La transformació de Montserrat de la mà d’Arcadi Pla

El monestir de Montserrat acaba de tancar la celebració, durant tot l’any 2025, del mil·lenari de la seva fundació per part d’Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll. L’aspecte del recinte és radicalment diferent avui del que tenia fa mil anys, però també del que en tenia fa trenta gràcies a les intervencions que hi ha anat fent l’arquitecte gironí Arcadi Pla i Masmiquel, figura determinant en la transformació contemporània del conjunt monumental de Montserrat. La seva vinculació amb el monestir s’estén al llarg de més de tres dècades, entre 1987 i 2019, durant les quals va intervenir de manera continuada en alguns dels espais més significatius del conjunt. Molt recentment, Pla ha cedit a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) la documentació relativa a aquests projectes perquè hi sigui preservada i se’n faci difusió.

La relació professional d’Arcadi Pla amb Montserrat va començar arran d’un concurs convocat després de greus desperfectes a la Basílica, que posaven en evidència la necessitat urgent d’una actuació global i rigorosa. L’arquitecte gironí havia rebut una carta del director general del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Esteve Mach i Bosch, convidant-lo a participar en el Concurs d’Idees per a l’ordenació del Conjunt de l’Abadia de Montserrat el 1987. «Em vaig quedar aturat, sense saber reaccionar a aquell miratge», recorda. Tot i comptar amb experiència prèvia en rehabilitació del patrimoni -tant en l’àmbit privat com públic- i haver format part de l’equip redactor del Pla del Barri Vell de Girona l’any 1983, Pla no havia imaginat que aquell bagatge pogués conduir-lo a un encàrrec d’aquesta magnitud i responsabilitat.

El concurs, però, va quedar desert a causa de la seva extraordinària complexitat i extensió. Malgrat això, una proposta paral·lela de Pla, no prevista explícitament a les bases -centrada en la rehabilitació urgent de les cobertes de la Basílica- va resultar decisiva per al jurat. Aquesta iniciativa va obrir la porta al seu primer gran encàrrec a Montserrat i va marcar l’inici d’una llarga i intensa etapa de col·laboració amb la comunitat benedictina des del 1987 fins al 2019.

A partir d’un mètode rigorós basat en l’anàlisi històrica i constructiva de l’edifici, que ell mateix va definir com a «mètode arqueològic-científic», Pla va impulsar una restauració profunda de la Basílica. L’objectiu no era només reparar desperfectes, sinó comprendre l’evolució de l’edifici i la història de tots els canvis en els anteriors quatre-cents anys, des del 1560, i de les raons per les quals s’havien produït per poder intervenir-hi. En aquest procés va recuperar els volums originals del segle XVI, especialment visibles a l’absis, una de les parts més delicades i simbòliques del temple. La intervenció a l’absis va permetre restituir-ne algunes parts, eliminant afegits i distorsions acumulades amb el temps, alhora que es millorava l’entrada de llum natural, clau per reforçar la percepció espiritual i arquitectònica de l’espai.

En aquest mateix context, Pla va integrar solucions tècniques innovadores però discretes, com la incorporació d’un cimbori lleuger que resolia problemes lumínics sense alterar la imatge històrica de la Basílica. Paral·lelament, va dirigir una restauració interior de gran complexitat, que incloïa la renovació integral de les xarxes tècniques, sovint amagades però imprescindibles per al funcionament contemporani del temple, així com la intervenció en espais de forta càrrega simbòlica com la capella del Sant Pare, el cambril de la Mare de Déu, el nou remat del campanar gòtic i altres elements patrimonials que habitualment passen desapercebuts per al visitant, però que formen part essencial del conjunt.

Entre 1995 i 1997, Pla va assumir també la restauració integral de la Santa Cova, després d’un incendi i d’un esfondrament provocat per un aiguat. Aquesta actuació va ser una de les més delicades de tot el conjunt de Montserrat. La intervenció va exigir un equilibri extrem entre seguretat, conservació i respecte pel caràcter espiritual de l’espai, que és on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880.

Segona etapa

La segona gran etapa del treball d’Arcadi Pla a Montserrat va començar l’any 2000 amb el projecte de reordenació de les places exteriors, la definició dels nous accessos i l’ampliació del Museu de Montserrat, un projecte que es va executar en set fases successives fins al 2012. «Calia plantejar una entrada al museu adequada per accedir-hi amb cadira de rodes», detalla Pla. Aquesta intervenció, que ell mateix considera la més complexa de tota la seva carrera, no només resolia qüestions funcionals, sinó que redefinia la relació entre arquitectura, espai públic i visitants.

La reforma de les places exteriors i l’entrada al museu -especialment rellevant i destacada- va suposar un exercici d’encaix entre el respecte pels criteris originals de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, autor del projecte durant els anys 1920, i les necessitats contemporànies d’accessibilitat de recorreguts. Pla va treballar amb els desnivells existents, evitant solucions agressives, i va concebre un accés progressiu que permetés a tots els visitants arribar al museu amb autonomia.

Les noves places exteriors, concebudes com superfícies horitzontals, contínues i permeables, han esdevingut un gran espai cívic de referència dins del conjunt de Montserrat. Més enllà de la seva funció d’habilitar accessos, aquestes places han adquirit una dimensió social i comunitària, acollint usos molt diversos al llarg del temps. Un exemple recent són les tres pistes d’hoquei instal·lades amb motiu de la celebració del mil·lenari, però també s’hi han organitzat balls populars, actuacions culturals i fins i tot diades castelleres.

El darrer capítol de la trajectòria d’Arcadi Pla a Montserrat va ser la rehabilitació del Nou Alberg, finalitzada l’any 2019. Es tractava de l’antic alberg, un edifici projectat a finals del segle XIX que amb el pas dels anys havia quedat obsolet i en desús. El projecte es va desenvolupar sota limitacions: un pressupost ajustat, dificultats per modificar obertures i façanes protegides, i la necessitat d’adaptar l’edifici a les normatives contemporànies de seguretat, accessibilitat i confort. La rehabilitació responia a la nova realitat de Montserrat com a lloc d’acollida de pelegrins, escolars i visitants d’estades curtes.

Valor espiritual

Amb la finalització del Nou Alberg l’any 2019, Arcadi Pla tancava un cicle de 32 anys d’intervencions continuades a Montserrat, però no pas la relació amb el lloc. Més enllà de l’obra construïda, Pla descriu el seu pas pel monestir com una experiència transformadora que anava molt més enllà de l’arquitectura. Reconeix haver sentit a Montserrat una energia particular, una força difícil de definir: «No cal ser catòlic ni cristià per emocionar-se davant de la bellesa natural, perquè és evident que no van fer aquí les ermites i el primer monestir per una raó banal, sinó que van construir-ho a un lloc que hi havia una energia tel·lúrica amb un fons espiritual», assegura.

Per a ell, Montserrat va ser un espai on va aprendre a fer-se preguntes constantment i a pensar en profunditat. Aquesta connexió intensa encara es manté viva avui dia, no només en els espais físics que va ajudar a reestructurar, sinó també en l’harmonia del lloc.

Donació a l’Arxiu Històric

El passat 6 de novembre, Arcadi Pla va formalitzar la donació a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC d’una part dels projectes provinents del seu despatx professional, corresponents a les obres realitzades al conjunt de Montserrat entre els anys 1987 i 2019l. D’aquesta maneta, augmenten fins a trenta-nou els fons custodiats en aquest arxiu.

La donació, segons un comunicat del COAC, «permet conservar i fer accessible una part rellevant del llegat professional de l’arquitecte». I es destaca que «l’arquitecte combina la conservació patrimonial amb la funcionalitat contemporània, tot entenent que un recinte actiu com Montserrat ha de respondre a les necessitats actuals -visita, pelegrinatge, equipaments- sense perdre la seva identitat històrica. Les seves propostes es caracteritzen per la qualitat constructiva, el rigor en l’ús dels materials i la integració paisatgística, especialment rellevant en un entorn tan emblemàtic. També hi té un paper central la gestió dels fluxos de visitants i l’accessibilitat, aspectes que Pla resol amb sensibilitat per preservar l’esperit del conjunt monàstic».

El COAC recorda igualment que la Basílica de Montserrat va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural (1995), el Premi Europa Nostra (1997), i seleccionada en els Premis Rehabitec (1996).

Subscriu-te per seguir llegint