Tango&Mama, l’abraçada de la dansa contra el càncer

El càncer és una de les malalties més conegudes i alhora més estigmatitzades de la nostra societat. És una malaltia invasiva i amenaçadora que genera alts nivells de por, incertesa i estrès en el malalt, tant en el moment del seu diagnòstic com al llarg del tractament mèdic. Si bé aquest tractament és de vital importància, en l’actualitat s’està començant a incidir en la rellevància de tenir cura dels aspectes psicològics i socials del pacient, per fer front al diagnòstic i a tots els canvis que comporta. Una de les maneres de tenir cura d’aquestes necessitats psicològiques i aportar una ajuda integral al pacient és amb les teràpies psicoexpressives. Tango&Mama és la nova teràpia que ofereix l’Hospital de Palamós, amb el tango com a eix principal de treball, a càrrec de la cirurgiana del mateix hospital Piedad del Moral.

Els centres sanitaris compten amb psicooncòlegs que permeten als pacients tenir un acompanyament psicològic tradicional, en sessions individuals i una teràpia enfocada a la parla. Tanmateix, aquestes teràpies no només no són per tothom, sinó que se centren a abordar l’àmbit emocional del pacient, però no el social, el físic o el cognitiu. Per aquest motiu, neix una altra mena de teràpies, les psicoexpressives. Es practiquen en grup i volen assolir el que no abasta una teràpia tradicional. Se centren al voltant d’una activitat psicocorporal com pot ser la dansa, la pintura, el teatre de màscares o el cant, per després establir un diàleg psicoexpressiu entre el terapeuta i els pacients, tractant els temes, inseguretats i pors respecte a la malaltia i el tractament que sorgeixen durant la pràctica de l’activitat.

Les teràpies psicoexpressives solen anar a càrrec d’associacions, i habitualment no esta incloses dins el paquet de tractament oncològic que s’ofereix als malalts des dels hospitals. La falta de metges que pateix el sistema sanitari actual, impedeix que molts professionals portin a terme aquestes activitats dins el marc del tractament oncològic que ofereixen els centres hospitalaris. L’especialització de psicòlegs en aquest tipus de teràpies d’acompanyament a pacients amb diversos tipus de patologies, podria comportar un gran avenç en el benestar dels malalts, i de retruc noves oportunitats laborals pels psicòlegs.

Distrès

Les persones que pateixen un càncer han d’afrontar un gran nombre de situacions que provoquen estrès, des del diagnòstic fins als procediments mèdics invasius, els efectes secundaris o les pèrdues psicològiques i físiques. Quan una situació d’estrès s’estén durant un període massa llarg de temps, es produeix un distrès, un desequilibri propiciat per l’estat perpetuat d’alerta en què es troba el cos. Aquest distrès afecta la vascularització de l’organisme, alterant l’arribada de sang oxigenada als teixits, fent que aquests pateixin una manca d’oxigen i que el pacient noti un augment de símptomes. Una manca d’oxigen a l’estómac provoca mals de panxa, als músculs dolor muscular, al cervell mals de cap i pèrdues de concentració, a les articulacions dolor articular, etc.

Així, paral·lelament al tractament mèdic-farmacològic, es recomanen intervencions de caràcter psicològic per reduir els símptomes d’angoixa i millorar la vida del pacient. Les teràpies psicoexpressives com la dansateràpia o la musicoteràpia, permeten oferir un suport a escala integral, podent arribar a cobrir les necessitats de tipus físic, emocional, cognitiu, social i espiritual de la persona.

Tangoteràpia

Dins el marc de les teràpies psicoexpressives, la dansateràpia és una de les que es va desenvolupar primer. En observar que la pràctica de la dansa provoca canvis cognitius i emocionals en el ballarí, es va començar a investigar si aquesta disciplina podia utilitzar-se en teràpia. Primer es va provar amb pacients psiquiàtrics la dansa sense cap objectiu estètic, donant pas a la Dansa Moviment Teràpia, un tractament que partia de la base del «moviment autèntic», que consisteix a deixar el cos expressar a partir de la música sense cap limitació coreogràfica imposada.

El tango és un ball que no té una coreografia ni uns passos molt marcats, com podrien ser-ho la sevillana o la sardana. És més lliure de moviments i t’obliga a estar atent i llegir el teu company de ball i la música, demana una concentració física i cognitiva que aporta un al·licient extra a l’hora d’incorporar-lo a una teràpia.

El tango és la tècnica psicoexpressiva que ha decidit adoptar Piedad del Moral, la cirurgiana de l’Hospital de Palamós que ha desenvolupat la teràpia Tango&Mama per a pacients de càncer de mama. «La teràpia posa els sentiments sobre la taula», explica la cirurgiana, «les tècniques psicoexpressives son tot allò que no és, tu i jo parlem del que ens passa, fan que el cos s’expressi. Quan a aquestes expressions els hi dones un objectiu, llavors són teràpies».

El tango és una eina com podria ser-ho qualsevol altra dansa, tot i que del Moral està convençuda que és la millor dansa per aquest cas, ja que, «té una visió molt femenina». I és que aquesta és una de les idees fonamentals de la teràpia, «en el cas del càncer de mama un dels objectius és treballar l’autoconcepte, què soc jo, una de les idees que queda més tocada amb les operacions, els canvis físics i les cicatrius que suposen les mastectomies», explica del Moral. Per això es va decantar per aquesta dansa argentina. El tango es balla abraçat a la teva parella. Les abraçades, no només estimulen les hormones de la felicitat, sinó que l’abraçada té un concepte social molt maternal, per això la cirurgiana creu que és un exemple rodó per executar el tango i presentar-lo des d’aquest punt de vista tan femení, des del punt de vista de les dones, que són les que pateixen aquest càncer, «el càncer és un atac a la teva vida, el càncer de mama, a més a més, és un atac a la feminitat», afirma la doctora.

Per ella es tracta d’embolicar tot això i reconciliar-se amb els canvis, «ara tinc una cicatriu, no tinc les mames com abans, m’ha caigut el cabell», però encara són elles, «on està el meu jo? I com s’expressa la meva feminitat?», són dues de les incògnites que arrosseguen els canvis físics derivats dels tractaments mèdics del càncer de mama.

Un altre dels punts claus que permet adreçar la teràpia des de la reconnexió amb la feminitat de les pacients, és la vestimenta. En una milonga -una sessió de ball de tango popular- tu balles un cop amb cada persona, no tota la nit amb la mateixa persona, llevat que vulguis. Aquest fet codifica el ball, l’hi treu la part sexual però no la sensual. Permet que les pacients puguin tenir un motiu per arreglar-se, posar-se un vestit, uns talons o unes mitges de reixeta sense estar en un ambient de «lligar». «Això fomenta que tinguin una atenció cap al seu físic i fa que estiguin posant la seva feminitat sobre la taula, donant-li un lloc a la seva sensualitat femenina», afirma del Moral.

Veure’t bé et reconnecta al teu autoconcepte de tu i el millora. «Ja saben que els falta una mama, però els fa sentir i saber on estan realment elles. Elles no estan en uns cabells que tornaran a créixer o en una cicatriu», explica la doctora. És una espasa de Dàmocles a la vida i la feminitat, perquè un cop es cura el càncer -per sort el càncer de mama té uns pronòstics bastant favorables avui dia-, deixa cicatrius físiques i psíquiques de per vida, per tant, per molt que es superi la malaltia, queda molta feina per fer d’acceptació del cos i la feminitat a la qual va lligada.

Un altre dels conceptes fonamentals de les teràpies psicoexpressives, és la idea de donar al pacient una posició proactiva en el tractament del càncer. «És important que el pacient no només sigui un rebedor del tractament», expressa la doctora del Moral. El malalt ha de treballar per tenir el cos en condicions òptimes, tant físiques com psíquiques, per rebre un tractament i això només ho pot aconseguir el mateix malalt. Ha de cuidar l’alimentació, fer esport o dansa per millorar la fatiga, teràpia per conèixer i col·locar les emocions. El pacient ha de saber que hi pot fer alguna cosa per contribuir al tractament, més enllà d’acceptar el diagnòstic, pot millorar el seu benestar emocional i cognitiu que acabarà repercutint en el benestar físic.

«Tango&Mama és més que una teràpia, és un espai per a elles», explica del Moral. Malgrat comptar amb el tango com a activitat i eix central, «A vegades no fem tango perquè surten altres temes a partir altres dinàmiques. És el seu espai i és flexible, si les ajuda a expressar-se i comunicar-se, la feina del terapeuta és portar-ho a lloc», expressa. Així doncs, també compta amb altres dinàmiques que complementen i sumen al tango, com l’escriptura d’un diari, l’escriptura de cartes d’agraïment o la mímica.

Tango&Mama

Després de l’èxit entre les pacients i la gran recomanació d’aquestes, l’Hospital de Palamós ha inclòs aquesta teràpia dins el paquet de tractament oncològic pel càncer de mama que ofereix a les pacients. «És un gran pas», afirma la cirurgiana, ja que qualsevol dona que hagi d’afrontar la malaltia, rebrà des de l’hospital la coneixença de l’existència d’aquesta possibilitat. També ha rebut un gran suport de la comunitat del tango de la província. Del Moral va fer una recaptació de sabates per ballar tango per tal que les pacients no n’haguessin de comprar i «tinc més de quaranta parells de sabates a casa», explica entre riures.

Es tracta d’un èxit palpable. Tango&Mama ha aconseguit brindar l’acompanyament necessari a les dones que han assistit a les seves sessions. «És una oportunitat de compartir, expressar-se i rebre empatia. Saps que t’entenen perquè les altres també ho han viscut», explica Sabina Cruz, una de les pacients, que afegeix, «amb les converses aquí aprenem moltes coses de la malaltia, el tractament i els seus efectes, juntes hem celebrat cada pas endavant». Aquest era l’espai que volia crear i brindar la doctora del Moral, un espai de suport i comunitat per elles. «Em fa sentir feliç la preocupació de les unes per les altres» afirma una altra de les ballarines, Carme Gatius, que també remarca que «tot això et dona vida i un significat, ara jo hi poso de la meva part contra la malaltia». 

També asseguren que «no és un grup de teràpia convencional, que a vegades poden espantar. Aquí tot flueix de manera natural, ens acompanyem», fet que agraeix Magda Solé, una de les pacients que és «reticent als grups de teràpia, però elles em donen molta alegria i complicitat». Solé parla de com, amb la malaltia, «arriba un moment que et veus malament i no et veus ni sents tu», i recalca que «tenir l’excusa i el moment per arreglar-te i donar importància a la nostra feminitat, ajuda».

No es tracta només d’enfocar el present, Tango&Mama també permet tractar antigues «ferides» i afrontar nous reptes de maneres diferents de com ho hauries fet en el passat, «jo he viscut un altre càncer, de tiroides, i no en vaig parlar gens, em feia vergonya dir-ho. Aquest segon cop ho he viscut molt diferent, m’han ajudat molt i n’he parlat lliurement, ho estic passant de manera més alegre» explica Pilar Jiménez, una altra de les assistents al grup.

Així, quin és el futur de Tango&Mama i de les teràpies psicoexpressives? «M’encantaria que creixes i poder anar a altres hospitals i també que més gent s’interessés i sortissin diferents teràpies psicoexpressives en altres hospitals», conclou la doctora del Moral.

Subscriu-te per seguir llegint