Les vacances al Llafranc antic d’un olímpic d’hoquei

Francesc Roig Ventura era a prop de fer 28 anys quan va participar en els Jocs Olímpics d’Amsterdam del 1928, com a integrant de la selecció espanyola d’hoquei herba, que va fer un paper més aviat discret: amb un empat i dues derrotes, va ser la quarta classificada del grup B, per darrere de Països Baixos, Alemanya i França, en una competició en la qual, al final, la medalla d’or seria per a l’Índia, la de plata per als Països Baixos, i la de bronze, per a Alemanya. La seva dedicació a l’hoquei herba, primer com a jugador i després com a membre destacat del Club Deportiu Terrassa i vicepresident de la Federació, són dos aspectes que destaca enciclopedia.cat de la trajectòria vital de Francesc Roig Ventura (Terrassa, 1900-1953), membre d’una nissaga d’empresaris tèxtils. Però ara mateix a Palafrugell se’n mostra un altre, del tot desconegut fins fa només algunes setmanes: la d’estiuejant a Llafranc, amb la seva família, en els primers temps de la postguerra.

Àlbum d’estiueig (1942-1958) és una de les exposicions de l’edició d’aquest any de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, i exhibeix imatges del mateix Roig Ventura i en general de la família Roig Junyent durant les seves estades d’oci a Llafranc. La mostra, a la sala d’exposicions del Teatre Municipal, «és un treball de recuperació de la memòria gràfica local a través dels àlbums fotogràfics de la família Roig, empresaris tèxtils de Terrassa que els anys quaranta estiuejaven a Llafranc», segons expliquen els responsables de la Biennal, que afegeixen que «els àlbums mostren les activitats pròpies de l’estiueig d’una família benestant i també les excursions, els dinars i les festes que compartien amb els pescadors de Llafranc i Calella, la gent local i els escassos turistes que a l’estiu anaven a gaudir d’unes platges encara verges. També apunten que «l’interès i el valor d’aquest testimoniatge augmenta si es té en compte que la dècada dels quaranta és un període del qual pràcticament no es disposa d’imatges, degut a la precarietat de les condicions de vida durant la postguerra i a la manca de disponibilitat de material fotogràfic».

Treure a la llum l’arxiu de Francesc Roig Ventura i de la seva família respon a un dels objectius que es marca la Biennal en cada edició (i ja en van tretze), el de donar a conèixer patrimoni fotogràfic desconegut relacionat amb Palafrugell. Però hi ha molt més, en aquest gran certamen fotogràfic, com han pogut comprovar els centenars de persones que l’han visitat des que va obrir portes el passat 4 d’agost. I encara queden dues setmanes, fins el 13 d’octubre, per poder visitar les onze exposicions programades en diferents espais de la localitat.

Com expliquen els organitzadors, «la Biennal, un dels festivals de fotografia més antics de Catalunya, ret homenatge a Xavier Miserachs i a la seva generació, i treballa amb la voluntat d’apropar la fotografia al gran públic. L’objectiu de la Biennal és donar a conèixer el treball de grans figures de la història de la fotografia nacional i internacional, així com donar suport a l’obra de joves fotògrafs. A més, en cada edició descobreix un arxiu fotogràfic desconegut de la comarca, imprescindible per la recuperació de la memòria col·lectiva i important pel seu valor artístic, patrimonial i històric».

Consagrats i emergents

Les imatges dels Roig Junyent responen aquesta vegada a l’últim d’aquests objectius expressats per l’organització. Pel que fa al treball de grans figures de la història de la fotografia nacional i internacional, hi ha cinc propostes que responen de manera clara a aquesta intenció. El més destacat és la primera retrospectiva que s’ha dedicat a Catalunya a Lee Miller (Poughkeepsie, Nova York, 1907 - Chiddingly, Regne Unit, 1977), tot un referent en aquest àmbit, que va ser model i fotògrafa de moda, fotògrafa surrealista, corresponsal i fotoperiodista de guerra. El desig de llibertat, títol que s’ha donat a l’exposició preparada en col·laboració amb l’entitat Lee Miller Archives, «fa un viatge a través de més de 60 imatges per cadascun dels àmbits que va abordar Lee Miller, una de les fotògrafes imprescindibles del segle XX: la moda, el surrealisme, el retrat i la guerra. La mostra incideix de manera especial en l’àmbit de la guerra, per la seva rellevància testimonial i històrica, així com per la mirada privilegiada que atorga a les dones».

En el dossier de la Biennal s’assenyalen altres detalls biogràfics de Lee Miller per posar de relleu l’excepcionalitat del personatge a qui per primera vegada es dedica una retrospectiva a Catalunya: «Va posar per a importants fotògrafs, va conviure i aprendre amb els representants dels corrents intel·lectuals i artístics europeus més avantguardistes, com Man Ray, André Breton, Jean Cocteau, Paul Éluard, Dalí o Picasso, i va esdevenir una de les primeres dones fotògrafes i corresponsals de guerra que va documentar, entre altres episodis bèl·lics, els bombardejos de l’exèrcit nazi sobre Londres, el desembarcament de Normandia i l’alliberament dels camps de concentració de Buchenwald i Dachau».

Un altre referent femení indubtable, encara que sense la mateixa repercussió internacional, ho va ser Colita (Barcelona, 1940-2023). I dins de la Biennal, al Museu del Suro de Catalunya, s’hi pot visitar Colita. Para un roto y para un descosido, «títol que la fotògrafa va escollir expressament per a aquesta exposició, que mostra algunes de les seves imatges més emblemàtiques: la seva estimada Barcelona, la Transició, els gitanos, el flamenc, el cinema, la Nova Cançó... Un viatge per l’obra d’una autora que exhala sentit de l’humor, feminisme i llibertat», de la qual es remarca també que «treballadora infatigable, alumna, amiga i companya de professió de Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca, ha bastit un arxiu amb milers d’imatges de temàtica molt diversa fruit de la seva incansable curiositat».

També és un fotògraf reconegut Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013), un altre dels noms propis d’aquesta edició de la Biennal: «Fa trenta-tres anys, va presentar al Casal Solleric de Palma de Mallorca -i posteriorment també al FotoFest de Houston- l’exposició La meva Mediterrània, concebuda a partir d’un recull d’imatges realitzades durant els seus viatges a Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Israel i el Magrib, i també de Mallorca, que mostrava els escenaris als quals l’autor sovint retornava i amb què s’identificava. La Biennal recupera una selecció d’imatges d’aquella mostra i d’altres inèdites, i en aquesta ocasió les acompanya de textos de Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) escrits també arran dels seus viatges pel seu mar. La imatge i la paraula; dues visions d’un espai geogràfic i cultural complex que fascinaven el fotògraf i l’escriptor». Aquesta mostra està instal·lada a la seu de la Fundació Josep Pla. 

Els altres dos autors reconeguts amb exposició a Palafrugell aquests dies són Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930-2021), considerat «un dels fotògrafs capdavanters en la transformació de la fotografia espanyola dels anys cinquanta» i un pioner en la utilització del color, de qui es mostra La Chanca en color (1962-1968), i Jacques Léonard (París, 1909 - l’Escala, 1994), desconegut fins fa alguns anys però amb una obra àmplia en la qual sobresurt el seu retrat de la comunitat gitana de la Barcelona de les dècades de 1950 i 1960. Precisament en els nens gitanos se centra l’exposició Petites lectures.

Lluís Català (amb un mural format pels retrats de 320 persones de Palafrugell), Anna Lofi, Marta Vergonyós Cabratosa, Enno de Jonge, Ricard Mademont de Colombo, José Ruz i Albert Tejada són, finalment, els creadors emergents que reben suport en forma d’exposició per fer visible la seva obra en aquesta edició de la Biennal.

Subscriu-te per seguir llegint