les portes a tothom sempre que tingui unes mínimes condicions vocals i hi hagi compromís de venir als assajos i estudiar», explica Suzin, que va iniciar el seu recorregut a la coral guixolenca el setembre de 2021. «Quan vaig arribar, vaig trobar una coral correcta però que tenia potencial per fer més coses», subratlla. «Els cantaires van ser molt receptius i van veure la necessitat d’organitzar-se per veus per preparar-se els assajos perquè n’hi havia que no tenien el costum d’estudiar a casa». I igual que es faria amb un instrument, la veu també s’ha de treballar, i un bon grapat dels cantaires també s’han animat a fer classes de cant, cadascú segons les seves possibilitats i amb el temps que hi pot dedicar. Tot plegat ha fet evolucionar la coral: «és molt bonic», diu, i afegeix: «anem cap a una Cypsella 2.0».

Suzin és pianista i ha fet la seva formació musical al Brasil i als Estats Units, i actualment és professor al Conservatori del Liceu. La seva relació amb el cant coral ja ve de lluny, però especialment s’hi ha dedicat des que va arribar fa quinze anys a Catalunya des del Brasil, on va néixer. Més enllà de la Cypsella, també és el director de les corals Cantabile i Croscat. 

L’arribada de Suzin es va produir quan les corals encara havien de cantar amb mascareta per les mesures sanitàries contra el coronavirus. Des que va esclatar la pandèmia, els assajos van cessar, i durant un any el grup no es va tornar a trobar. «Els cors vam ser els últims a qui ens van donar autorització per reunir-nos», recorda Homs. I aquell setembre del 2021, la Cypsella va ressorgir, aconseguint el que altres corals no van assolir, que és mantenir-se vives. Cantar amb mascareta va ser el preu a pagar durant un temps, però el director somriu i diu que «si s’ha de fer, es fa: no és res de l’altre món».

Un concert de la Coral Cypsella.

Un concert de la Coral Cypsella. / Coral Cypsella

Sobre la flama de les corals, indica que continua viva: «potser ara no hi ha la mateixa afició dins el jovent que fa 40 anys», diu, però afegeix que «no crec que sigui una cosa de gent gran, ni de bon tros, sinó que és per gent interessada en la música i que té aquesta inquietud, si la tens buscaràs un grup que t’aporti això que ressona dins teu, sigui més acadèmic, de gòspel o de rock».

De gira per Catalunya

«M’ho passo molt bé estudiant i preparant les cançons, m’agrada tot el procés», explica la cantaire. Enguany tenen un any «molt ple», perquè «fer 40 anys no és gratuït» i suposa «tot un repte». Els assajos, com el d’avui, es fan els dijous de nou a onze del vespre. Una estona abans, cada veu s’ha organitzat per preparar-se de forma separada la seva part. «De vegades et ve de gust i d’altres estàs més cansat, però hi tinc un compromís i si no és per una causa de força major, vaig als assajos, tot i que a casa també estudio», relata. «Si no assages pel teu compte costa molt, et perds», diu, però manté que és un esforç que tothom fa, no com una feina, sinó per passió. Hi va entrar amb 20 anys, i assegura que «no només hi vaig a cantar, sinó que m’hi sento part, i això ho podem dir molts de nosaltres», assevera Homs. 

Durant els seus quaranta anys d’història, la coral ha treballat tota mena d’estils de música, sigui rock, clàssic, musicals o música popular. Alguns dels projectes que destaquen són el musical Cats d’Andrew Lloyd Webber; un projecte de cançons dels anys 60 i 70; i un repertori de cançons populars de la Mediterrània amb peces de Menorca, Occitània, Grècia Itàlia o Turquia, arranjades per la llavors directora Monti Galdón, i que van interpretar pel seu 30è aniversari amb un muntatge audiovisual. A més, també van acompanyar de gira al músic Pedro Burruezo i a la Bohemia Camerata entre el 2013 i el 2015 en diversos escenaris de Catalunya, inclòs el Festival Porta Ferrada l’any 2014, amb el projecte Misticísssimus, format per cançons inspirades en poetes medievals amb sons de l’Al-Andalus i melodies d’antics trobadors barrejant castellà antic, llatí, català o àrab. La culminació d’aquesta feina es va immortalitzar en un disc, Misticisssimus coralliummm. 

Un concert de Pedro Burruezo i la Bohemia Camerata i la Coral Cypsella a Barcelona.

Un concert de Pedro Burruezo i la Bohemia Camerata i la Coral Cypsella a Barcelona. / Coral Cypsella

Més enllà dels assajos i de la música, també han sigut habituals les trobades i intercanvis amb corals d’Europa. Això els ha permès cantar en països com Alemanya, Anglaterra, França o Itàlia, entre d’altres. L’últim viatge el van fer l’any passat a Portugal. De fet, els cantaires portuguesos els van tornar la visita fa uns dies. 

Pedro Rodríguez fa prop d’un any que canta a la Cypsella. És una de les últimes incorporacions al cor, i canta amb els baixos. «Soc molt apassionat de la música clàssica, des d’abans de la Universitat ja havia estat en diversos cors, però des de fa anys, entre la feina i els nens no tenia temps», indica. Feia uns 20 anys que no s’hi posava, fins que l’estiu passat el director el va convèncer de provar-ho. «L’experiència és molt bona: el cant és una faceta de l’art que m’apassiona, amb tot el que comporta estar submergit en la música des de tan endins. Em porta bons records d’ocasions passades», relata. A més, té molt clar quins valors li aporten el cant coral: «Una de les facetes més interessants de la música és fer-la en conjunt, perquè aporta valors magnífics: disciplina, concentració, atenció... I s’aprèn a escoltar a l’altre i a tenir-lo en compte», assenyala.

Les quatre veus callen. Han passat dues hores. L’assaig s’ha acabat, però la Cypsella continua espurnejant. No tothom torna a casa: ara és el torn dels riures i de la gresca. «Una coral està formada per un grup de persones i t’ensenya moltes coses: com que la nostra no és professional, hi ha un factor social que consisteix a conèixer gent i explicar-se coses, i quan vaig arribar vaig veure que hi havia molta disbauxa i que estaven acostumats a xerrar i riure», diu Suzin. «Això ho deixo per abans i després, durant l’assaig soc molt disciplinat, tot i que també riem, perquè crea un ambient distès per l’aprenentatge», assegura. «Una coral és un reflex de la societat, un petit món, ja que els problemes que hi trobes també es poden extrapolar a la política internacional, hi ha la llavor de tot, i si aprenem a treballar això dins la coral farem un món millor, i això és bonic», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint