«He vist que a Girona hi ha hondurenys a tot arreu»

En una entrevista que es publica coincidint amb el dia en què els hondurenys celebren la seva independència, el vicecònsol del país centreamericà a Girona, Carlos Emilio Flores Sosa (Danlí, Hondures, 1992), es mostra molt conscient del desafiament que suposa encapçalar la tan desitjada oficina consolar a la província, que només porta dos mesos en funcionament.

Com valora l’inici de l’activitat del viceconsolat d’Hondures a Girona?

De moment gràcies a Déu tot va bé. Tenim el repte d’aconseguir que l’hondureny visibilitzi que hi ha un viceconsolat a Girona que té un rang de consolat general i per tant totes les eines. El que ara farem és penjar cartells als negocis hondurenys per informar dels serveis consulars. Tothom que ha vingut fins ara s’ha mostrat agraït pel tracte rebut i estem esperant tothom qui vulgui venir amb els braços oberts.  

Quins són els principals serveis que s’ofereixen a l’oficina consular?

Principalment, la renovació de passaports, inscripcions de naixement, poders generals i especials, reclamació de prestacions de les institucions, autoritzacions perquè els menors puguin viatjar, certificacions de documents... I també concedim visats per a estrangers dels països veïns que els necessitin per entrar a Hondures. Paral·lelament, assessorem sobre diversos assumptes com la forma de portar a terme divorcis, peticions de pàtria potestat, guàrdia i custòdia... 

Hi haurà la possibilitat en algun moment de postil·lar i autenticar documents des del mateix viceconsolat?

Tenim a l’agenda validar els antecedents penals. Ens haurem d’asseure amb el Poder Judicial per veure com ho fem perquè el ciutadà els pagui en línia, els rebi per correu i pugui venir al viceconsolat perquè els validem. El Poder Judicial ens ha de donar la via per validar aquests antecedents a través d’un codi QR. I el mateix es podria fer amb els certificats de naixement, les actes de solteria... En tot cas, hi ha països que ja ho estan fent, fet pel qual hem de veure quin sistema utilitzen i replicar-lo.  

En una entrevista en aquest diari, el ministre d’Exteriors d’Hondures, Eduardo Enrique Reina, va afirmar que el viceconsolat no només seria una oficina on realitzar tràmits, sinó que seria punta de llança per buscar inversions i relacions de cooperació. Quines són les prioritats?

Una de les prioritats és proporcionar documents a tots els compatriotes, i un cop aconseguit això, hem de descobrir què necessiten. Per exemple, hi ha moltes hondurenyes que treballen «internes» a les llars dels gironins, i hem de ser capaços de parlar amb les autoritats competents perquè aquestes dones es puguin empadronar sense problemes, ja que de vegades els seus ocupadors no ho faciliten. També hem de sensibilitzar els hondurenys perquè no tinguin por de denunciar quan siguin víctimes de delictes tot i que no tinguin papers, així m’ho han insistit els Mossos d’Esquadra. El que tinc clar és que vull aprofitar aquest càrrec per deixar empremta i que la gent se senti representada.

Com estan els assumptes de l’agermanament entre Girona i Talanga o el vincle entre els festivals de les flors de Girona i Siguatepeque?

També tenim una ciutat com Comayagua que es caracteritza per les seves catifes de Setmana Santa. Que bonic que seria, perquè jo vaig créixer allà, vincular Comayagua amb Girona en això de les catifes. Encara no sé com se celebra aquí la Setmana Santa, però a Comayagua la viuen amb intensitat i estaria bé buscar algun vincle. I el mateix amb els festivals de les flors. Però Siguatepeque no només és això, també hi ha una important indústria càrnia i podríem buscar un vincle formant treballadors a indústries càrnies de Siguatepeque perquè treballin legalment a les empreses de la província de Girona. Ara hem de veure com li donem forma a aquesta idea.

Ja falta poc per a l’homologació del carnet de conduir dels hondurenys?

A Hondures ja hem fet els deures, ara només falta que a Espanya surti publicat al BOE el conveni que vam signar. Pel que sembla, les autoritats espanyoles estan esperant l’opinió del Poder Judicial, les comunitats autònomes... Potser haurem d’esperar fins al gener, però nosaltres ens hem reunit amb la Direcció Nacional de Viabilitat i Transport d’Hondures perquè en aquest període fins al gener Trànsit pugui venir a Espanya una setmana a cada consolat perquè les persones que tinguin el carnet caducat, perdut o robat el puguin renovar i beneficiar-se també de l’homologació. També caldrà definir quins carnets es veuran afectats, si només els més habituals o tots, i què es farà amb els carnets que no estiguin digitalitzats a Hondures. 

En el temps que porta a Girona s’ha pogut fer una idea de la gran quantitat d’hondurenys que hi viuen?

Sí. He pogut comprovar que a Girona hi ha hondurenys a tot arreu, però de moment aquesta xifra no l’estic veient materialitzada al viceconsolat. Aquests dies hi pensava, nosaltres com a viceconsolat estem a les xarxes socials, però hi ha molts compatriotes que no en tenen, una cosa que ens bloqueja. Cap problema, si hem de fer-nos presents a través de cartells i anuncis als mitjans ho farem. També s’està donant el cas que hi ha hondurenys residents a Girona que encara estan anant al consolat de Barcelona, però tot s’anirà normalitzant, perquè tothom que ha vingut ha marxat content. 

En tot cas, impulsaran algun mètode per validar la xifra oficiosa de 35.000 hondurenys a la província?

No hi ha un sistema com a tal per fer-ho perquè és una qüestió delicada per temes de protecció de dades. Però com a Govern volem disposar d’una dada actualitzada cap al mes de desembre. El que està clar és que tot hondureny que passa pel viceconsolat l’incorporem a la base de dades. A més de saber les xifres, també vull conèixer la situació dels compatriotes, quins són els seus problemes i tenir les seves dades per posar-m’hi en contacte.  

A què atribueix aquesta massiva presència d’hondurenys a la província?

He detectat que aquí hi ha moltes oportunitats de feina i hi ha molt respecte pels immigrants, entre ells els hondurenys. A més, he vist algunes coincidències entre la manera de ser dels hondurenys i els gironins, el caràcter tranquil, el respecte per la família...  

En haver-hi tants hondurenys a la zona, també hi ha moltes associacions i grups, però la relació entre ells històricament no ha estat bona i ara mateix tampoc ho és. Com ho valora?

Jo me n’he mantingut al marge. Hi ha hagut una polèmica relacionada amb l’última activitat que es va fer a Girona, sort que no hi vaig anar. La veritat és que jo només he tingut contacte amb dues associacions i m’he mantingut al marge de polèmiques. Qui vagi per la via de la veritat, l’ètica i la justícia ens aguantarà el ritme als del viceconsolat, qui no ho faci no ens hi trobarà, perquè jo vaig amb bones intencions. Crec que en el fons són criaturades, el que cal és dialogar amb un moderador i posar-se d’acord. Cal buscar el que tenim en comú i mostrar més maduresa.  

Ha dit que li interessa molt conèixer les preocupacions dels seus compatriotes. Quines han estat les que més li han exposat fins ara?

El principal problema que m’ha arribat és el de mares que tenen els seus fills menors a Hondures, el pare està allà i no vol signar l’autorització perquè ella pugui fer els tràmits per portar-los. A més, moltes d’elles treballen internes a les cases sense disposar de temps lliure i amb salaris molt per sota del que se’ls hauria de pagar.  

Els hondurenys que viuen a Girona podran votar en les eleccions del seu país?

Crec que això està a l’agenda del Govern, que està fent moltes coses pels hondurenys a l’estranger. Nosaltres fa poc que hem obert, s’ha obert un altre consolat a Pittsburgh, als Estats Units se n’obriran quatre més... Hi ha voluntat política d’atendre bé els hondurenys que estan a l’estranger, el que passa és que hem d’anar pas a pas. En tot cas, si la comunitat hondurenya a l’estranger vol alguna cosa, cal que la demani, entre tots hem de fer una proposta que beneficiï tothom.  

Com a autoritat d’Hondures, com veu el creixement dels partits d’extrema dreta a Europa?

La meva tasca és treballar pels hondurenys i això és el que faré. És bo mantenir un perfil baix. He vingut a Girona a atendre els hondurenys i em mantinc al marge dels altres assumptes.

Què és el que més li ha agradat de moment de Girona?

Ja he començat a familiaritzar-me amb la dieta mediterrània. M’agrada molt el pa amb tomàquet amb oli d’oliva. M’agrada veure els matrimonis de gent gran agafats de la mà, és molt maco. Una altra cosa preciosa són les platges.

Quines ha tingut temps de visitar?

Fa uns dies vaig poder fer una petita escapada a Platja d’Aro. Vaig veure que hi ha molt turisme en aquesta època, molta gent de França. Recordo que em va costar bastant trobar aparcament. També vaig passar per Cassà de la Selva i em van sorprendre els camps de blat que l’envolten. De moment haig de dir que m’estic trobant molt bé a Girona.  

Subscriu-te per seguir llegint