Negocis multiserveis que acosten Girona i Hondures

La distància entre Hondures i Girona és d’uns 9.000 quilòmetres amb un oceà pel mig, un recorregut que molts ciutadans del país centreamericà han hagut de realitzar per buscar un futur millor (es calcula que més de 30.000 resideixen a la província de Girona). Aquesta important presència d’hondurenys a les comarques gironines ha provocat que hagin nascut molts negocis vinculats a aquesta comunitat, entre ells els multiserveis dedicats a realitzar enviaments entre els dos països, així com venda de productes procedents del país centreamericà, enviament de diners.... En definitiva, negocis que ajuden que la gran distància entre els dos territoris no es noti tant.

El negoci pioner en aquest camp és Honduservis, que va néixer fa 19 anys i que en aquest temps ha crescut exponencialment. Allan Rivera, el seu propietari, explica que «vam començar fent només enviaments de caixes entre Girona i Hondures sota la marca Honduras Express, però després ens ha anat sorgint la possibilitat de fer altres coses precisament perquè la gent ens ho ha demanat: paquets per via aèria, enviament de documents oficials i diners, tenim un advocat expert en estrangeria, fem mudances i trasllats als aeroports, canvi de moneda i, per suposat, tenim productes d’Hondures, principalment d’alimentació, no és una botiga completa però tenim els productes bàsics com cafè, formatge, refrescos, frijoles...».

Pel que fa a la freqüència dels desplaçaments, Rivera explica que ells viatgen com a mínim una vegada al mes entre Girona i Hondures, al que cal sumar sortides des de València i Madrid i desplaçaments als Estats Units, una activitat per a la qual destaca que «s’han de tenir els permisos pertinents i anar amb compte amb els productes que es porten, perquè no tots estan permesos». En aquest sentit, apunta que hi ha moltes prohibicions amb els lactis, la carn (especialment de porc), les herbes o les llavors. En tot cas, explica que «la normativa a Espanya en alimentació pot canviar cada tres o sis mesos, fet pel qual pot ser que un producte que entrava en un determinat moment ja no es pugui portar». Això va passar amb potser un dels productes hondurenys més demandats, les patates Zambos, que en un determinat moment ja no es van poder importar i ara entren a Europa per un altre país i s’han de portar per carretera, amb el corresponent encariment del producte.

Roba i sabates per als fills

Els productes que més s’envia des de Girona a Hondures són roba i sabates que les mares envien als fills que han hagut de deixar a casa seva, mentre que des del país centreamericà cap aquí destaquen les «rosquillas» típiques, el cafè o roba procedent dels Estats Units que passa per Hondures.

El fundador d’Honduservis destaca la dificultat per moure els 300 quilograms que transporten en cada viatge per via aèria, remarcant la importància de la «disciplina» i el fet de tenir en compte la «responsabilitat» que suposa la confiança que els clients dipositen en ells per transportar els seus béns. Una altra dificultat apareix a les duanes, fet pel qual Rivera assegura que «jo directament els envio el manifest amb tot el que porto perquè així ja ho saben per endavant, bossa per bossa, i això em permet que el procés no sigui tan lent, ja que només em revisen algunes, les que ells consideren segons els productes».

Rivera és una persona molt coneguda entre la comunitat hondurenya de Girona, ja que, a més de l’èxit de la seva empresa, sempre ha estat vinculat a activitats benèfiques per beneficiar persones de pocs recursos al seu país. En aquest sentit, destaca que «volem portar a terme un projecte d’obra social a Hondures, col·laborant en projectes puntuals als municipis on faci més falta». Explica que «ja ho he anat fent puntualment, però la meva intenció és formalitzar-ho donant-li forma d’associació perquè molta gent ho vegi i s’hi pugui sumar; tota persona, associació o empresa que vulgui col·laborar serà benvinguda, perquè Hondures ho necessita». Un altra activitat a la qual en un futur proper es dedicaran és a la venda de vols i paquets de vacances, quelcom per al que ja tenen les llicències corresponents i que volen desenvolupar properament, completant un ventall de nombrosos serveis que ha portat l’empresa a tenir una quinzena de treballadors als dos països.

Un altre negoci important d’aquesta mena a Girona és Dinastía. María de los Ángeles Romero, administradora del negoci, explica que van començar fa sis anys com una botiga de productes llatins, però «la demanda de la gent ens ha portat a ser un negoci multiserveis que també inclou els enviaments de productes, documents i diners». En el seu cas, comenta que el que més reben a Girona és menjar, ja que molts migrants troben a faltar determinats productes que consumien quan vivien a Hondures, mentre que el que més envien cap al país centreamericà és roba, sabates i productes electrònics. Romero explica que «els transports aeris els fem dues vegades al mes, mentre que els marítims es fan quatre vegades a l’any amb possibilitat d’ampliació per a casos especials com per exemple el Nadal o el dia de la Mare». Pel que fa al volum dels viatges, en els aeris solen transportar entre 150 i 200 quilos en cadascun dels desplaçaments.

En relació amb els problemes duaners que es poden presentar, Romero destaca que ells han anat aprenent a fer les coses amb el temps, perquè «no hi ha gestors d’enviaments, no hi ha una escola on et puguis formar en aquest camp i et va ensenyant l’experiència, però ara mateix he de dir que normalment no ens trobem amb problemes, tampoc amb les aerolínies».

En aquest sentit, assegura que el seu negoci és eminentment familiar, ja que el van iniciar els seus pares perquè la seva mare no es va sentir valorada en la seva darrera feina i en veure que María, quan va acabar la carrera universitària, no trobava feina enlloc, com a família van decidir emprendre tots junts. «Jo vaig seguir estudiant i ajudava una mica en el negoci, que va començar com a botiga amb molt pocs productes, però després vam anar tenint-ne més i partir del 2021 vam decidir dedicar-nos també als enviaments», explica Romero. Primer van començar simplement portant productes d’anada i tornada entre el seu equipatge personal, però amb el temps van obtenir l’RTN, el permís que fa falta a Hondures per realitzar aquesta activitat, i es van fer autònoms a Girona.

Participació en activitats

Pel que fa al futur, l’administradora de Dinastía assegura que la seva intenció és «diversificar» i provar coses noves, com demostra l’obertura d’una nova botiga a la ciutat de Girona. En aquest sentit, destaca la importància de consolidar el nom del negoci entre els hondurenys que viuen no només a Girona ciutat, sinó també a la província, fet pel qual han col·laborat en nombroses celebracions de la comunitat del país centreamericà que es fan cada any, una cosa que els permet també reforçar el vincle amb els seus compatriotes i «aprendre coses noves».

Finalment, un negoci que està prenent molta força és Envíos Güinope. Paula Fuentes, una de les propietàries, assegura que el seu és un negoci «principalment d’enviaments a Hondures, però amb el temps ens han demanat que també venguem productes a la botiga i així ho hem fet, ja sigui artesania, alimentació, samarretes...». En tot cas, ells no només fan enviaments a Hondures, sinó que han ampliat les destinacions, arribant també a altres ciutats espanyoles, a altres països europeus o als EUA o Colòmbia. En aquest sentit, cap a Hondures i els EUA hi viatgen cada quinze dies, mentre que a altres països ho fan cada setmana perquè col·laboren amb altres empreses.

Fuentes explica que ells el que més porten cap a Hondures és roba i mòbils, mentre que des del país centreamericà fins a aquí els productes «estrella» són el cafè i els frijoles. Pel que fa a la seva botiga, els frijoles repeteixen com el producte més venut, al costat de les patates Zambos. En tot cas, cada enviament, en el qual traslladen entre 300 i 500 quilos, pot ser diferent i l’època de l’any en què es fa també determina molt les seves característiques.

Fuentes assenyala que el seu també és un negoci eminentment familiar, que van decidir crear fa tres anys perquè «es tracta d’una activitat que la comunitat migrant demana i que es pot portar a terme amb una inversió inicial relativament baixa». En tot cas, afegeix que «nosaltres vam començar sense local, només amb una furgoneta de repartiment, però al cap de poc temps ja ens vam establir on ara mateix som i hem anat creixent». En una característica que es repeteix en aquests tres negocis, la propietària explica que «com qualsevol empresa, les xarxes socials són molt importants, jo faig un esforç cada dia publicant coses perquè la gent està pendent i això fa que el negoci vagi millor».

Els tres negocis esmentats no són els únics que hi ha a Girona fent el mateix, però permeten fer-se una idea que es tracta d’uns serveis que caldrà seguir oferint, ja que les xifres oficials demostren que any rere any, la comunitat hondurenya a la província de Girona continua amb el seu creixement imparable.

Subscriu-te per seguir llegint