El barber del Girona FC, entre gols i confidències

Hi ha qui assegura que una barberia és el nou divan, un lloc on es parla més del compte mentre la màquina repassa el clatell. Les converses queden atrapades al mirall i el client surt amb un tall nou i algun pes menys a dins. A The Barber Soul, els cabells que cauen a terra s’emporten nervis de partit, rutines de vestidor i confidències que només un perruquer pot escoltar. A la cadira de Christian García s’hi asseuen veïns de Girona, però també els futbolistes que cada cap de setmana fan vibrar Montilivi.

García va començar jove, a la seva Còrdova natal, amb unes tisores gastades i amics disposats a deixar-se fer pràctiques. «Els primers talls van ser a casa, amb col·legues que m’hi deixaven jugar una mica», recorda. El seu interès va anar creixent fins que va marxar a València, on va fer un curs breu de barberia. Però la pandèmia ho va frenar tot. De retorn a Còrdova, va continuar amb encàrrecs a domicili i amb formacions puntuals a Madrid i Barcelona que li van donar seguretat. Paral·lelament, passava temporades a Roses treballant en hostaleria, fins que als 27 anys va aconseguir el primer lloc com a barber professional. «M’agradava molt i hi dedicava moltes hores. Va ser llavors quan vaig veure que això era el que volia fer de debò», explica.

La seva filla

El naixement de la seva filla el 2021 li va donar l’última empenta. El nom de la petita, Alma, el va inspirar a batejar el seu projecte: The Barber Soul. La perruqueria, situada al carrer Saragossa de Girona, ha crescut amb una filosofia clara. Més que les cares conegudes que s’hi asseuen, García vol transmetre proximitat i bon tracte. «Sempre dic al meu equip que cal tractar cada client com si fos de la família. Pots tallar millor o pitjor, però el més important és com el fas sentir», destaca.

El local respira activitat des de primera hora. La porta s’obre i es tanca sense descans i l’agenda acumula cites reservades amb setmanes d’antelació. Tot s’ha fet amb el boca-orella: un client satisfet n’arrossega un altre, i aquest altre dos més. Darrere de l’èxit hi ha també un segell propi. Els degradats nets, sense línies brusques, i els contorns delineats amb precisió són la seva marca personal. «M’agrada deixar-ho polit, que quan el client s’aixequi del mirall vegi que cada detall està cuidat», diu. Un estil que ell ja practicava abans que es posés de moda i que avui és la seva carta de presentació.

El primer futbolista

L’arribada dels jugadors del Girona va ser una casualitat que li va canviar la trajectòria. El primer va ser Valentín «Taty» Castellanos, el davanter argentí que acabava de fitxar pel club l’any 2022. García l’havia començat a seguir a Instagram per curiositat, i un dia va rebre un missatge privat del jugador demanant hora. «Jo estava de baixa per paternitat, havia estat tot el dia amb la meva filla, però no podia deixar escapar aquella oportunitat», recorda.

Aquell primer tall va ser una barreja d’il·lusió i nervis, però va obrir la porta a molts altres. En qüestió de dies, Castellanos ja havia recomanat la barberia a diversos companys d’equip i el barber es trobava tallant els cabells a mig vestidor del Girona. «Al principi cada tall era especial, em posava nerviós, però després ho vius amb naturalitat. Ara són clients més, amb els quals pots parlar de futbol o del que sigui», narra.

El contacte constant amb els jugadors l’ha fet testimoni de moments que encara no havien transcendit. «Recordo el dia que tallava la barba a Santi Bueno i ell estava parlant amb el seu representant per tancar el traspàs al Wolverhampton. Jo ja sabia que se n’anava abans que ho publiquessin els diaris», explica. Altres històries tenen un aire gairebé supersticiós. «Quan Taty va marcar quatre gols al Madrid, dos dies abans havia passat per aquí. Li vaig fer unes metxes i un tall nou. A la foto dels gols encara es veuen acabats de fer. Aquell dia em vaig sentir part d’alguna cosa especial», recorda.

Un deute de 60 euros

No tot són històries de glòria. També hi ha anècdotes incòmodes. Una de les més sorprenents per a ell és la d’Arnaut Danjuma, davanter del València. El va citar a casa seva un diumenge al vespre, en una urbanització de luxe: «A dins de casa seva hi havia un ascensor, jo em vaig quedar flipant», recorda. El tall va anar bé, l’ambient va ser cordial i a l’hora de marxar el futbolista li va prometre un bizum de 60 euros que mai no ha arribat. «Un milionari que no et paga és una cosa surrealista», diu amb un somriure mig irònic. Quan Danjuma li va voler demanar hora una altra vegada, el perruquer es va limitar a respondre que no tenia disponibilitat. I no n’han parlat més.

Tanmateix, amb alguns jugadors, la relació ha traspassat les parets de la barberia. Christian García recorda que amb Castellanos compartia sopars improvisats, partides de PlayStation o fins i tot entrenaments. Altres li han obert la porta a convidar-lo a veure partits a Roma, com és el cas de Dovbyk, o li han regalat peces especials: samarretes, guants, botes de competició. Tsygankov, per exemple, li va donar unes botes i la samarreta de la selecció ucraïnesa. «Amb alguns s’ha creat un vincle que ja no és només de client. Però sempre intento mantenir una línia clara: primer són clients, després pot venir l’amistat», puntualitza.

Per a García, hi ha una imatge que resumeix aquest camí: encendre la televisió i veure un jugador a Montilivi, o fins i tot a la Champions, amb un tall acabat de sortir de la seva barberia. «Quan jugaven contra Barça o Madrid i els veies en primer pla, pensava: això ho he fet jo. I és una il·lusió enorme, perquè saps que ho veuen milions de persones arreu del món», comenta.

Mirant endavant

Ara mateix, García coordina un equip de quatre persones i té clar que el primer pas és consolidar el projecte actual, mantenir el nivell de servei i continuar fidel a l’estil que l’ha fet créixer. No vol córrer més del compte ni perdre la proximitat que considera essencial. Tot i això, admet que ja fa temps que li ronda pel cap la idea d’obrir un segon local. Les opcions són diverses, una barberia a la zona de la Devesa de Girona, que li permetria ampliar el radi dins la ciutat; algun punt de la costa catalana, on el moviment de turistes podria obrir noves oportunitats; o fins i tot Màlaga, una ciutat on ha passat temporades i amb la qual manté un vincle personal. Per ara és només un projecte en esbós, però no amaga que li agradaria veure créixer The Barber Soul més enllà del carrer Saragossa i convertir-lo en una marca amb més d’una porta oberta.

Quan se li pregunta pel somni que encara té pendent, el barber respon sense dubtar. El primer nom que li ve al cap és el de Cristiano Ronaldo, un repte majúscul i difícil d’imaginar per a algú que va començar tallant cabells a casa seva, a Còrdova, amb unes tisores gastades i amics que feien de models. Si pensa en el seu entorn més proper, confessa que li agradaria veure Stuani assegut a la seva cadira, el gran símbol del Girona i l’ídol de Montilivi. Seria, admet, una manera d’arrodonir el camí recorregut fins avui.

Un ritual

De moment, la seva vida continua lligada al ritme constant de la barberia. Cada dia obre persiana, acomoda els clients i desplega el mateix ritual: tallar, escoltar i cuidar. És un gest repetit que no distingeix entre el client anònim que passa de camí a la feina i el futbolista que surt a la televisió cada cap de setmana.

Subscriu-te per seguir llegint