Vint anys de progrés del Santa Caterina a Salt

El 18 de setembre de 2004, els últims quaranta-cinc pacients van deixar l’antiga seu de l’hospital de Santa Caterina, ubicada durant més de tres segles al centre de Girona, per traslladar-se a la nova ubicació, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Es tractava d’un espai molt més modern, funcional i ampli, que iniciava una nova etapa amb el propòsit de crear un espai sanitari amb un concepte integrador de la salut que inclogués l’assistència psiquiàtrica, sociosanitària i social, i l’atenció de les malalties físiques. 

El cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, va ser l’encarregat de fer el discurs de comiat del vell hospital, mentre els gegants de Girona i Salt observaven aquest «intercanvi de poder» entre els dos municipis. El fill d’un treballador de l’antic centre sanitari va donar la clau a Antònia Quintana, una auxiliar de Traumatologia que va ser l’escollida per tancar la porta de l’hospital per sempre, escenari que esdevindria la seu de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya, fins a l’actualitat. 

L’última persona ingressada al vell hospital va tenir un nadó sis hores abans del trasllat, mentre que la primera atenció d’urgència a Salt va suposar també el naixement d’un nen. Seria el primer pacient d’un centre sanitari que canviava d’emplaçament amb visió de futur, en un parc hospitalari amb 114.000 metres quadrats i amb perspectiva de creixement. El 31 d’octubre de 1998, el president Jordi Pujol posava la primera pedra del Parc Hospitalari Martí i Julià, i el 15 de juny de 2001, Artur Mas, aleshores conseller en Cap, donava l’inici a les obres del nou centre. El 30 d’octubre de 2004, el president de la Generalitat de Catalunya en aquell moment, Pasqual Maragall, va inaugurar el nou hospital Santa Caterina i va plantar un arbre de forma simbòlica.

Es configurava així un espai sanitari basat en un concepte integrador de la salut. La directora mèdica del 2001 al 2006, Palmira Borràs, recordava en l’acte commemoratiu dels vint anys del nou emplaçament el repte del trasllat i la preparació de l’obertura del nou hospital com a «una gran lliçó de tota una organització que va treballar per a un mateix objectiu». I és que el canvi era més que necessari, tal com corrobora en aquest diari l’adjunta a la direcció infermera de l’hospital Àngela Vilà, ja que el centre sanitari havia de créixer «tant des del punt de vista de l’activitat com de la seva complexitat, equipaments, tecnologia i sistemes d’informació». Vilà fa 26 anys que hi treballa i va poder viure de primera mà el trasllat a Salt, moment que defineix com «un abans i un després». Tot i que un dels objectius principals d’aquest canvi d’ubicació va ser la integració de la salut mental en un mateix parc sanitari, també va servir per donar pas a una gran transformació.

Transformació de l’hospital

D’entrada, Vilà destaca que el canvi en les noves tecnologies ha sigut un dels més evidents d’aquestes dues dècades. «A l’antic hospital havíem començat a informatitzar alguns documents i ara pràcticament tot ja està en el nou sistema, tant historials clínics com prescripcions farmacològiques, entre d’altres». La tecnologia també ha impactat en l’activitat assistencial, sobretot en noves tècniques quirúrgiques, que abans eren més invasives i, des de fa pocs anys, s’han introduït nous mètodes com la laparoscòpia, per tal d’evitar fer incisions. De fet, la innovació en la imatge ha sigut un dels grans progressos. Pel que fa a intervencions, també s’ha progressat amb l’impuls de la cirurgia major ambulatòria, que evita l’ingrés dels pacients ja que es poden recuperar en l’hospital de dia, a diferència d’abans.

El Santa Caterina assisteix més de 700 parts a l'aigua des que es va posar en marxa el servei fa 15 anys

Les noves instal·lacions també van ser una oportunitat per avançar en el projecte del «part respectat» del Servei de Ginecologia i Obstetrícia. El nou equipament va permetre impulsar el part a l’aigua, entre moltes altres iniciatives. El Santa Caterina és un dels centres pioners a Catalunya en l’assistència de parts a l’aigua, i és un dels hospitals acreditats pel Sistema Nacional de Salut en aquesta pràctica des del 2015. Actualment, aquest tipus de pràctica representa un 5,3% del total de parts vaginals no instrumentats que s’atenen al centre sanitari.

Ampliació d’espais

L’hospital Santa Caterina és el centre sanitari referent del Gironès sud i la Selva interior. Àngels Vilà remarca que la població de referència ha crescut de forma considerable en vint anys, ja que s’ha passat de 120.000 a 165.000 habitants. És per això que s’han hagut d’ampliar els espais per tal d’adaptar-se a les noves necessitats poblacionals, un canvi que hauria sigut més complicat de dur a terme a les antigues instal·lacions de Girona. 

Una de les grans incorporacions va ser l’obertura de la Unitat de cures intensives (UCI), el 2019. Era la primera vegada que l’hospital tindria una unitat per a pacients crítics, a l’inici era destinada a semicrítics però va acabar augmentant la complexitat. «Va ser un progrés molt important i va ser clau durant la pandèmia de la covid-19, ja que vam poder atendre pacients d’arreu de les comarques gironines, no només de la nostra àrea de referència, i d’aquesta manera es va evitar que es traslladessin a Barcelona perquè el Trueta no en podia assumir tants», explica Vilà. 

L'hospital Santa Caterina estrena l'UCI compartida amb el Trueta

Prèviament a l’obertura de l’UCI, cal remarcar l’ampliació de quiròfans, el 2014. Es va passar de cinc a set espais per operar els pacients. Deu anys més després, el bloc quirúrgic segueix creixent amb més mesura, ja que es passarà de set a onze quiròfans, dos dels quals ja s’han estrenat aquest mes d’octubre. Un dels quiròfans s’ha equipat específicament per a la cirurgia oftalmològica dels pacients de les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i la Selva interior (les zones de referència dels hospitals Trueta i Santa Caterina) i cirurgia terciària oftalmològica de tota la Regió Sanitària de Girona. La segona sala d’operacions es destinarà a cirurgia major ambulatòria de diferents especialitats. 

Entre altres novetats d’aquests últims anys hi ha l’adquisició d’un nou aparell per fer TACs (2007), l’ampliació del servei d’Urgències (2020), l’ampliació de l’hospital de dia mèdic i reforma de l’hospital de dia quirúrgic (2021), l’ampliació de l’àrea d’endoscòpies (2022), la creació de la nova unitat de la son (2023), l’adquisició d’un nou aparell per fer ressonàncies magnètiques amb nova tecnologia (2023) i la millora del servei d’esterilització (2024). 

Humanitzar els quiròfans amb visites guiades per a la població

Cal recordar que l’hospital està integrat en el Parc Hospitalari Martí i Julià, on hi ha molts altres equipaments. En aquests últims vint anys les incorporacions més rellevants són la creació del centre sociosanitari la República (2009), la nova seu de l’Institut d’investigació biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, Idibgi (2015) i la posterior ampliació (2022), el nou laboratori clínic territorial (2016) amb la posterior ampliació (2023) i la nova base del Servei d’Emergències Mèdiques (2023).

Integració de la salut mental

«L’abolició del concepte manicomi va ser una de les grans victòries». Així de contundent definia la infermera Margarita de Castro, adjunta a la direcció de Salut Mental, la integració de les urgències psiquiàtriques a l’hospital Santa Caterina, així com la transformació general de tota la xarxa de salut mental. 

Són diversos els premis i mencions que s’ha endut el model de Salt com a referent europeu en atenció psiquiàtrica. Afavorir la recuperació de les persones amb trastorns de salut mental severs perquè pugin dur a terme un projecte de vida en el seu entorn natural a la comunitat, amb plena autonomia i evitar ingressar en hospitals psiquiàtrics de llarga estada va ser el principal objectiu.

La tasca de desinstitucionalització de Salt, iniciada l’any 1999, suposava fer un pla individualitzat per a cada persona i decidir que s’atendrien amb una altra aproximació per evitar els nous ingressos de llarga estada.

Per fer possible el canvi, un dels primers passos va ser ajuntar les urgències psiquiàtriques amb les convencionals del Santa Caterina, un cop es va fer efectiu el trasllat el 2004. «Abans, les persones amb patologies de salut mental que havien de ser ateses a urgències tenien por per l’estigma que això suposava i per la idea que anirien al manicomi i no en sortirien mai més; tractar la salut mental com una malaltia més i integrar-la al centre hospitalari va servir per canviar aquest concepte», explica Claudi Camps, psiquiatre de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) des del 1995 i actual director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines.

Però aquest no va ser l’únic pas, sinó que també es van impulsar entitats socials com Support i Drissa per tal d’acompanyar i integrar els usuaris a la vida comunitària, amb un projecte de vida, feina i habitatge. També es va decidir contractar molts psiquiatres per tal d’abordar el canvi de model d’atenció psiquiàtrica i tancar definitivament la llarga estada.

Els inicis no van ser fàcils, tal com corrobora Camps. «Hi havia molta gent reticent, fins a la dècada dels vuitanta els psiquiatres quedaven al marge de la salut, fins i tot alcaldes o policies podien ordenar un ingrés, com si el manicomi fos una presó alternativa on derivar aquelles persones que molestaven; quan vam proposar el canvi el 2004 es deia que integrar aquestes persones a la comunitat seria una utopia però han passat vint anys i la realitat és que el canvi s’ha consolidat i normalitzat», matisa, i afegeix que «s’ha avançat molt per crear una xarxa de pisos a més de generar una inserció laboral amb resultats molt bons». 

Pel que fa a altres canvis en aquests últims vint anys, Camps fa referència al desenvolupament d’equips d’atenció intensa de quadres psicòtics greus amb serveis descentralitzats a les comarques i també tractaments d’addiccions en diversos punts de la província.

Horitzó: Campus de Salut

L’any 2012, el Departament de Salut va integrar l’Institut Català de la Salut (ICS), amb l’hospital Trueta com a principal equipament, i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que engloba principalment el Santa Caterina i la Xarxa de salut mental, sota una sola gerència. El principal objectiu era créixer conjuntament tant en activitat, com des del punt de vista d’enriquiment professional per als equips dels dos hospitals. 

Una dècada més tard, aquesta aliança ha agafat més sentit que mai amb el Campus de Salut a l’hortizó, que incorporarà el nou hospital Trueta, al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià. Segons Àngela Vilà, el Campus «suposarà una millora per a l’atenció de les persones, ja que estarà tot concentrat en un mateix lloc i els serveis seran molt més eficients; perquè ara mateix estem duplicant recursos». També considera que servirà per «atraure talent», ja que unirà molts àmbits interessants per a desenvolupar la trajectòria professional. Aquest canvi també serà molt positiu per la xarxa de salut mental perquè permetrà guanyar i millorar els espais actuals, sobretot pel que fa a les urgències psiquiàtriques, que seran més accessibles. 

Més de 800 anys d’història

La història de l’hospital Santa Caterina va molt més enllà d’aquests últims vint anys. De fet, el 2012 es van complir 800 anys del centre sanitari i, tot i que el projecte segurament ja venia de lluny, no va ser fins al segle XII (1211) que els membres de la confraria de Sant Martí van decidir bastir un hospital a la ciutat de Girona, als terrenys ocupats avui per la plaça del mercat. 

Sota l’advocació de Santa Caterina serà, doncs, el precedent directe dels equipaments de la plaça de l’Hospital. Tres segles més tard, al 1654, les autoritats militars decideixen enderrocar aquell hospital. El servei es trasllada a un espai proper, a les terres a tocar de la nova muralla de la ciutat. Es tracta del conjunt assistencial format en un primer moment per l’Hospital Santa Caterina al qual amb el pas dels anys s’hi aniran sumant la Casa de Misericòrdia-Hospici (1765 i 1776) i la Casa de Convalescència (1781) com a edificis veïns, i la resta d’equipaments distribuïts pel territori.

Durant aquests tres segles s’havia iniciat, també, el llarg camí de la definició de competències i la necessària especialització. Fins entrat el segle XX, qui tenia diners anava al metge o es curava a casa seva. En canvi, a l’hospital hi anava la gent sense recursos. Però la participació dels poders públics en l’atenció als necessitats va suposar el naixement de la beneficència com a competència pública.

La gestió i el manteniment de l’hospital Santa Caterina i l’hospici va anar a càrrec de la Diputació de Girona, mentre s’esperava que l’Estat construís els seus propis hospitals. Paral·lelament, l’any 1886 la Diputació acorda comprar el Mas Cardell de Salt per allotjar-hi els pacients amb problemes de salut mental que abans estaven a l’hospital de Santa Caterina.

El traspàs dels serveis de la Diputació a la Generalitat es van fer el 1992. A partir d’aquí, l’oncologia es trasllada a l’Institut Català d’Oncologia del Trueta i s’inicia la reconversió de l’hospital psiquiàtric de Salt.

Subscriu-te per seguir llegint