Pau Borrell, el mag de Vilobí que explica històries

«La màgia és a tot arreu i la funció d’un mag, segons el meu parer, no és només fer trucs o jocs de mans sinó obrir-la i inspirar aquesta mirada al públic». Probablement hi ha tantes definicions de la paraula màgia com el nombre de mags que la practiquen però Pau Borrell té clar com defineix aquesta disciplina artística que li omple tant. «És una eina que ens permet explorar els límits de la realitat», matisa. Però Borrell no sempre ha tingut aquesta concepció de la màgia.

Nascut a Vilobí d’Onyar el 1996, Pau Borrell va començar a fer trucs des de ben petit i, amb quatre anys, va aprendre el seu primer joc de mans. Però la seva faceta artística anava molt més enllà, ja que també es va introduir en el món del teatre, com a actor, i en el de la música, com a discjòquei. Probablement, aquesta vessant polifacètica és el que l’ha portat a explorar la màgia cap a una nova concepció que busca trencar amb el perfil de mag clàssic i explorar nous horitzons vinculats a la dramatúrgia.

Borrell ha crescut amb la màgia i ha passat de ser una afició a ser la seva professió actual. Durant prop de quinze anys, i abans de dedicar-s’hi professionalment, va formar part d’una companyia, els Vilobí Màgics, i amb ells va arribar a la semifinal del programa televisiu Got Talent del canal Cuatro (2008) i va rebre reconeixements com el Premi de Nous Talents al festival Li Chang de Badalona (2009).

A mesura que va anar creixent, va anar explorant noves vessants. «En primer lloc, crec que és essencial fer la distinció entre els trucs de màgia i la màgia. Tant els trucs com els jocs de mans són els instruments del mag, com ho serien els pinzells i la paleta de colors per a un pintor, però no són la màgia en si mateixa», explica el jove, i concreta que «un mag fa de pont entre la màgia i la realitat més quotidiana i tangible i aquesta màgia s’ha d’obrir». És per això que forma part del Grup d’Estudi del Nou Il·lusionisme (GENI), inspirat en una metodologia francesa anomenada magie nouvelle que busca projectar l’art de la màgia cap a nous horitzons, incorporant-hi altres disciplines com sobretot la dramatúrgia.

Jugar amb el públic

Per posar exemples, en els seus espectacles, els trucs o els efectes màgics estan al servei de la posada en escena: un discurs cuidat que asseguri el to convenient, un guió que permeti jugar amb l’expectativa del públic o el ritme per anar desplegant el relat. També fa servir «un humor amable que no travessi línies vermelles» i, en alguns casos, «una història, una banda sonora i una escenografia que obrin la textura desitjada». Haver fet teatre des de molt petit té molt a veure en el desenvolupament del seu estil personal. «El teatre no només m’ha ensenyat a tenir cura de la presentació, també m’ha ensenyat que el personatge que apareix en escena no pot ser només interpretat, ha de ser habitat, viu, i cal conèixer molt bé el seu món intern, com pensa, què sent i com reacciona a tot el que li passa». També s’inspira en la natura, les classes d’escriptura creativa o disciplines com la filosofia.

Per poder plasmar totes aquestes idees en actuacions, Borrell ho té clar. «Algunes de les meves propostes són de teatre màgic, és a dir, genero una ficció per parlar d’una veritat i la màgia la utilitzo com un recurs per donar textura a una història; el punt de partida pot ser des d’una cançó fins a una anècdota, una pregunta o una conversa». Parteix del realisme màgic, moviment del segle XX que introduïa elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions. En són referents Gabriel Garcia Márquez o Pere Calders.

Entre les actuacions més destacades hi ha l’espectacle Contes d’un aviador, que parteix de la premissa de com seria el Petit Príncep si no hagués marxat d’aquest planeta i què podria aportar la seva mirada al món d’avui. També té un espectacle de Nadal, Llegir els estels, que segueix el camí d’un patge que prepara l’arribada dels Reis Mags i reomple la tradició de sentit. En totes aquestes actuacions els trucs de màgia hi tenen un pes important però també la part de dramatúrgia i en com explica aquestes històries. Entre altres propostes hi ha La sort de tenir sort, on explora les coincidències, les casualitats, l’atzar i El pla de la màgia, «un espectacle íntim i delicat que reclama un espai natural, de nit i a la llum de les estrelles, les espelmes i les llanternes; és una invitació a connectar amb la intuïció i la màgia de l’entorn que ens envolta».

Un veí de Vilobí, finalista d’un premi internacional en màgia

En totes aquestes actuacions combina el recurs dramatúrgic i de l’humor amb trucs sorprenents com teleportar bitllets, caçar cartes signades al vol o fins i tot s’atreveix a traslladar mitjançant telepatia el nom de l’artista de Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, de la ment d’una espectadora fins al pit d’un guitarrista. En les seves actuacions també arriba a trencar esquemes, ja que revela al públic alguns trucs matemàtics per tal de connectar més fàcilment amb els espectadors.

Concursos internacionals

Aquesta tècnica innovadora l’ha portat a participar en diversos concursos internacionals. Cada tres anys es fa el Congrés Europeu de Màgia i ha participat en les dues darreres edicions: el 2021 com a artista contractat i el 2024 com a concursant. 

Per altra banda, el 2022 el van seleccionar per presentar el seu acte a la convenció Masters of Magic a Torí i el mateix any va guanyar el tercer premi a la competició internacional Bacchetta Magica d’Oro a Abano Terme (Itàlia). També ha actuat a la Gran Gallá della Magia de la convenció Alberto Sitta a Bologna i ha presentat la gala de màgia internacional del festival «Troba’m de Banyoles» i dues edicions de la «Nit dels Genis» al teatre Kursaal de Manresa. 

També ha conduït el Campionat Espanyol de Màgia i entregues de premis a actes de la Generalitat de Catalunya en recintes com l’auditori Josep Irla de Girona. Finalment, ha actuat a espais com l’auditori de l’IESE Business School de Pedralbes, l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm o el CaixaForum. Borrell tant combina espectacles de gran com de petit format i per a tot tipus de públics. A part de teatres i auditoris, també actua a biblioteques, centres educatius, places i esdeveniments d’empreses. «M’agrada dir que tinc la sorpresa sempre a disposició i que abraço tants registres com espectacles diferents».

Però sens dubte el concurs que més espera és el campionat mundial de màgia, màxima competició internacional d’aquesta disciplina i que es fa cada tres anys. Enguany ha estat seleccionat per participar-hi a Torí aquest estiu. «És una gran oportunitat perquè és un aparador a nivell mundial». 

Altres facetes

A part de mag, Borrell també és docent, professió que durant anys ha combinat amb els seus projectes artístics, tot i que ara es dedica de ple a la màgia, la interpretació i la música. «De totes maneres, faig molts espectacles des de la mirada del mestre, com he dit, no m’agrada oferir només entreteniment sinó que m’agrada molt cuidar el discurs per aportar al públic alguna cosa més que els efectes màgics». És per això que el mag segueix trepitjant escoles i instituts amb espectacles i tallers en els quals ensenya com es creen els trucs de màgia i com es presenten davant dels espectadors.

«Aprendre el mecanisme que hi ha al darrere dels efectes màgics pot aportar una nova visió del que aprenen els alumnes; les matemàtiques o la ciència a més d’assignatures són camins que ens apropen al pla de la màgia», matisa. Algunes d’aquestes actuacions a centres educatius també les fa en anglès.

Finalment, Borrell no vol obviar la seva faceta com a discjòquei. De fet, la mateixa filosofia que aplica en la màgia també la desenvolupa en les seves actuacions musicals. «Un DJ també és un mag, ja que obre la màgia d’un espai fent d’altaveu de la mística i la ressonància del lloc, és l’intèrpret entre l’espai i la música i dialoga amb tot el que està passant per tal de generar l’ambient adequat a través de la música», detalla. Ha actuat en esdeveniments de marques com Yves Saint Laurent, Honda i Audemars Piguet i també ha posat la banda sonora congressos internacionals de màgia. 

Malgrat tot, si hagués d’escollir entre ser mag o músic ho té clar. «No puc escollir… em quedo amb totes dues disciplines perquè per a mi són dues vies per a la mateixa finalitat: obrir la màgia a tothom.

Subscriu-te per seguir llegint