20 anys de Tedax a Girona, desactivant passat i present

Des de la seva base a la carretera de Santa Coloma de Girona, els especialistes en explosius dels Mossos d'Esquadra treballen entre el risc i la història. Han desactivat des d’artefactes de la Guerra Civil fins a bombes de grups criminals i amenaces terroristes. I encara avui, quasi cada setmana, arriben avisos de troballes: un boletaire o un veí que remou terra en una obra alerten, i el servei es posa en marxa.

A la seu de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra, just al costat de la comissaria de Trànsit, hi ha una porta discreta que amaga una de les unitats més especialitzades i silencioses del cos a la província de Girona. Allà treballen els Tedax NRBQ -els experts en explosius i en riscos nuclears, radiològics, químics i biològics-, que aquest 2025 celebren 20 anys de servei a la regió de Girona.

El seu responsable recorda que tot va començar el 2005, en unes dependències petites situades en una nau del carrer Barcelona de Girona, quan la descentralització dels Mossos va permetre desplegar un equip fix al territori. «Llavors tot era més rudimentari: els vestits de protecció, el material… però la feina era la mateixa: garantir la seguretat», rememora el cap actual de l’àrea, que prefereix mantenir la seva identitat en l’anonimat per raons de seguretat i que té dues dècades d’experiència a l’esquena.

«L’important és no tocar res»

L’activitat dels Tedax no s’atura mai. Només aquest 2025 -de gener a setembre- ja han realitzat més de 130 serveis, i la majoria encara tenen a veure amb restes explosives de la Guerra Civil. «Només aquest any hem localitzat prop d’un centenar de projectils, sobretot al Ripollès, la Garrotxa i l’Empordà, les tres comarques on hi ha més troballes», explica.

La majoria de vegades, els avisos arriben de boletaires, excursionistes o persones que fan obres en una finca. Davant d’aquesta situació, el caporal recalca: «El més important és no tocar res, no moure-ho i trucar al 112». Lamenta que encara hi ha qui porta els artefactes trobats a la comissaria, però cada cop passa menys. «La gent és més conscient», assegura, i adverteix que moltes persones encara pensen que els artefactes que troben «són ferralla, però a dins encara hi ha explosiu actiu». Tot el material que recullen aquests especialistes dels Mossos es destrueix en una zona segura.

Un aspecte clau per prevenir accidents és que la ciutadania en sigui conscient. Per aquest motiu, el responsable dels Tedax a Girona destaca la feina que fa el cos policial a les xarxes socials, mostrant els artefactes que es van trobant. Segons explica, especialment els joves aprenen a reconèixer aquests artefactes i saben com actuar si n’arriben a detectar algun.

Memòria sota terra

Els Tedax gironins han viscut moments que semblen trets d’un documental històric. Com el mes de maig passat, quan uns joves que volien preparar una paret per fer escalada a Camprodon van descobrir un projectil. Quan els agents dels Mossos s’hi van desplaçar, van fer la gran descoberta: hi havia 84 projectils trencadors contra carro de 45 mil·límetres d’origen rus amagats sota una capa de fulles profunda. «Eren col·locats l’un al costat de l’altre, en una zona molt inaccessible», destaca el cap.

A Sant Julià de Ramis, durant la rehabilitació de la fortalesa el 2012, les obres van deixar al descobert quatre projectils. Quan els tècnics hi van entrar, hi havia una altra paret i n’hi havia molts més. El responsable dels Tedax recorda que l’accés era complicat «per un pou» i van trobar desenes de projectils. A més, en una de les cisternes del castell hi van localitzar «més d’una tona de pólvora, uns 1.100 quilos aproximadament». Per poder extreure tots aquests projectils i vestigis, els agents hi van treballar durant mesos: «Vam estar-hi fins a mitjans del 2013», rememora.

Però la descoberta més espectacular que ha fet mai aquesta àrea dels Mossos a Girona va ser a Capmany, el 2009: 935 projectils d’artilleria amagats sota un mas esfondrat conegut com Mas les Bombes. «Vam treballar-hi un mes sencer, amb diversos equips i bombers voluntaris de Sant Climent». En aquest cas, van tenir la sort de parlar amb un home gran del poble que els va explicar que era un antic magatzem republicà. «Els nens, després de la guerra, hi jugaven i hi treien les espoletes per vendre el metall. Molts van morir. El pitjor no va ser la guerra, sinó la postguerra», recorda amb emoció el que els va explicar.

La feina dels Tedax no té a veure només amb la història. L’equip de Girona també treballa en investigacions de delinqüència organitzada i en intervencions antiterroristes. Alguns exemples es remunten per exemple, al 2012, quan van actuar al Club Paradise de la Jonquera, on es van col·locar dos artefactes explosius. «Un va esclatar i l’altre el vam poder desactivar». Aquella intervenció va ser clau per a les detencions posteriors.

També van participar en la gestió de la furgoneta dels atemptats de la Rambla de Barcelona de l’agost de 2017. «Eren dos companys de Girona els que la van inspeccionar. No sabien què hi havia dins. Va ser un dels serveis més durs que recordem», expliquen.

A més, donen suport en entrades i registres policials on es poden trobar explosius, i en dispositius de seguretat de grans esdeveniments com els partits del Girona FC o La Vuelta. En el cas del futbol per exemple, fan «suport a la requisa, amb la unitat canina, amb els gossos per tot l’estadi, les graderies, els lavabos... L’any passat, el dia del Madrid, ens van activar per una motxilla sospitosa. Al final era d’un aficionat ucraïnès que portava mantes, però la prudència sempre mana», subratlla.

Un altre cas destacable d’enguany va ser el d’uns coets anticalamarsa trobats en una masia de la Garrotxa. Els Tedax van retirar els artefactes, prohibits i descatalogats per la seva perillositat i pel risc tòxic que comporten.

«Si veig l’artefacte, ell també em veu»

En aquestes dues dècades, la tecnologia ha canviat radicalment. Aquests especialistes policials ara disposen de robots de nova generació que permeten inspeccionar objectes a distància i reduir riscos. «És com comparar un cotxe de fa vint anys amb un elèctric actual. Els robots ens donen seguretat i visió prèvia», detalla el cap.

Els agents d’aquesta unitat també han d’actuar amb rapidesa, i el seu responsable a la regió explica que hi ha una màxima que els ensenyen des del primer dia: «Si jo veig l’artefacte, és que ell també em veu. Llavors, corre». «És una premissa que et pot salvar la vida», afegeix. La por, diu, no pot dominar els efectius dels Tedax: «El respecte hi és, però si hi penses massa no podries fer la feina. Has de mantenir la sang freda».

«Un Tedax no neix, es fa», declara convençut. «Quan entres al cos no saps ben bé què és, però quan ho proves, o t’agrada o no. I si t’agrada, ja no ho deixes». Molts dels membres de la unitat gironina hi porten més de quinze anys.

Entre la memòria i la seguretat

Els Tedax gironins saben que cada troballa és una peça del passat. Però també miren cap al futur, adaptant-se a nous riscos i formes de violència. «Quan vam començar, tot estava enfocat a ETA», recorda el responsable. Avui, aquests mossos treballen molt més la prevenció, la detecció de productes químics i la fabricació casolana d’explosius.

El món canvia i la policia també. Aquesta àrea dels Mossos a Girona celebra dues dècades amb discreció i a l’espera de qualsevol requeriment que rebin per actuar.

Subscriu-te per seguir llegint