El cuiner amb un president d’Hondures a l’arbre genealògic

No tothom pot explicar que té un avantpassat que ha presidit un país, però encara són menys els que poden dir que algú que forma part del seu arbre genealògic ha generat un gentilici popular usat per definir d’on són més de 10 milions i mig de persones. Aquest és el cas d’Eduard Xatruch, un dels tres cuiners i propietaris dels restaurants Disfrutar de Barcelona i Compartir de Cadaqués, i que durant sis anys va ser cap de cuina d’El Bulli de Roses. Concretament, segons el portal de recerques geneaològiques Family Search, un avantpassat directe del famós cuiner, Josep Joan Pere Pascual Xeltruch Guardiola (nascut l’any 1700 a Vila-seca, Tarragona), era germà de Josep Joan Pere Miquel Xeltruch Guardiola, rebesavi de Florencio Xatruch Villagra (nascut a San Antonio de Oriente, Hondures, el 1811), que va ser president de facto d’Hondures entre el 26 de març de 1871, quan es va autoproclamar en derrotar en combat les tropes del president José María Medina, i el 23 de maig del mateix any, quan va ser derrotat pel mateix Medina i es va veure obligat a exiliar-se a Nicaragua, on va morir el 1893. Probablement per confusions a l’hora de realitzar la inscripció en els registres, el cognom Xeltruch va derivar primer a Xetruch i després a Xatruch, una circumstància que anys desprésacabaria resultant molt important.

Però no ens avancem i tornem enrere. Florencio Xatruch va néixer a San Antonio de Oriente perquè el seu pare Ramon, juntament amb el seu germà Pere i Esteve Guardiola, un amic de la família, van emigrar el 1802 des de Vila-seca, municipi natal també del cuiner Eduard Xatruch uns segles després, cap a Hondures per buscar un futur millor. Com a curiositat, un fill d’Esteve Guardiola, José Santos Guardiola, també va ser president d’Hondures, en aquest cas entre els anys 1856 i 1862. És a dir, els fills de dos tarragonins que van emigrar junts cap a Hondures, en una casualitat gairebé sobrenatural, van ser presidents del país centreamericà amb uns pocs anys de diferència.

Però Florencio Xatruch no només va ser important per a Hondures pel fet de ser president, sinó perquè el seu cognom, segons la majoria dels experts, va ser l’origen del gentilici popular que s’utilitza per referir-se als nascuts al país centreamericà: «catrachos».

La història és aquesta: l’any 1856, el general Florencio Xatruch va dirigir les tropes centreamericanes unides per combatre el filibuster estatunidenc William Walker, que volia fer-se amb els territoris que avui formen Centreamèrica, i finalment el va derrotar. Tal com explica l’historiador Noé Pineda Portillo en el seu llibre Identidad y apodos colectivos en Centroamérica, «els camperols i la gent de les ciutats, en veure tornar els soldats dirigits per Florencio Xatruch exclamaven ‘ya vienen los xatruches’ (referint-se als homes de Xatruch), després se’ls va dir ‘los catruches’ i finalment, per qüestió de gir fonètic ‘los catrachos’, nom que els nicaragüencs van utilitzar per designar els hondurenys». En aquest sentit, la nicarangüenca Biblioteca Enrique Bolaños assegura en un dels seus escrits que «els nicaragüencs anomenaven els hondurenys amb el nom de xatruches, nom que, per deformació fonètica, es va anar convertint en catrachos, amb el qual es designa familiarment els habitants d’Hondures».

En tot cas, cal destacar que no tothom està d’acord amb aquesta teoria, com per exemple Eliseo Fajardo Madrid, director de l’Arxiu Històric Municipal de San Pedro Sula (Hondures), que assegura que «el terme catrachos podria haver estat creat amb objectius patriòtics i nacionalistes sota l’òptica de la doctrina liberal. Per suposat, Florencio Xatruch va existir i va tenir una rellevància destacada en les tropes centreamericanes, però s’han creat mites i considero que catrachos no es deriva de Xatruch, ja que primer es va crear la paraula i després es va voler associar amb el personatge. I després, ja es va fer costum».

En tot cas, el cognom Xatruch no només ha arribat als nostres dies mitjançant el gentilici catrachos, ja que, per exemple, la revista editada a Barcelona que informa sobre la comunitat hondurenya a Espanya rep el nom de Xatruch 504. A més, el contingent de soldats que el país centreamericà va enviar a l’Iraq per col·laborar en la seva reconstrucció el 2003 es va anomenar Batalló Xatruch.

Per la seva part, l’ambaixador d’Hondures a Espanya, Marlon Brevé, destaca que «la relació entre el famós cuiner i Florencio Xatruch demostra les arrels espanyoles que hi ha a Hondures, ja que moltes persones van emigrar en aquella època cap a Centreamèrica per buscar un futur millor». A Brevé li sembla «gairebé increïble i molt interessant que dos presidents d’Hondures com Florencio Xatruch i José Santos Guardiola tinguin arrels catalanes, i concretament de Vila-seca, cosa que de nou demostra la connexió que hi ha entre els dos països». En aquest sentit, l’ambaixador d’Hondures destaca que «ja des de l’escola ens van ensenyar que als soldats del comandant Florencio Xatruch se’ls deia els xatruches, després catruches i eventualment va evolucionar fins als catrachos».

Un arbre genealògic decisiu

Preguntat sobre la figura de Florencio Xatruch, Eduard Xatruch recorda que «de petit em van dir que un avantpassat se’n va anar a Hondures, però a casa meva mai s’havia fet un arbre genealògic fins que fa un parell d’anys un proveïdor amb el qual col·laborem i que és molt inquiet em va dir que em faria un regal i em va portar un arbre genealògic fet per ell que arribava fins al segle XVII, i poc després va venir una clienta que vivia a Suïssa que de segon cognom es deia Xatruch que em va dir que encara té família a Vila-seca i que era descendent d’aquest president d’Hondures». «Aquesta dona -afegeix Eduard Xatruch- em va preguntar si jo també hi era descendent, i jo li vaig respondre que no ho sabia, però que suposava que tots havíem sortit del mateix lloc. Pocs dies després, em vas confirmar que efectivament soc familiar de Florencio Xatruch i t’agraeixo que t’hagis pres la molèstia d’investigar-ho». Cal dir que el regal d’aquest proveïdor va ser decisiu, ja que sense l’arbre genealògic del cuiner hagués estat gairebé impossible determinar el parentesc del cuiner amb Florencio Xatruch.

Paral·lelament, el xef destaca que «més enllà de saber que hi va haver un Xatruch que va emigrar a Hondures i que va fer moltes coses allà, no teníem res clar, no deixava de ser una curiositat, com quan l’avi t’explica coses d’abans, però sense concretar més». En tot cas, explica que «des de fa uns anys, de tant en tant he anat rebent missatges a través de les xarxes socials de gent d’Hondures que em deia que té el mateix cognom que jo i m’explicava això del gentilici, el que em va fer despertar la curiositat i em va portar a buscar informació sobre el personatge, però jo no sabia que era avantpassat meu». El cuiner admet que mai ha estat al país centreamericà, però assegura que «m’encantaria anar-hi, he estat a molts països però encara no he tingut l’oportunitat de viatjar a Hondures». «He viatjat molt per feina i m’encanta descobrir cultures, i de fet respecte Hondures sempre he pensat que algun dia hi hauré d’anar ni que sigui per curiositat, i ara encara més», explica.

En aquest sentit, l’ambaixador d’Hondures va avançar que la intenció de les autoritats del país centreamericà és fer pròximament un acte de reconeixement en el qual participi el famós cuiner, en el que seria un gran final (o punt i seguit, qui ho sap) per a una preciosa coincidència entre dos personatges molt importants en el seu àmbit.

Subscriu-te per seguir llegint