Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un parisenc a la Banyoles de principis del segle XX

Un nou llibre de la col·lecció Fotògrafs Banyolins recupera les imatges que hi va captar el francès Lucien Roisin

Va obrir a Barcelona a la dècada de 1910 un negoci de postals, i es va mostrar molt interessat per l’estany de Banyoles.

Dia de mercat a Banyoles (1920-1930)

Dia de mercat a Banyoles (1920-1930) / LUCIEN ROISIN/COL·LECCIÓ LLUÍS MARTÍ SALLÓ/ACPE/IEFC

Alfons Petit

Alfons Petit

Lucien Roisin va fer a principis del segle XX milers de postals de Catalunya, desenes de les quals són de Banyoles i el seu entorn, una zona que va visitar diverses ocasions i per la qual sentia una atracció especial. Una selecció d’aquestes imatges ha estat agrupada ara en un nou volum de la col·lecció Fotògrafs Banyolins, de Rigau Editors: Lucien Roisin. Un parisenc enamorat de l’estany inclou reproduccions de gran format de les postals banyolines de Roisin i un estudi sobre el fotògraf a càrrec de l’arxiver Josep Grabuleda, a més de textos introductoris de l’alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, de l’editor Anton M. Rigau, i del director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), Josep M. de Llobet.

És precisament a a l’Arxiu Històric de l’IEFC on es conserva una part de les imatges que es publiquen en el llibre; la resta procedeixen de la col·lecció de Lluís Martí i Salló que preserva l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany-Arxiu Municipal de Banyoles. La majoria de les fotografies són de les dècades de 1920 i 1930, si bé també n’hi ha alguna anterior, dels anys 1910. Segons les poques dades biogràfiques que se’n tenen, en aquell moment feia poc que Roisin estava establert a Barcelona, ja com a fotògraf.

Administració dels cotxes de línia a la plaça dels Turers (1912-1920).

Administració dels cotxes de línia a la plaça dels Turers (1912-1920). / LUCIEN ROISIN/COL·LECCIÓ LLUÍS MARTÍ SALLÓ/ACPE/IEFC

Nascut a París el 1884, s’especula que va començar a fer fotografies a la zona de Montmartre. Al text «Lucien Roisin, una visió de postal de Banyoles», Josep Grabuleda escriu que «sembla ser que la seva afició a la fotografia li va venir quan estava en un internat a París, on va adquirir els primers coneixements de la tècnica fotogràfica. Posteriorment, es va establir pel seu compte». En la nebulosa que hi ha sobre els primers anys de la seva activitat professional, «es diu, fins i tot, que va comprar la seva primera càmera fotogràfica als germans Lumière i que primer es va dedicar a fotografies lligades al món de l’art (...) i, més tard, es va passar al camp de l’edició de postals turístiques».

Va ser aquesta activitat la que el va portar a Barcelona, on va ser cridat per l’editor barceloní Àngel Beltran per fer fotografies que es comercialitzarien en format postal. Roisin també va treballar en el mateix sector amb el fotògraf Àngel Toldrà i Viazo, que a principis de segle havia posat en marxa una línia de postals comercials amb temàtica geogràfica. Com escriu Grabuleda, «Àngel Toldrà editava postals pròpies i de fotògrafs de diferents pobles catalans. D’aquesta manera, Lucien Roisin va començar a recórrer ciutats, pobles i poblets de la geografia catalana».

Conservador i catòlic

Però els dos fotògrafs van partir peres, i Roisin es va establir pel seu compte. A més de confeccionar les seves pròpies postals, va fer feines per encàrrec a clients que «solien pertànyer a cercles de tarannà conservador -detalla Grabuleda-. El seu conservadorisme i catolicisme l’acostava a aquesta mena de clients».

Un ramader abeurant les vaques a l’estany (1920-1930).

Un ramader abeurant les vaques a l’estany (1920-1930). / LUCIEN ROISIN/COL·LECCIÓ LLUÍS MARTÍ SALLÓ/ACPE/IEFC

Lucien Roisin va ser mobilitzat per combatre al front de Verdum durant la primera Guerra Mundial, i hi va fer «fotografies de gran interès, a primera línia de front i a la rereguarda». Però se sap que el 1916 ja tornava a ser a Barcelona, on va continuar amb la seva activitat professional. Casat el 1924 amb l’andalusa Ana Sierra Moreno, no van tenir fills, i a la mort del fotògraf, l’any 1943 a Barcelona, el negoci (que després de començar al passeig de Sant Joan es va establir de manera definitiva a la Rambla de Santa Mònica, amb el nom de Postales Roisin o La Casa de la Postal) el van heretar els seus nebots, que el van mantenir en funcionament fins als primers anys de la dècada de 1960.

Grabuleda detalla que «la seva producció de postals, amb tiratges considerables, es poden trobar a molts d’arxius i col·leccions d’arreu. Això no obstant, una part significativa de la seva obra es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i, sobretot, a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IFEC), amb una col·lecció que supera les 77.000 imatges, de les quals 44.100 són postals i 33.100 són negatius».

Roisin a Banyoles

«Les seves fotografies són documents de primer ordre per a conèixer la Banyoles (i els seus voltants) d’aquella època», assegura Josep Grabuleda quan descriu la relació entre el fotògraf i la capital del Pla de l’Estany i el seu entorn.

La font de la Puda (1921-1930).

La font de la Puda (1921-1930). / LUCIEN ROISIN/COL·LECCIÓ LLUÍS MARTÍ SALLÓ/ACPE/IEFC

Després d’haver repassat les imatges que va captar el fotògraf francès, l’arxiver apunta que tenen una temàtica variada i «bàsicament, una intenció turística». A continuació, comença una enumeració de motius que apareixen en les postals de Roisin, com ara tota mena de vistes de l’estany, activitats que s’hi feien, les pesqueres, el mercat setmanal o de bestiar, feines agrícoles, festivals escolars, fonts, salts d’aigua, molins, monuments, negocis... De Banyoles i dels voltants, per exemple Porqueres. «Les panoràmiques de Lucien Roisin són molt artístiques i característiques -apunta Grabuleda- i, sovint, conjuguen (capten) l’esperit comercial (l’interès per al turista) i el vessant artístic d’una imatge. És característic de Lucien Roisin la fotografia de col·legis religioses i, en el nostre cas, tenim les seves imatges el Santuari i Col·legi del Collell». L’arxiver destaca també la importància que tenia per a Roisin el títol de la postal.

Grabuleda fa una referència especial a les fotografies que fa de l’estany de Banyoles: «Lucien Roisin cercava uns certs efectes a l’hora de reproduir les postals de l’Estany, amb contrast de llum i un cel ‘especial’ (en una prova hi escriu: ‘très peu de retouche, faire un tirage de cette force, ne pas quitter le ciel’). Buscava els efectes de llum. I en algunes de les seves fotografies de l’Estany juga amb el contrast de llum i cuida la panoràmica e les muntanyes al fons i les petites onades de l’aigua».

Un jove Josep Roura Puigblanquer (en Pepet Lero), amb una de les seves carpes gegants, davant de la pesquera d’en Butinyà.

Un jove Josep Roura Puigblanquer (en Pepet Lero), amb una de les seves carpes gegants, davant de la pesquera d’en Butinyà. / LUCIEN ROISIN/COL·LECCIÓ LLUÍS MARTÍ SALLÓ/ACPE/IEFC

L’arxiver acaba el seu text sobre el fotògraf francès aprofundint en el seu vincle amb l’estany de Banyoles: «Se’l pot veure com un ‘enamorat de l’Estany’ i capta imatges en diferents moments d’un dia, treballa la llum (i les seves tonalitats) i juga amb les gammes del negre; i no necessita, com avui dia, emprar el color».

Tracking Pixel Contents