Antonio Martín, trenta-nou anys al servei de Cap Roig

Quan parlem dels jardins i el castell de Cap Roig, el primer que ens ve al cap són dues coses; la primera, el conjunt monumental situat a la Costa Brava, conegut pels seus bonics jardins botànics i el castell d’estil medieval, que ofereix vistes espectaculars al mar Mediterrani. I la segona, el famós Festival de Cap Roig que es celebra durant l’estiu i reuneix artistes de renom internacional. Però la realitat no és només aquesta, darrere hi ha una història que moltes persones desconeixen. 

Per saber-ne més, Diari de Girona ha contactat amb Marina Cruz Martín, autora del llibre Memorias del mayordomo Woevodsky. La finalitat del llibre és donar veu a l’avi de l’autora, qui va dedicar trenta-nou anys de la seva vida a treballar al Jardí Botànic Castell-Cap Roig i porta molts anys lluitant perquè es compleixin les voluntats dels creadors d’aquest meravellós paratge. Inicialment, Antonio, avi de l’autora i protagonista del llibre, va servir durant catorze anys com a majordom personal dels senyors, Nicolás de Woevodsky, un coronel rus, i la seva dona, Dorothy Webster, una dama anglesa. Després de la mort d’ells dos, l’Antonio va continuar vint-i-cinc anys més com a encarregat general de la finca fins a la seva jubilació el 2005. Durant aquest temps, no només va cuidar la propietat, sinó que també va ser testimoni dels canvis i decisions que es van prendre al seu voltant, algunes de les quals ara es qüestionen. L’àvia Araceli s’encarregava més de les tasques domèstiques, gestionant la roba i mostrant-se com la donzella del matrimoni. Per la seva banda, l’avi Antonio, tenia responsabilitats més burocràtiques i d’administració, com rebre els convidats, contestar les trucades, controlar qui sortia i entrava i assegurar-se que tot estigués en ordre. 

El coronel Nicolás de Woevodsky i Dorothy Webster, quan van arribar a la Costa Brava se’n van enamorar, van veure Cap Roig i van decidir que s’hi volien quedar. Nicolás es va encarregar del tema de l’arquitectura i Dorothy estava al càrrec més dels jardins. Això no obstant, tots dos decoraven conjuntament les estances dels edificis. Van compartir un amor per l’art i la cultura, reflectit en la seva amistat amb figures de l’època com el modista Cristóbal Balenciaga, qui s’inspirava en les plantes dels jardins pels seus dissenys. Finalment el matrimoni va decidir crear un patronat amb gent de confiança, amb la idea de reunir-lo un cop a l’any, però només ho van fer el 1980, poc després de la mort de Dorothy Webster. Amb el pas dels anys, i els problemes de salut que anaven sorgint, cap al final de la seva vida els Woevodsky van arribar a l’acord de cedir condicionalment la finca a la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Girona, amb un document que van signar el 10 de novembre de 1969 a Cap Roig amb la presència dels membres del patronat. Actualment és la Fundació La Caixa qui gestiona la finca. 

Anys després, l’Antonio va adonar-se que hi havia condicions de la donació que no s’estaven respectant. Entre elles, el desig que una part del castell es destinés a museu i que es fessin visites guiades per preservar la memòria dels creadors de Cap Roig. També qüestiona Antonio la construcció d’urbanitzacions i de l’auditori dins dels terrenys de Cap Roig, accions que considera que contradiuen l’esperit de la donació. Una de les coses que l’autora es va adonar després de publicar el llibre -detall que consta firmat a mà per la senyora en el testament afegit a la donació- és un tema relacionat amb el cotxe que tenien, el Chrysler: la idea inicial era que es quedés exposat en el museu, però actualment forma part de la col·lecció d’automòbils Salvador Claret. «A mi m’ha inquietat molt aquest tema sempre, sempre em preguntava que deu tenir Cap Roig que porta tota la meva família preocupada» confessa Marina. «Sents molta impotència en veure com aquest document signat no val res», afegeix. 

«Sents molta impotència en veure com el document signat no val res».

Marina Cruz Martín

— Autora del llibre

En el llibre intenta expressar el desengany i la frustració que va sentir el seu avi en veure com les condicions estipulades al document de donació no es respectaven i com les autoritats responsables no mostraven interès a convocar el patronat per supervisar el compliment d’aquestes condicions.

El vincle familiar a Cap Roig

La història de la família de l’autora està íntimament lligada a la finca de Cap Roig des de fa dècades. La seva mare i filla de l’Antonio, Araceli, va passar deu anys de la seva infància en aquesta propietat, creixent en un entorn que combinava naturalesa, història i un tracte proper amb els senyors. De fet, les primeres paraules que va aprendre en anglès va ser amb la Dorothy. Araceli també va tenir la seva habitació, construïda especialment per a ella en una secció annexa a les torres del castell, cosa que mostra la proximitat i estima que els amos tenien cap a la seva família. Els Woevodsky van agafar tanta estima a la família de l’autora que, en saber que el majordom i la donzella esperaven una filla, es van alegrar tant que van canviar d’opinió sobre la seva idea inicial de no voler un matrimoni amb fills per tenir cura de la casa. El tracte va ser excel·lent, i finalment van canviar de parer.  

A més de la família de l’autora, els jardiners i altres treballadors també residien en la zona. Estaven ubicats el que s’anomena ‘poble espanyol’. Per a facilitar la vida quotidiana dels treballadors i els seus fills, el matrimoni va posar a la seva disposició un taxi que portava els nens a l’escola de Palafrugell, un gest clar de preocupació dels amos pel benestar de tots els treballadors.

Una de les peculiaritats dels Woevodsky és que tots dos eren molt amants de la fauna i de la flora, persones molt cultes, avançades a la seva època, malgrat que Nicolás tenia dret al tractament d’excel·lentíssim. Els agradava muntar a cavall i van tenir diferents animals al llarg de la seva vida. Alguns dels últims que van tenir estan enterrats amb ells, com el gos Nerón, i la Bonzo, una gata. 

Si l’autora hagués de descriure la relació que té amb el seu avi, que encara viu, assegura ho diria amb només dues paraules: amor i tendresa. «Al final és un tema recurrent que jo sempre n’he sentit a parlar a taula, sobretot en els dinars de diumenge i som una família molt unida» explica Marina. «L’amor i la tendresa, són els valors que els meus avis m’han transmès sobre la seva experiència en el Cap Roig», afegeix.

Subscriu-te per seguir llegint