Isabel Gestí: «M'interessen les formes artístiques més antigues»

Isabel Gestí (1997) és una artesana polifacètica, amb qualitats de fotògrafa, terrissaire i joiera. És oriünda de Matadepera, però fa quatre anys que es va traslladar a Corçà, al Baix Empordà. Allà, va perfeccionar les seves habilitats de ceràmica en un curs a la Bisbal. Després, va voler formar-se en periodisme i va acabar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, on cursa la carrera de Comunicació Cultural. Actualment, està acabant el tercer any. Tanmateix, no és el primer cop que trepitja una universitat, perquè abans havia completat els estudis de Belles Arts.

Fa un munt de coses: joieria, terrissa, fotografia… Amb què comença, quan i per què?

Les dones de la família de part de mare són molt artístiques i des de petita sempre he estat fent fang o dibuixant. De fet, a l’escola no m’anaven bé les ciències, els números, ni res d’això. En canvi, m’agrada tot el que és treballar amb les mans i donar vida a les meves idees. M’interessa tota l’expressió artística, des de la cultura més elevada, com els quadres dels grans artistes, fins a les formes de cultura més quotidianes, com la gastronomia. Quan era adolescent vaig fer un curs de fotografia al Casal de Cultura del meu poble. A partir d’aquí vaig començar a fer fotos a amigues, a voler expressar idees, documentar els meus viatges… Quan vaig estudiar Belles Arts vaig començar a experimentar i vaig provar la fotografia analògica. Em va agradar molt més perquè té una textura i capta la llum d’una forma física. M’interessen les formes artístiques més antigues.

D’on creu que li ve aquest interès?

Soc molt antiga en la manera de crear i inspirar-me. M’interessa no tant el que és digital, plàstic, modern i contemporani, com la cosa antiga. Et fas més conscient que nosaltres som el resultat de tots aquests milers d’anys i evolucions tècniques. Veus el museu i pots anar a la botiga dels hippies del costat i comprar-te unes joies exactament iguals. M’agrada molt visitar museus i inspirar-me en aquestes peces antigues. Sobretot, m’inspiro en les cultures del Mediterrani, el fet de crear des de la meva pròpia condició cultural i territorial. Estem més connectats amb aquests avantpassats del que ens pensem. M’agraden molt els grecs perquè busquen la bellesa, la justícia, la bondat, la veritat… Tenen uns ideals que han arribat fins a nosaltres. També tenien aquesta voluntat de viure en comunitat i harmonia. En el passat hi trobo com una essència, una veritat i una cosa autèntica. M’agrada recrear-me en la història, l’art i les reflexions existencials. Parla del que som com a Humanitat.

Més enllà de les cultures antigues, quines són les seves inspiracions?

M’interessa molt la relació de l’ésser humà amb la natura. Fem la nostra vida mentre la natura va fent el seu cicle i la vida humana n’està desvinculada. Sembla que està als marges de la societat. Amb el tema de la crisi climàtica, crec que hem de trobar un punt d’unió perquè hem creat un món a part i ja no sabem com relacionar-nos-hi. Intento recuperar aquesta connexió a través del fang i la fotografia. La ceràmica és treballar directament amb la terra i donar-li forma. Una foto a una persona enmig d’un glaciar envoltat de gel o estirada en un camp de flors et transmetrà unes emocions diferents. La natura també té una capacitat d’expressió emocional.

Quins són els seus projectes en terrissa?

Ara mateix estic fent tasses per a una cafeteria de Girona i també he fet plats. Vaig rebent encàrrecs. Faig dissenys rústics i funcionals. M’agraden les formes orgàniques que no siguin perfectes i m’interessa la irregularitat, on pots veure la petjada de qui ho ha fet. Amb la terrissa no miro de replicar les peces gregues i iberes tant com ho faig amb la joiera, però sí que m’inspiro en ceràmiques antigues i s’hi poden assemblar. Tanmateix, faig dissenys més moderns i funcionals per al sector gastronòmic.

Ha fet diverses exposicions de fotografia...

La primera es titulava Bruixes i eren retrats de dones, amigues i familiars, que m’envoltaven. Era durant el moment més intens pel feminisme, durant les manifestacions del 2018. Volia reivindicar la figura de la bruixa com una dona sàvia i empoderada, que no havia de fer por. Després vaig fer-ne una al Casal de Cultura i una altra en un bar. Una es deia Postals de Bosc i era un conjunt de fotos i poemes que jo anava fent per Matadepera. L’altra es deia Pols d’Estels i era això, prendre consciència que tots estem fets de pols d’estels. Actualment, estic treballant en una sèrie de fotos que segueixen la línia del cos humà reinserit en el paisatge natural. Per exemple, en una alzina centenària de Romanyà de la Selva, pujar-hi un cos humà nu, però incorporat a l’arbre. Com l’ésser humà es torna a vincular amb la natura.

En el seu art hi ha un ànim de canvi social?

El meu art és molt activista en tots els sentits. Tant en el sentit de Bruixes com en el de la connexió amb la natura. Sempre busco millorar la societat i que el futur sigui millor. Com una eina de resistència contra els corrents antifeministes o el neoliberalisme. La part més orgànica o visceral que tenim té relació amb el feminisme i la dona. Abans de la revolució científica, les persones que tenien més coneixement dels remeis eren les dones en l’àmbit domèstic: estar amb les plantes, recol·lectar-les, assecar-les. Tenien aquests espais per crear medicina i aquests coneixements sobre fruits i herbes es transmetien de generació en generació, de mares a filles. Aquesta part més instintiva no se li ha permès tant a la dona com a l’home, però existeix una natura-naturalitat emocional pròpia de les dones.

Compagina els estudis de comunicació cultural amb la feina. Li agradaria dedicar-se a la creació artística a temps complet?

Jo em vull dedicar a la cultura, ho tinc claríssim. No sé en quin sentit, si a la investigació, la creació, la divulgació… Jo crec que faré una barreja de tot, però de creació artística sempre en faré, d’una manera o altra. Crear és el que m’estimula com a persona i el que m’agradaria fer en aquesta vida.

Quin aprenentatge vol que s’emportin les persones que veuen una exposició seva?

M’agradaria crear la consciència en les persones de la necessitat de cuidar la natura i donar-li la importància que té, la seva bellesa i riquesa. Passejar o estar en contacte amb la natura és sanador per a un mateix i ajuda a baixar el ritme de vida que portem. Voldria que les futures generacions sàpiguen millor com cuidar el planeta.