Lluc Crusellas, un pastisser de cine

El pastisser Lluc Crusellas és el gran protagonista del documental Lluc, una crònica de la pastisseria, però no hi parla directament a la càmera fins al final, just quan aconsegueix l’objectiu que havia motivat l’inici de l’enregistrament de la pel·lícula: convertir-se en el millor xocolater del món. Va ser el mes d’octubre de 2022, en una competició a París en la qual es va enfrontar a rivals d’una vintena de països i per a la qual va elaborar, entre d’altres, una espectacular figura de xocolata d’un elefant de tres metres d’alçada i 200 quilos de pes. I ara arriba als cinemes el documental que repassa la trajectòria del pastisser d’Osona i detalla el procés que va seguir fins a proclamar-se guanyador del prestigiós World Chocolate Masters. La pel·lícula es projectarà al Cinema Truffaut de Girona divendres que ve, 20 de juny, a un quart de nou del vespre; hi assistiran el mateix Lluc Crusellas i el director del film, Jordi Torra, que seran presentats pel periodista Salvador Garcia-Arbós. 

«El documental neix de la voluntat de documentar tot el procés de preparació, durant un any, per anar al World Chcolate Masters, bàsicament per tenir-ne un record, perquè en cap moment imaginava que podríem guanyar, era mot difícil», explicava aquesta setmana Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) en conversa telefònica amb Diari de Girona. Però va guanyar, i llavors la cosa va canviar: «Vam pensar que ho havíem d’ensenyar perquè era un document important no només com a record, sinó per a la gastronomia en general i també per a la gent que es marca objectius a la vida, que vegin que es poden aconseguir. La pel·lícula mostra tot el procés per anar al concurs, tota la gent que hi treballa, el que implica un repte com aquest en tots els sentits, no només professional sinó també personal i familiar, les ganes i l’esforç que requereix...».

Tot aquest procés, i també altres detalls de la trajectòria de Lluc Crusellas, està explicat a través d’entrevistes a pastissers tan destacats com Jordi Roca, Albert Adrià, Jordi Butrón, Pierre Hermé, Jean Michel Perruchon... I també amb imatges que detallen com Lluc Crusellas i el seu equip preparen la participació en el concurs de París, i de la vida quotidiana del pastisser, gran aficionat al ciclisme, que practica des que era un nen. «Si vols una cosa, o lluites, lluites i lluites o et quedes en res», se li escolta dir en el tràiler del documental sobre unes imatges que el mostren pedalant intensament.

En el cas de la pastisseria i la xocolateria, i més en concursos com el de París, la part estètica és determinant, però ho es també la part gustativa, i l’equilibri entre les dues és un dels elements més difícils d’aconseguir, comenta Crusellas: «Al final, el concurs consta de sis proves, una de les quals és l’escultura. Però la part gustativa és bàsica en tot el procés, i per això has d’anar tastant sempre allò que fas, i demanant l’opinió, i repetint si cal alguna cosa que no ha sortit com havia de sortir...». Els aspirants van haver de superar dues proves per dia durant tres dies, amb l’elaboració d’una escultura gran, una petita, postres, bombó, snack i petit four. Entre les peces que Lluc Crusellas va portar a la competició hi havia l’elefant de tres metres. Com ell mateix va explicar, la figura s’inspirava en la natura i la conscienciació sobre el medi ambient, uns valors amb els quals diu sentir-se identificat.

Referents mundials

El nivell de la pastisseria a Catalunya és, per a Lluc Crusellas, molt elevat: «En el documental hi surten grans referents a nivell mundial i entre aquests n’hi de catalans com Jordi Roca o Albert Adrià. El nostre territori és un referent en tots els sentits pel que ha aconseguit en Jordi, o els germans Adrià, i per als que venim al darrere és bonic que et reconeguin la feina, i poder-la explicar pel món, i donar a conèixer que al nostre territori hi ha molt de talent».

Lluc Crusellas té l’obrador a Vic, on elabora els seus productes per a la pastisseria El Carme i per a la xocolateria Eukarya, totes dues a la capital d’Osona. «A l’obrador és on vam començar-ho a preparar tot per al concurs, sempre hem volgut tenir les arrels a casa perquè crec que aquesta és l’essència», diu. En aquest sentit, fa col·laboracions i participa en projectes en altres indrets del món, però excepte una botiga d’Eukarya que ha obert a Andorra, no té intenció de moure el seu centre d’operacions de Vic: «El cor a casa i les mans pel món, crec que aquest és el missatge. A casa és on tens la teva gent, la família, on per molt que caiguis sempre hi trobaràs algú que et doni suport».

Entre aquests projectes que ha fet fora de Vic hi ha la seva participació a La Santa Market de Santa Cristina d’Aro, on l’any passat va muntar una parada amb algunes elaboracions. Com explicava llavors, a l’estiu «a casa és molt tranquil i molta gent d’allà ve precisament cap aquí. I ens va sortir aquesta oportunitat que suposa una mica estar amb la nostra gent, però aquí, i també poder arribar a persones que no ens coneixen». Aquest any repetirà participació a La Santa Market, i aquesta vegada en col·laboració amb La Maglia Coffee & Co, una firma de cafeteries estretament relacionada amb el ciclisme que té presència a Platja d’Aro i a Girona (a la botiga Velodrom, de l’antic teatre Odeon): «Ens hem ajuntat perquè també hi hagi cafeteria, serà xulo».