Una parella de Blanes canvia vides a l'Àfrica

Roser Bitlloch i Pere Gual són una parella de Blanes. Ella tenia una llibreria i ell era pagès. Fa quinze anys, ja jubilats, van viatjar a Gàmbia, a Kowonku, a 400 quilòmetres a interior, en plena sabana. Hi anaven de vacances convidats per un amic que havia treballat amb ell. D’això fa 15 anys, els mateixos que compleix l’ONG Kowonku que van fundar aquell mateix any. Des de llavors han impulsat l’agricultura, un ambulatori, una escola i es plantegen un nou repte: construir un hospital. Han convertit Kowonku en un poble de serveis.

El municipi, d'uns 1700 habitants, està al nord-est de Gàmbia. Arribar-hi des de l’aeroport són dotze hores de viatge per carreteres en molt mal estat. Se situa «en plena sabana», sense aigua canalitzada ni electricitat generalitzada, tot i que estan pendents que es doni d’alta el servei elèctric.

«Jo tenia treballadors africans, i un d’ells, en Madí Kanté, sempre em deia: has de venir a casa meva. No m’ho havia plantejat mai», recorda Pere Gual. Un dia, van decidir anar-hi «de vacances», com feien cada any a algun destí. I no saben com, van quedar allà aturats. «Ens vam quedar enganxats. No sabem com va sorgir, només sabíem que volíem fer-hi alguna cosa», relaten.

Roser Bitlloch explica que mai s’havia plantejat ni tan sols viatjar a l’Àfrica. «I érem allà i anàvem dient, aquí podríem fer això, allà podríem fer allò». Quinze anys després encara no tenen clar què els va impulsar a quedar-s’hi, però són les dues ànimes d’un projecte que va créixer, al qual s’hi han sumat i col·laborat altres entitats, i que ha convertit Kowonku en un poble de serveis. El suport de Madí Kanté ha estat clau per poder tirar endavant uns llaços entre Catalunya i el poble africà.

Les vacances de la parella van ser al gener i al mes d’agost es van desplaçar fins al poble gambià de nou per demanar-los si els permetien viure-hi. Els van rebre amb una festa i un xai. La parella els va explicar que venien a ensenyar-los el que sabien. I va començar un camí per impulsar l’economia i la vida del petit municipi.

Ambulatori, escola i agricultura

Des de l’Associació de Desenvolupament Agrícola de Kowonku, avui ONG, van començar a engegar diverses iniciatives paral·leles. Algunes, grans projectes, altres petites accions que suposaven però grans avenços.

Una de les primeres iniciatives va ser arranjar un espai com a ambulatori, i amb un petit espai d’habitatge per als metges. Temporalment, durant tres anys, va ser la seva residència. «Allà veus mainada amb ferides, unes cremades... perquè cuinen a terra i solen caure al foc», relata Roser Bitlloch. Les picades de serp, que són molt abundants, i una malaltia que es menja els ossos són altres problemàtiques freqüents a les quals s’han hagut d’enfrontar. No estan acostumats a curar-se ferides i sovint ella ha actuat d’infermera. «No m’hauria imaginat mai punxar, ni per una picada d’escorpí ni per res, però allà, et venen amb una cama cremada, una ferida plena de mosques, i què has de fer?», es planteja.

L’ambulatori amb els anys s’ha anat equipant i avui hi ha diversos metges. Tenen un parell d’habitacions i no tenen sala de parts. De la col·laboració amb una ONG de Lloret de Mar, Gunjur Kuta, ha nascut la idea de construir un hospital. Els lloretencs van construir-ne un en una altra població i aquest any ambdues entitats han treballat juntes per adequar quiròfans. Però Roser Bitlloch i Pere Gual ja han començat un projecte per s Kowonku per aixecar-hi un hospital emmirallats per la iniciativa de l’entitat lloretenca.

El futur hospital

S’ha redactat el projecte i s’ha dividit en diferents fases. De moment es tira endavant la primera. La construcció global suposa una inversió d’uns 150.000 euros i s’ha començat per fer un pou. Recullen ajudes des de diferents iniciatives, una de les quals permet finançar algun dels 30.000 blocs que es necessiten, a tres euros el bloc.

Però pel camí, abans d’arribar fins aquí han obert altres vies de desenvolupament. S’han fet càrrec per exemple d’adequar una escola i es fan càrrec de les despeses de matriculació dels escolars i del material. Com en el cas de l’ambulatori, van garantir que els mestres disposessin d’un espai per allotjar-se.

Un altre dels pilars és l’agricultura. «Ells tenen moltes terres, però són pobres», explica Gual. Madí Kanté els va donar una gran terra. Han portat tres tractors, camions i van construir una casa que és la seu de l’ONG. Disposen de dos espais que cedeixen si és necessari. Han servit per al mecànic i per al ferrer. Per funcionar i treure rendiment per als veïns van fundar una cooperativa. Això permet que, quan la collita va bé, es reparteixin beneficis.

Als municipis, a més, sempre hi ha un hort de les dones. El de Kuwonku havia quedat petit i també es va guardar una part de les terres per a hort de les dones. Els primers temps Pere Gual va anar fent proves, plantant i veient quin era el rendiment. Alhora es van anar adaptant als productes que ells consumeixen. Passat els anys aquells camps «abans no es treballaven, i ara pràcticament es treballen tots amb els nostres tractors». A més, han anat estenent la creació de pous i sistemes de reg. Per al bestiar, abeuradors.

L’adequació d’un forn de pa i els molins per pelar el cacauet del qual en treuen oli són altres accions que suposen grans canvis.

Passats quinze anys, avui el municipi de Kuwonku rep nombrosos veïns d’altres pobles. «És un referent a la zona, s’ha convertit en un poble de serveis», diu Pere Gual. I la parella no s’atura. Ara s’espera aixecar l’hospital.