Cooperatives al rescat del relleu generacional

En un context agrari on la pressió del mercat global i l’augment de costos està provocant la desaparició progressiva de petites explotacions, el model cooperatiu s’ha consolidat com una de les poques eines amb prou força per garantir la continuïtat de la pagesia i afavorir el relleu generacional. Actualment, és una activitat econòmica que continua sent clau per al manteniment del teixit agrícola i ramader.

En el conjunt català, les 185 empreses cooperatives actives l’any 2023 van augmentar la seva facturació per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. A la demarcació de Girona, aquest model presenta una particular vitalitat. Les cooperatives agràries de les comarques gironines facturen prop de 150 milions d’euros anuals, segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). El nombre de cooperatives dedicades a l’agricultura ha crescut i ha millorat els seus resultats econòmics en els darrers anys. La seva força rau, sobretot, en la capacitat d’agrupar productors per compartir recursos, reduir costos i obrir canals de comercialització que serien inabastables de manera individual.

L’any 2024 es va crear La Dotzena, una cooperativa de set productors d’ous ecològics

Un exemple paradigmàtic d’aquesta dinàmica és La Dotzena, una cooperativa formada per set petits productors d’ous ecològics que ha aconseguit prosperar en un context advers. En altres regions d’Espanya, com a Andalusia, han passat en pocs anys d’una trentena de granges familiars d’ous a només dues per l’ofec de la competència; això els han servit d’alerta per veure la necessitat d’organitzar-se i crear un mur de contenció contra les grans empreses productores.

Resistir des del cooperativisme

Aquest grup de pagesos ha trobat en la unió cooperativa una via per resistir i créixer. Es tracta d’un projecte on el treball col·lectiu es presenta com a estratègia per assegurar el futur de l’agricultura al territori. A Riudarenes, la Granja Slou és molt més que una explotació d’ous ecològics. És el projecte vital de Gemma Jaén i Jou Sabiote, una parella que va decidir apostar per una producció respectuosa amb els animals i el medi ambient, fugint de l’objectiu de producció ràpida i en massa que sembla dominar el sector.

La producció ecològica i el consum d’aliments ecològics han guanyat força en els darrers anys. Això ha fet que les grans empreses hagin entrat al sector i ràpidament s’han adonat de les dificultats d’afrontar en solitari la producció i la comercialització també dins del mercat ecològic. «Hi ha un problema arreu d’Espanya: un gran productor ha muntat una granja de 100.000 gallines ecològiques i s’ha carregat el mercat d’Andalusia, el de Castella la Manxa i ara vol entrar a Canàries. Fa uns anys era un productor d’ou de gàbia, però com que té un fons d’inversió al darrere, es pot permetre fer això», explica Sabiote. Tot i això, quan les coses van començar a anar malament, en cap moment es van plantejar integrar-se a un gran productor ni canviar el sistema de producció. La competència amb productes ecològics provinents de grans corporacions i, sovint, de fora del territori, els va obligar a buscar alternatives.

Aquestes entitats es presenten com una via per «desprecaritzar» la feina de pagès

I aquesta alternativa va ser el cooperativisme. La Granja Slou forma part de tres estructures col·lectives: La Dotzena, centrada en la producció i venda conjunta d’ous ecològics, Xarxa Pagesa, una agrupació de productors que treballa per fomentar la sobirania alimentària i la distribució directa sense intermediaris, i La Diligència, una cooperativa de transport agroecològic. «Sense cooperativisme, no sé si hauríem pogut continuar», reconeix Jaén. «Compartim logística, fem comandes conjuntes i accedim a mercats on individualment no podríem arribar».

Admeten que van passar «un dol perquè la marca Granja Slou l’hem creat nosaltres, és nostra i dels clients», però no ha desaparegut del tot, ja que encara venen directament a la granja i al centre logístic de La Dotzena cada productor té el seu color per distingir l’origen. Malgrat aquest hàndicap, el model els ha permès resistir davant l’augment de costos i la inestabilitat dels preus. «L’ou és un producte més assequible que altres productes ecològics, però fins i tot així hi ha moltes famílies que no poden assumir el sobrecost», diu Jou Sabiote. Malgrat aquestes dificultats, defensen que l’ecològic i de proximitat no només és una qüestió de preu, sinó de model productiu i de futur.

Ateneu Cooperatiu Terres Gironines

L’entrada de la Granja Slou a La Dotzena i a La Diligència no hauria estat possible sense l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines. Joel Ferrer, tècnic de l’Ateneu, explica que la seva feina consisteix a assessorar, formar i acompanyar projectes que volen adoptar la fórmula cooperativa. «Nosaltres no només ajudem a constituir la cooperativa, sinó que també fem formació sobre gestió, comercialització i funcionament intern perquè sigui un projecte viable i sostenible».

L’Ateneu és un projecte impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, però gestionat i integrat per entitats del territori que treballen de forma col·laborativa per promoure l’economia social i solidària. Està format per cooperatives consolidades, associacions i entitats sense ànim de lucre que aporten experiència i coneixement a nous projectes. Entre les seves funcions hi ha l’acompanyament personalitzat a iniciatives que volen convertir-se en cooperativa, la dinamització de xarxes de productors, la difusió del cooperativisme i la creació de sinergies entre sectors. «Som una porta d’entrada i un punt de suport per a qualsevol persona o col·lectiu que vulgui emprendre des d’una perspectiva cooperativa», detalla Ferrer.

L’Ateneu ha estat clau en la creació de La Dotzena, un projecte nascut de la voluntat de diversos petits productors d’ous ecològics de treballar plegats. «Va sorgir per donar resposta a una necessitat compartida: comercialitzar de manera conjunta per tenir més força davant del mercat», explica Ferrer.

A més, des de l’Ateneu van creure que un dels requisits indispensables per fer viable aquest projecte cooperatiu era incorporar-se a una altra cooperativa de transport agroecològic que dona servei a productors de diferents punts de les comarques gironines: La Diligència. Aquest moviment va servir per consolidar La Diligència com a cooperativa de transport, ja que La Dotzena va passar a ser el soci més gran en volum d’aquesta cooperativa. «És un exemple de com una cooperativa pot impulsar-ne una altra a partir de necessitats reals», assenyala.

Actualment, el 60% de les noves cooperatives que es constitueixen a les comarques gironines passen, d’alguna manera, per l’Ateneu. «La clau és que la gent vegi el cooperativisme no només com una estructura jurídica, sinó com una eina de transformació econòmica i social».

La integració en el teixit cooperatiu ha estat, per a Gemma Jaén i Jou Sabiote, molt més que una estratègia comercial: ha significat recuperar temps, millorar la qualitat del producte i garantir una viabilitat que, anys enrere, semblava inabastable. «Ara som molt més eficients i podem estar molt més enfocats en el fet que les gallines estiguin bé i ponguin bé». Aquesta atenció directa sobre l’explotació es tradueix en una millor rendibilitat i en la possibilitat de cuidar altres espais de la finca, com els camps i el bosc, que podrien haver quedat més abandonats per falta de temps.

Tot i això, són conscients que la seva experiència és una excepció en un context on cada cop és més complicat engegar un projecte agrari des de zero. «És molt complicat. I cada cop més. Pots fer-ho si tens molts diners, però un jove que acaba de sortir d’estudiar o que ve de família pagesa es troba amb traves administratives i un mercat on és difícil sobreviure», apunta en Jou. La cooperativa, en aquest sentit, es presenta com una via per «desprecaritzar» la feina de pagès i permetre que projectes petits puguin viure dignament de la seva producció.

Formació i acompanyament al relleu

Aquest diagnòstic el comparteix Josep Maria Puigdemunt, professor i tutor d’incorporació de joves pagesos a l’Escola Agrària de l’Empordà, amb seu a Monells. El centre imparteix el cicle superior d’Indústries Alimentàries i és referència per als joves que volen accedir a l’ajuda de primera instal·lació, amb itineraris formatius personalitzats i seguiment tutoritzat. «Fa anys, la majoria venien de famílies pageses. Ara, el perfil és molt més divers: molts són neorurals, persones provinents de l’àmbit urbà que busquen una nova manera de viure i treballar en contacte amb la natura», explica.

L’Escola Agrària col·labora sovint amb cooperatives com Garriguella o Empordàlia per oferir jornades tècniques que també compten com a hores formatives dins dels itineraris d’incorporació. Puigdemunt reconeix que el cooperativisme no és una garantia absoluta, però pot ser una gran ajuda: «Permet compartir costos, accedir a maquinària, unificar vendes i obtenir ajudes. És especialment útil per al petit productor, que sol estar ofegat». Creu, però, que amb això no n’hi ha prou i recorda que cal complementar-lo amb estratègies de valor afegit -com la producció ecològica o la venda directa- per assegurar la viabilitat.

Malgrat dedicar-se a la formació de joves pagesos i de personal amb interès pel món agrari, pel professor, el repte més gran continua sent el relleu generacional: «Les cooperatives poden acollir nous joves si aquests s’hi integren amb visió compartida i responsabilitat. Però el més important és fer pedagogia del sector primari i transmetre la passió per l’ofici».

Cooperatives consolidades

A l’Empordà, algunes cooperatives amb dècades d’història continuen sent pilars essencials per a la pagesia local. És el cas de la Cooperativa Empordàlia i la Cooperativa de Garriguella, que, tot i afrontar reptes similars als dels petits productors, han sabut adaptar-se al mercat i mantenir una xarxa sòlida de socis al llarg dels anys.

Empordàlia: vinya, olivera i arrels

Empordàlia va néixer el 2005 fruit de la fusió de dues cooperatives i una SAT: la Cooperativa Agrícola de Pau i Roses, la Cooperativa Vitivinícola de Vilajuïga i una societat agrària situada a Garriguella. Però la seva trajectòria és molt més antiga, amb orígens que remunten a les dècades dels anys quaranta i cinquanta. «El fet de fusionar-se millorava l’escala de valors: els costos es comparteixen, es milloren estructures i es pot fer una feina comercial per arribar més lluny i comercialitzar directament al consumidor», explica el seu gerent, Simón Casanovas.

Actualment, hi ha quatre cooperatives agràries a l'Alt Empordà vinculades a la producció d'oli i vi

Actualment, compten amb 175 socis, dels quals 135 són productors d’oli -sobretot de la varietat Argudell, exclusiva de l’Empordà- i uns 40 tenen vinya. La seva superfície productiva és de 500 hectàrees d’olivera i 180 de vinya. El model cooperatiu els ha permès resistir davant de contextos adversos, tot i que consideren que la manca de relleu generacional és alarmant: «No tenim cap soci per sota dels 30 anys i només un viu exclusivament de les oliveres», lamenta Casanovas. Considera que aquest relleu ja hauria d’haver arribat, ja que estan llogant finques dels seus socis d’edat més avançada per seguir produint i comercialitzant. «Són gent que el relleu generacional ja els hi hauria d’haver arribat, però no ho ha fet».

Pel gerent, viure de la pagesia sense cooperativisme és molt difícil quan es tracta de productes transformats com el vi o l’oli: «Necessites un capital inicial molt gran que normalment ve d’altres sectors. Dins d’una cooperativa és més fàcil, tot i que també estàs més lligat i has de seguir unes obligacions comunes».

Garriguella: saber-se adaptar al mercat

La Cooperativa de Garriguella es va fundar el 1963 i avui és una de les quatre que queden a l’Empordà vinculades al vi i a l’oli. Ara mateix té uns 50 socis i 150 hectàrees de vinya. La seva enòloga, Natàlia Duran, explica que el nombre de socis ha disminuït amb els anys -van començar amb 80- i en això la duresa de la feina i la incertesa climàtica són factors determinants: «Treballes tot l’any perquè al juny o juliol vingui una DANA i perdis tota la collita. A més, l’assegurança et paga molt poc».

La cooperativa ha apostat per diversificar i aprofitar la nova demanda d’experiències enoturístiques, que s’ha accentuat després de la pandèmia. També han incorporat una zona de degustació, una agrobotiga i activitats de tast, tot mantenint un fort arrelament local: «Un pagès amb un terreny sol no viurà. Però amb molts sí. Unim-nos. La unió fa la força!», defensa Duran.

La mitjana d’edat dels socis és elevada -d’uns 80 anys- i només 10 dels 50 són menors de 35 anys. Per això, una de les prioritats és retenir i atraure jovent: «Els joves pagesos tenen en les cooperatives un paraigua on estar aixopluc. Cal ensenyar que l’agricultura és un mitjà per viure i que genera passió». A més de garantir un punt de venda i un preu per la collita, Garriguella ofereix assessorament tècnic als socis i inverteix en millores comunes, creant una autèntica xarxa de seguretat.

El cas de les cooperatives consolidades i de les de nova formació dibuixa un panorama clar: el cooperativisme no és només una fórmula jurídica, sinó una eina viva capaç de garantir la continuïtat d’explotacions que, d’altra manera, podrien desaparèixer. L’organització de les cooperatives ofereix una xarxa de suport indispensable, però perquè aquest model continuï sent motor de relleu generacional, cal reforçar-lo amb formació, ajudes i una pedagogia constant que acosti el camp a les noves generacions. A les comarques gironines, el futur de la pagesia passa, en bona part, per mantenir i ampliar aquesta força col·lectiva que està fent possible als petits productors viure de la terra amb dignitat.