Les joies gironines que va popularitzar la Reina Letizia

Maria i Esther Fábrega Moyano són dues germanes, nascudes a Roses i criades a Girona, que estan al capdavant de la firma de joies artesanals Cashfana. La seva és una història d’emprenedoria digna de formar part dels llibres perquè, en només cinc anys, han passat de vendre peces com qui diu porta per porta i del boca a orella, a exportar-les a pràcticament tot el món. Aquest és un viatge vital de dues germanes que sempre han tingut clar que s’han hagut d’esforçar perquè ningú els ha regalat res. Treball, constància i esforç les han conduït fins a l’èxit d’un projecte que sempre tenen present.

I també un altre component que forma part de les seves vides és un esperit aventurer. Precisament aquest esperit aventurer les va portar l’estiu de 2015 a Blangadesh per a fer pràctiques al Banc Grameen de Mohamed Yunus, defensor dels drets humans i de les persones amb menys recursos. Seu és el lema que a una persona necessitada no li donis el peix per menjar si no ensenya-li a pescar. A les dues germanes gironines ningú els hi ha regalat res, a excepció de l’aprenentatge que els va suposar aquest viatge que acabaria marcant les seves vides i va sembrar l’embrió del que ara és la seva empresa. Aquest viatge va venir després de cursar els estudis de Dret a la Universitat de Navarra i també van incloure en la seva trajectòria estades a Shanghai (Maria) i a Nova York (Esther).

Mentre treballaven aquell estiu a Bangladesh van fer una petita excursió al Nepal, on van poder viure i impregnar-se de la seva cultura, el seu menjar i la seva artesania i sobretot de la seva gent i el seu caràcter. A les dues se’ls hi van obrir els ulls i van començar a somniar. Del Nepal es van endur, a banda dels records i les vivències personals, tres bufandes típiques totalment artesanes que posteriorment van vendre, tal com feien de petites quan venien tovalloles i altres articles per poder disposar de diners. La cosa, però no va anar més enllà. Totes dues van continuar amb les seves vides, van acabar els estudis i fins i tot en el cas d’Esther va decidir fer un canvi: va deixar l’advocacia i va canviar els tribunals pel món del turisme. De fet, li ve de família ja que el cognom Moyano, per part de la mare, està associat a diferents històrics negocis hotelers a Roses.

Es torna a encendre la llum

L’any 2020 el món va trontollar. Va arribar la Covid-19 i a Esther Fábrega també li va afectar laboralment, ja que va ser inclosa en un ERTE i es va quedar sense feina. Però lluny d’enfonsar-se i lamentar-se es va tornar a encendre la llum i es va recuperar el projecte de Cashfana. Per cert, el nom ve donat per un joc de paraules amb el seu cognom, el caixmir típic del Nepal i el nom d’Anna, una tercera amiga que no està vinculada actualment a l’empresa. I aquelles tres bufandes artesanes van servir d’inspiració per començar a assentar les bases de la iniciativa.

En un viatge a Itàlia van conèixer la ceràmica artesanal que es fa a Caltagirone, a Sicília. Es tracta d’una ceràmica especial i un material que llueix molt en un collaret, per exemple. Se’ls va tornar a encendre la llumeta -potser no s’havia apagat mai- de Cashfana i van fer un pas endavant: vendre tres collarets. Ràpidament van ser deu més. Van esperar un mes i es van decidir a encarregar-ne una cinquantena pensant que «ens els hauríem de menjar tots nosaltres», relata Esther Fábrega amb un somriure a la boca. Però, en realitat, no va ser així. Es va iniciar una trajectòria d’èxit que, de moment, no té final.

La figura de l’avi matern, Josep Moyano, va esdevenir també clau. No disposaven de cap infraestructura per arrencar el negoci. Una petita habitació a casa de l’avi i un ordinador van ser tot el que van necessitar per donar una empenta a la marca. El boca a orella i la difusió a partir de les xarxes socials va servir per començar a vendre. La mateixa Esther feia els paquets dels collarets a casa i els portava diàriament amb moto fins a Correus per enviar-los als seus destinataris.

I així va agafar forma la seva empresa. Els seus dissenys s’acaben d’elaborar a Itàlia de manera absolutament manual i artesanal i llavors es distribueixen des de Girona a qualsevol punt del món. Només cinc anys després, les seves peces es venen a pràcticament tot el món online i participen a nombroses fires i mercats internacionals. El salt ha estat espectacular i difícil de qualificar-lo en una sola paraula. Hi ha molts projectes de cara el futur. De moment, el més immediat és la seva participació aquests dies previs a les festes de Nadal al mercat que es fa a Union Square, un indret de Manhattan, a Nova York, on es reuneixen moltes parades de productes nadalencs i artístics.

Quin és el secret del salt fet durant aquests darrers 5 anys? Esther Fábrega té aquesta resposta: moltes i moltes hores de dedicació. Mentre la seva germana Maria s’encarrega des de la seva llar de Los Angeles del mercat nordamericà, ella dedica tota la seva atenció a la distribució de les peces des de la ciutat de Girona.

Les arracades de la reina

Treball en equip que un dia els hi porta la gran sorpresa de les seves vides, un fet imaginable molt poc temps enrere. Esther recorda que estava dinant amb la família quan, de sobte, va rebre una trucada dient que la Reina Letizia acabava d’aparèixer visitant la fira d’art ARCO de Madrid lluint unes arracades de Cashfana. La sorpresa va ser majúscula i la reacció d’incredulitat. Temps enrere li havien enviat unes peces com fan sovint a través d’una agència de comunicació amb revistes de moda. La Reina sempre és un referent amb la roba que porta en els actes oficials i tots els ulls estan posats sobre ella. Per això, el fet que aparegués públicament amb una de les seves peces va ser una catapulta a l’èxit. Aquell va ser el dia que més peces es van vendre. Les vendes es van disparar, van arribar comandes des del Canadà, Mèxic, la Xina... i es va haver de demanar al proveïdor noves comandes en 24 hores perquè es van veure desbordades de peticions.

Petites coses per arribar a grans coses. Aquest lema ha servit per a fonamentar una trajectòria empresarial que mai ha perdut les seves arrels gironines. El suport de la família, en especial de l’avi, ha esdevingut essencial. La figura de Josep Moyano -fundador del Grup Prestige Hotels i que recentment va ser reconegut per la seva trajectòria amb la Dracma de Plata 2025 a Roses- surt constantment durant la conversa amb Esther Fábrega.

En el futur a les dues germanes els hi agradaria disposar del seu propi taller de ceràmica a Girona i treballar en el camp de l’artesania. Darrere de cada peça intervenen moltes persones, ja que tot es fa mitjançant un procés manual. Aquí precisament es fonamenta el valor de cada joia de Cashfana. De la mà artesana a convertir-se en una marca de referència a tot el món. Un somni de joventut convertit en realitat i tot a partir de la complicitat de dues germanes gironines.

Subscriu-te per seguir llegint