Braus i famosos al Sant Feliu de Guíxols dels 60

En els anys 60 del segle passat, amb l’adveniment del turisme i la comercialització del paisatge de la Costa Brava, es consoliden els primers intents taurins, iniciats als anys 50 amb el gran èxit de la pel.lícula Pandora y el holandés errante i la inauguració de la plaça de braus de Sant Feliu de Guíxols, el 25 de juliol de 1956. La plaça «España Brava» guixolenca, propietat del gran aficionat Javier Pascual de Zulueta (que també va ser l’empresari de la plaça de Lloret de Mar i va organitzar algunes curses a Figueres), va impulsar un remarcable floriment taurí i va esdevenir l’epicentre de l’activitat taurina a la província per la seva programació de rellevants curses de braus, amb la presència de les més importants figures del toreig de l’època però, també, per ser el centre de reunió i diversió d’una determinada jet set de la Costa Brava que estiuejava a s’Agaró.

És inevitable recórrer l’àlbum fotogràfic de les icones més famoses del panorama social, artístic i polític que freqüentaven la plaça de toros de Sant Feliu de Guíxols i participaven activament de les festes taurines que organitzava Pascual de Zulueta. Personatges que, o bé tenien segones residències a s’Agaró o s’hostatjaven al reconegut Hostal La Gavina de l’industrial Josep Ensesa Gubert.

Famosos a l’arena

Entre aquestes personalitats del món de la política i de la cultura hi havia el ministre Pedro Gual Villalbí, l’actriu Amparo Soler Leal, el director del Diario de Barcelona Enrique del Castillo, la directora i productora de cinema infantil Montse Faixat Ensesa, Eddie Fisher, marit d’Elizabeth Taylor, el músic Xavier Cugat i la seva esposa Abbe Lane, altrament coneguda com la reina del Cha cha cha, el president de la Diputació provincial de Girona, Joan Llovet Llavari...

Zulueta organitzava sovint festes taurines en obsequi a les seves amistats en les quals deixava anar vaquetes perquè fossin torejades pels més atrevits. El 19 d’agost de 1964, per exemple, es va celebrar una festa en honor al ramader salmantí Alipio Pérez Tabernero per complir cinquanta anys com a criador de braus. En aquest acte, en el qual el mateix Zulueta va torejar un jònec de Fonseca, va destacar la participació en el rèdol del tàndem format per Cristina Fàbregas, Miss s’Agaró, i Vidal-Batex.

A principis del mes d’abril de 1967, Zulueta va organitzar un interessant festival taurí en honor als més de mil especialistes que, procedents de quaranta països, celebraven el VII Congreso de Médicos Electrorradiólogos de Cultura Latina i el I Congreso de la Asociación Europea de Radiología a Barcelona. En aquest festival, Abbe Lane, la famosa sex symbol de la cançó llatina dels anys 50 i que va conquerir el cor del «nostre» Xavier Cugat, va sortir a la sorra de l’«España Brava» per posar a prova les seves aptituds toreres davant d’una vaqueta brava. Abbe Lane va torejar acompanyada del matador Victoriano Valencia, torero de gran cartell a Sant Feliu.

Al diari Los Sitios es feia referència a la celebració de 1964 amb el següent text de l’agència Cifra: «Con una tarde espléndida de sol propia para celebrar grandes corridas de toros, ha tenido lugar en el coso taurino España Brava de esta población a puerta cerrada una verdadera fiesta campera organizada por su propietario empresario don Javier Pascual de Zulueta en obsequio a sus numerosas y distinguidas amistades con que cuenta el matrimonio Zulueta, reuniendo cerca de 500 invitados entre los que figuraban el ministro, Sr. Gual Villalbí; capitán general de la IV Región Militar, don Luis de Lamo Peris; subsecretario de Gobernación, señor Rodríguez de Miguel; Gobernador civil y jefe provincial del Movimiento de Gerona, señor Hellín Sol; Presidente de la Diputación Provincial de Gerona, señor Llovet Llavari; General de la Guardia Civil, el Laureado General Sierra y otras autoridades y personalidades.

La fiesta campera ha consistido en una tienta de reses bravas que ha dirigido el propio señor Zulueta auxiliado por el ex matador de toros Sanluqueño que se ha lucido de verdad en las diversas faenas torerísimas realizadas con las reses de la ganadería de don Alipio Pérez Tabernero Sanchón cuya fiesta ha sido en honor de este ganadero con motivo de cumplir los cincuenta años de la cría de reses de lidia. El señor Zulueta se ha entendido con un magnífico ejemplar con más de 300 kilos, luciéndose tanto con la capa como con la muleta despachando a su enemigo de un pinchazo y una entera superior. El público, que fue en este caso la presidencia, ha concedido al señor Zulueta las dos orejas y el rabo, dando al propio tiempo la vuelta al anillo en medio de grandes aplausos y ovaciones.

(...) Terminada la tienta, que ha sido bien entrada la noche, la numerosa y selecta concurrencia han sido obsequiados por el matrimonio Zulueta con sabrosísimos manjares propios del campo andaluz seguida de una verdadera fiesta flamenca en un ‘tablao’ montado al efecto en la propia plaza».

L’atractiu de les curses de braus que programava l’empresari Pascual de Zulueta, juntament amb l’idíl·lic paisatge de s’Agaró i el prestigi de l’Hostal La Gavina, van fer de Sant Feliu de Guíxols un punt neuràlgic indiscutible d’aquella Costa Brava dels anys seixanta. La Gavina era, tanmateix, el lloc on s’instal·laven els toreros que torejaven a la plaça de braus guixolenca. Luis Miguel Dominguín, Victoriano Valencia, Chamaco, Ángel Peralta,... es vestien de lluentons a les habitacions d’aquest prestigiós hostal pel qual hi han passat una llarguíssima llista de famosos com Hussein de Jordània, els ducs de Windsor, el mariscal Juin, Orson Welles, Ava Gardner, Frank Sinatra, James Mason,...

La tasca de Zuleta

La tasca de l’empresari Zulueta va ser, en aquest sentit, molt lloable i no només va aconseguir situar Sant Feliu de Guíxols en el mapa taurí sinó que va saber aglutinar a personalitats de diferents àmbits que es van acostar al món dels toros, que assistien a les curses estiuenques i que acaparaven l’atenció constant de fotògrafs i periodistes. El retorn d’Abbe Lane i Xavier Cugat, per exemple, cada estiu a s'Agaró era notícia a la premsa de l’època, i més encara després de la seva separació matrimonial. 

Zulueta, uns dels «Dimonis de la Costa Brava» segons el veterà periodista Josep Víctor Gay, no només va convertir Sant Feliu en la meca del toreig del litoral mediterrani, sinó que també va ajudar institucions benèfiques guixolenques i col·laborava activament amb diverses associacions. Aquests donatius es repetien cada any i tenien el complement de tot tipus de festivals taurins benèfics.

L’ajuntament de Sant Feliu va valorar sempre com a molt positiva la contribució de la plaça de toros a la importància turística de la localitat. En els acords municipals de 1956, per exemple, es fa el següent agraïment: «Acto seguido, y en vista del esfuerzo que ha hecho D. Javier Pascual de Zulueta en relación con nuestra ciudad, dotándola de una Plaza de Toros que prestigia y enaltece su importancia, incrementando con dicho espectáculo la afluencia de visitantes, con lo que San Feliu alcanza el rango de primerísima ciudad de la Costa Brava, por aclamación se acuerda hacer constar en acta el agradecimiento de la ciudad hacia dicho señor.»

La plaça de braus de Sant Feliu es va convertir, gràcies a Zulueta, en la plaça de braus de referència de la província i en pocs anys va augmentar considerablement la seva oferta de funcions taurines amb la participació de les figures del toreig més emblemàtiques, com el mateix Manuel Benítez « El Cordobés» que esdevindrà el gran ídol de l’«España Brava» torejant-hi fins a onze exitoses curses. Amb el vent del turisme de cara, Zulueta va sortejar el perill de convertir la «bombonera» guixolenca en una plaça turística i va intentar fer una sana competència a la Monumental de Barcelona.