El Sónar torna a obrir les portes a l’avantguarda musical i tecnològica

El Sónar tornarà aquesta setmana entrant a convertir Barcelona en la capital mundial de la cultura electrònica i digital, després d’haver deixat enrere fa molt temps l’estatus de simple festival de música per convertir-se en un centre de referència internacional per a les noves tendències sonores i per a les aplicacions tecnològiques relacionades en general amb l’activitat creativa. Entre dijous 12 de juny i dissabte 14, Sónar ha programat «prop de 200 activitats i propostes repartides entre els 10 escenaris de Sónar de Dia i Sónar de Nit i els espais de Sónar+D, entre concerts, DJ sets, performances multidisciplinars, masterclasses, xerrades i fòrums de debat, així com projectes creatiu-tecnològics d’arreu del món», tal com expliquen els seus responsables en la presentació de l’edició d’aquest any.

En qualsevol cas, l’amplíssima, variada i eclèctica oferta musical continua essent el principal atractiu del Sónar per a molts dels assistents (l’any passat va batre rècords amb una afluència de 154.00 persones), i per això l’organització remarca allò que considera més destacat en aquest punt, que no és poc. Per començar, estrenes d’espectacles com Grasa, «el flamant nou show -per primer cop al nostre país- de Nathy Peluso» o els de Pa Salieu, Raül Refree i Niño de Elche, Herbert & Momoko, Maria Arnal, Actress & Suzanne Ciani o Alva Noto & Fennesz amb un homenatge a Ryuichi Sakamoto. El llistat de noms propis d’artistes destacats no s’acaba aquí, per suposat: Eric Prydz, Peggy Gou, BICEP, Overmono, Max Cooper, Daito Manabe, Cora Novoa, Richie Hawtin, Four Tet, Honey Dijon, Modeselektor, Dixon, Helena Hauff, Barry Can’t Swim, Angel Molina, MOCHAKK, Jayda G, Vintage Culture... I molts altres que ompliran de música durant tres dies el Sónar de Dia (al recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc) i el Sónar de nit (a la Fira Gran Via de l’Hospitalet) i que es poden consultar al web del festival: www.sonar.es. 

La polèmica del fons KKR

En els últims dies, però, a més dels artistes que actuaran al Sónar, han estat notícia els que no ho faran tot i que la seva presència estava programada. I és que una trentena de grups i solistes han cancel·lat la seva presència al Sónar per la relació del festival amb el fons nord-americà d’inversions KKR, assenyalat pels seus interessos a Israel i als territoris ocupats de Palestina. Aquest fons és el propietari d’una setantena de festivals de música, i el 2024 va adquirir la multinacional de l’espectacle que gestionava el Sónar des del 2018. L’organització del festival ha sortit al pas de la polèmica i de les crítiques amb diverses declaracions públiques en les quals assegura que manté una relació «nul·la» amb el fons KKR i que condemna l’«apartheid i genocidi» que pateix el poble palestí.

En un apartat del seu web, Sónar respon, els responsables del certamen asseguren que «Sónar es desvincula de qualsevol acció de KKR. No tenim ingerència ni, per descomptat, cap control sobre les seves inversions o decisions», i assenyala que mai no han enviat «ni un sol euro» a aquest fons. En aquest mateix espai, apunten que «des de la seva creació, Sónar ha estat un espai de trobada, experimentació i pensament crític. Fidel a aquest esperit, expressem avui el nostre ferm compromís amb els principis ètics i morals que defensen la dignitat humana, la justícia i els drets fonamentals. En aquestes setmanes, hem estat en comunicació amb Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina de Catalunya i BDS/PACBI, així com amb nombrosos artistes i representants dels sectors professionals de la cultura i, també, les nostres audiències (...). Estem alineats amb les seves aspiracions i objectius a llarg termini per la pau i la fi del sofriment a Gaza». L’organització diu igualment que «Sónar reafirma la seva vocació de ser un festival culturalment compromès, on la música, la tecnologia i el pensament es troben al servei de la justícia, la pau i la transformació social. En conseqüència, reiterem el nostre suport al poble palestí i el total rebuig a l’apartheid i genocidi que pateixen per part del Govern d’Israel».

No és l’únic comunicat que s’ha fet públic aquests darrers dies relacionat amb aquesta polèmica. El músic i productor Alizzz, que sí que actuarà al Sónar, explica a través de les xarxes socials perquè ho farà tot i rebutjar la vinculació del certamen amb KKR: «Em preocupa quan fons d’inversió sense cap vincle amb la cultura, ni valors, ni principis, ni sensibilitat social, compren els nostres espais creatius». Segons ell, però, «Sónar és part de la nostra història i és crucial per a aquesta ciutat, i estic segur que per coherència mouran fitxa i canviaran coses». Afegeix que «mai» s’ha plantejat cancel·lar la seva actuació i indica que la participació de fons d’inversió en esdeveniments culturals o socials no és només un problema del Sónar: «M’agradaria que els que s’aferren a consignes fàcils mirin més a fons el que tenen al voltant».

L’edició d’aquest 2025 del Sónar ja va haver d’afrontar un episodi convuls abans de començar, perquè es va presentar en públic anunciant que almenys durant tres anys el certamen se celebrarà de manera íntegra al recinte de Fira de Barcelona a l’Hospitalet, abandonant el de Montjuïc, seu durant els últims temps del Sónar de Dia i el Sónar+D. Les obres que s’hauran de fer en aquesta zona per condicionar-la de cara al centenari de l’Exposició Universal del 1929 obliguen els responsables del Sónar a trencar amb la dicotomia de dos espais que havien mantingut des de temps immemorials, amb un recinte per al dia i un per a la nit.

És per això que en l’acte de presentació del Sónar 2025, un dels seus quatre codirectors, Ventura Barba, va fer una crida al públic del festival: «Animem tothom a fer un últim ball i a compartir amb nosaltres l’última posta de sol a Fira Montjuïc». Per ambientar aquests últims balls i aquestes últims postes de sol, Sónar confia en artistes com la jove estrella brasilera Mochakk (dijous 12), l’experimentada DJ i productora nord-americana de house Honey Dijon (divendres 13) i el duo revivalista del rave britànic Overmono (dissabte 14).

I a la nit, enmig d’una programació del tot inabastable per la quantitat d’artistes i la immensitat de l’espai, Sónar torna a apostar per l’espectacularitat els nous shows audiovisuals de la productora sud-coreana Peggy Gou i dels èpics Eric Prydz i BICEP, tots dos amb un dispositiu de làsers colossal. A més, afegeix l’organització, «dos genis de l’electrònica d’avantguarda com el productor britànic Max Cooper i el tecnòleg japonès Daito Manabe faran el salt per primer cop a Sónar de Nit per actuar davant d’audiències molt més àmplies, culminant així anys d’estret treball i col·laboració amb el festival». Un altre dels fruits creatius que no para de generar el Sónar any rere any, malgrat aquests temps convulsos.

«Un ecosistema cultural», segons la IA

La mateixa intel·ligència artificial que serà un dels eixos de l’edició d’aquest any de Sónar+D respon d’aquesta manera quan se li demana per la transcendència del certamen musical i tecnològic: «El Festival Sónar de Barcelona és molt més que un esdeveniment musical; és un ecosistema cultural que combina música, art, tecnologia i creativitat per generar experiències úniques». I afegeix, la màquina: «Sónar s’ha consolidat com a referent mundial, no només per la seva proposta musical innovadora, sinó també per la seva capacitat per integrar art, tecnologia i noves formes d’expressió cultura». En aquesta línia, els mateixos organitzadors del certamen apunten en la presentació del Sónar+D d’aquest any que s’hi han programat «més d’un centenar d’activitats dissenyades per inspirar, formar i connectar creadors, professionals de diverses disciplines i públic en general, proporcionant un entorn dinàmic pel foment i la projecció del talent local i internacional».

La rellevància del Sónar+D no ha parat de créixer, i tot apunta que ho continuarà fent en les properes edicions, si bé es veurà sotmès, com el Sónar de Dia, al canvi d’emplaçament motivat per les obres a Montjuïc. Però res no fa preveure que un simple trasllat físic sigui capaç de frenar un certamen que en la present edició girarà al voltant de tres grans eixos, com resumeix l’organització: «‘IA + Creativitat’, on es proposen eines i enfocaments alternatius de la IA sobre la producció artística; ‘Imaginant el futur de les indústries creatives’, un espai per reflexionar sobre els canvis i oportunitats del sector; i ‘Mons per venir’, una exploració dels escenaris emergents que definiran les relacions entre tecnologia, cultura i societat».

Tot plegat genera un certamen la comissària del qual, Antònia Folguera, no s’atreveix a qualificar d’únic, però gairebé: «Ningú no s’assembla a nosaltres, perquè no hi ha festivals similars que visquin dins d’un festival de música. N’hi ha molts que apel·len més a la música, però la música no viu en un buit, es relaciona amb la societat, amb les altres arts i amb la tecnologia», explicava al periodista Jordi Bianciotto.

En una informació publicada a El Periódico, del mateix grup editorial, Bianciotto comentava amb Folguera alguns dels actes més singulars del programa d’aquest Sónar+D: «Com aquesta xerrada-taller pionera, Quantum live music coding, encaminada a la creació de música a partir d’aquesta maquinota anomenada ordinador quàntic. Folguera sospita que, tal com en un altre temps la guitarra electrificada i passada pel pedal de distorsió va donar peu a la creació del rock, ‘la IA i la computació quàntica pot donar als instruments la seva forma més autèntica i pura, desvinculada dels instruments físics, no per imitar-los’, com passa ara amb amb els pluggins dels ordinadors’. Un altre esdeveniment inèdit d’aquest any: Synapticon, la ‘performance’ en què Albert.DATA (Albert Barqué) oficiarà un striptease mental en què, mitjançant un casc que converteix en dades les ones cerebrals, ‘els seus pensaments intencionats es transformaran en sons i imatges’, explica Folguera. ‘L’artista japonès Daito Manabe li va dir que, si aconseguia fer-ho en temps real, chapeau, perquè no ho ha fet ningú’. Sona emocionant, encara que hi ha la seva cara B. ‘És molt fort pensar que algun dia et puguin llegir els pensaments, fins i tot sense portar casc’».

Tot i la seva singularitat, són només dues de les més de cent propostes d’un programa que inclou fòrums interactius, taules rodones, masterclasses, conferències performatives, workshops, shows multidisciplinaris i desenes de projectes exposats que «obriran la porta a conèixer el futur abans no es converteixi en present». I una Project Area en la qual es mostraran una setantena d’iniciatives que relacionen creativitat artística i tecnològica en tota mena de formats.

Subscriu-te per seguir llegint