Els originals del còmic, un tresor al CaixaForum

Per als amants del còmic té un valor incalculable, però si sortís al mercat, el preu d’un original d’Objectiu: la Lluna, un dels àlbums més cèlebres de Les aventures de Tintín, superaria els dos milions d’euros, poca broma. Tres pàgines d’Hergé, juntament amb dues més d’Astèrix -entre elles, la famosa escena final amb el sopar de retorn a la Gàlia amb el bard Assegurançatòrix amordassat- o alguns dels dibuixos fundacionals del gènere, com els provinents de The Yellow Kid o Little Nemo, formen part de Còmic. Somnis i història, la mostra que es pot veure actualment al CaixaForum Girona. Del primer còmic en què els personatges parlen dins globus de text a la publicació en línia de Joselito, l’exposició ressegueix la història del còmic occidental a partir dels seus originals. Fins al 15 de febrer, reuneix 185 obres signades per grans mestres del gènere, com Moebius, Hugo Pratt, Francisco Ibáñez o Goscinny i Uderzo per recórrer més d’un segle d’història d’una forma d’expressió que va néixer a la premsa i que, de mica en mica, està entrant als grans museus d’art contemporani.

La mostra reivindica la doble condició del còmic, com a eina de reflexió sobre el present i el futur i com a mitjà de creació de móns imaginaris, a partir de pàgines originals, un material, fins no fa gaire denostat pels mateixos autors.

«L’original del còmic és un concepte relativament nou per a molta gent, perquè poques vegades veiem el dibuix que és l’embrió de tot. Fins als anys 60, els artistes donaven més valor a la reproducció que al seu dibuix, quan la seva feina és d’una importància total», explica el periodista Vicent Sanchis, especialista en diferents àmbits del còmic i assessor de la mostra, que lamenta que per això molts d’aquests originals s’han perdut o destruït.

«La visió totalment mercantilista dels editors tampoc ha ajudat a preservar els fons», diu Sanchis, molt crític amb la deriva «sagnant» de la indústria a Barcelona, que va ser un «potent centre de la historieta, amb una gran concentració d’editorials, autors i representants» però que ha deixat perdre «el patrimoni de tot un segle». «Estan desapareixent originals, correspondència, documentació... tot això no passa en altres àmbits de l’art», assevera.

«Abans els originals no valien res, però actualment el mercat està donant la raó a qui valora la faceta artística dels creadors del còmic. Els peus estan disparats i fins i tot hi estan entrant els fons d’inversió», continua l’especialista. Posa un exemple ben gràfic: «Jo he comprat fa anys originals d’Spiderman per 150 pessetes. Una obra de l’il·lustrador Frank Frazetta per a Conan s’ha venut per 13,5 milions de dolars aquest mateix setembre».

Per reivindicar un art i una indústria que mou milions de seguidors arreu del món, la mostra que es pot veure al CaixaForum es nodreix sobretot de l’arxiu de Bernard Mahé, un dels grans col·leccionistes de còmic a Europa, i es complementa amb préstecs d’institucions i privats, entre elles de Sanchis, que hi presenta algunes de les millors peces de la seva col·lecció personal.

També hi ha aportacions dels mateixos autors, en el cas de l’apartat destinat al còmic espanyol, i reclams com les espectaculars figures d’Astèrix i Obèlix que reben el visitant a la Fontana d’Or o una reproducció a gran escala de l’emblemàtic bloc de 13, Rue del Percebe.

Per la directora del CaixaForum Girona, Anna Colomer, la mostra és una oportunitat tant pel lector més erudit, que hi trobarà originals d’obres icòniques i primeres edicions de llibres i revistes, com el neòfit, per l’aproximació didàctica al gènere.

El col·leccionista Bernard Mahé, comissari de l’exposició, celebra la bona acollida que ha tingut, ja que Girona és la darrera parada d’una itinerància que, en la resta de centres CaixaForum, ha rebut uns 370.000 visitants.

També destaca que és una exposició poc habitual, perquè normalment presta les seves peces per a exhibicions temàtiques o sobre un autor concret, i mai havia fet una panoràmica tan àmplia.

Dels pioners al còmic digital

El recorregut de Còmic. Somnis i història s’articula en vuit grans àmbits, seguint un camí cronològic i també temàtic que explica la història del còmic a Amèrica i Europa, des dels seus inicis als grans diaris dels Estats Units fins a la novel·la gràfica, passant pel naixement dels superherois, l’edat d’or del còmic francobelga o la sòlida indústria que hi havia a Barcelona i València.

Entre els elements més antics, s’hi troben un original i una reproducció de la sèrie del 1896 The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern; i un original de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, que també va ser l’inventor dels dibuixos animats. «McCay va publicar 1.200 historietes, però se’n conserven menys d’un centenar», detalla Vicent Sanchis.

La primera pàgina publicada en què apareix Betty Boop, dibuixos de Mickey Mouse o d’un Popeye «molt més antisistema» del que la televisió ens va fer arribar formen part del segon àmbit de la mostra, dedicada a l’edat d’or del còmic americà, marcada pel crac del 29 i la Segona Guerra Mundial.

L’aparició dels superherois i d’un nou format de publicació, el comic book, lligat a la figura d’aquests personatges amb superpoders centren el tercer espai. Les pàgines de dibuixants clàssics com Jack Kirby o John Buscema hi conviuen amb els renovadors dels vuitanta, com Mike Mignola.

L’itinerari a la planta soterrània de la Fontana d’Or arrenca amb la història del còmic a Espanya, amb precursors com Apel·les Mestre, la popularització del gènere gràcies al TBO -publicació de la qual surt el nom que encara fem servir ara, els tebeos- o l’ús ideològic de les historietes durant la Guerra Civil i el franquisme. «La dictadura tenia molt clar que podia ser una bona eina de propaganda», recorda Sanchís.

Els personatges de Francisco Ibáñez, autors com Enric Sió i Antonio Hernández Palacios, que es van obrir camí entre la censura i l’esclat de l’underground amb Max o Miguel Gallardo formen part d’aquest apartat. En destaca, però, una perla, un dels poquíssims originals que es conserven del Capitán Trueno, per la tendència de l’editorial Bruguera a destruir material per reaprofitar-lo.

Còmic. Somnis i història també recorda l’eclosió del còmic a França i Bèlgica després de la Segona Guerra Mundial, amb títols com Les aventures de Tintín, Els barrufets, Astèrix o Lucky Luke, del qual se n’exposa un dibuix per les dues cares, perquè la part del darrere amaga un joc: a una hi ha el vaquer, a l’altra, la seva bèstia negra, un dels germans Dalton.

L’eix italo-argentí, amb autors com Alberto Breccia, Héctor Germán Oesterheld o Hugo Pratt i el seu Corto Maltès, que van fer entrar el gènere en la modernitat; l’explosió fantàstica de figures com Richard Corben, Moebius i Alejandro Jodorowsky o Frank Frazetta encaminen el visitant cap al final, dedicat a autors amb móns propis i noves tendències.

En aquesta darrera sala hi ha espai per personatges singulars, com el creador de Calvin & Hobbes, Bill Watterson, que no ha venut mai cap original i persegueix qualsevol intent de fer negoci amb els seus personatges; els còmic-assaig de Chris Ware o Scott McCloud o una generació d’autors com Marta Alteri, que fan còmics per pantalla i dels qui, com els pioners del gènere, però per motius ben diferents, tampoc perduraran originals.

Subscriu-te per seguir llegint