La cara menys visible de l'ARRO dels Mossos

L’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra a Girona es defineix com una àrea especialitzada en seguretat ciutadana, amb capacitat per intervenir en un ventall molt ampli de serveis que van molt més enllà de l’ordre públic, un aspecte pel qual són coneguts. Tot i estar formada i equipada per a aquest tipus d’intervencions, l’especialitat en ordre públic correspon a la Brigada Mòbil, mentre que l’ARRO assumeix la funció de donar resposta operativa a situacions complexes, urgents o de gran volum que no poden assumir les comissaries.

A la pràctica, això es tradueix en una feina altament polivalent: entrades i registres, operatius contra plantacions de marihuana, desnonaments judicials, dispositius antiterroristes, controls en esdeveniments amb gran afluència de persones, protecció d’espais sensibles, reforços en zones amb pics delictius i suport a altres cossos policials. La unitat també intervé sovint en incidents sobrevinguts mentre es desplaça d’un servei a un altre, oferint ajuda encara que no hagi estat requerida prèviament.

La funció policial és executar el que marca la llei vigent, no qüestionar-la. Això és el que el succeeix amb els desnonaments, que els agents viuen com un servei poc gratificant, però necessari per garantir resolucions judicials. En aquest àmbit, valoren positivament l’impuls recent a la mediació i la coordinació amb els ajuntaments, que permet reduir tensions i, en alguns casos, facilitar reubicacions abans d’haver de fer ús de la força.

L’Àrea Regional de Recursos Operatius de Girona està preparada per donar resposta tant a serveis planificats com a situacions imprevistes d’alt risc. Un dels pilars de l’Àrea és el treball posterior a cada operatiu. Després, es fan debriefings on s’analitza com ha anat la intervenció, què ha funcionat i quins errors s’han comès.

Aquest espai serveix tant per millorar la formació com per gestionar l’impacte emocional de serveis sovint molt intensos. Les errades detectades es traslladen als equips formatius perquè no es repeteixin i perquè els imprevistos futurs siguin menors. Aquest aprenentatge és continu. Quan apareixen situacions noves -com sistemes amagats, dobles parets o noves formes de defensa en plantacions de marihuana- la informació es documenta i es comparteix internament perquè tota la unitat n’estigui alerta. És una formació constant basada en l’experiència real.

«Una família»

Més enllà dels protocols, l’ARRO funciona com un conjunt de «mini-equips» molt cohesionats. Molts agents fa entre 15 i 20 anys que treballen junts, fet que genera una relació de confiança gairebé familiar. Aquesta cohesió és clau per detectar problemes emocionals entre companys i donar-se suport en una professió amb un alt risc psicològic. Els moments posteriors als serveis també serveixen per «treure fum», descarregar tensió i cuidar-se mútuament, encara que no sigui un procés formalitzat.

L’Àrea policial s’ha hagut d’adaptar als canvis dels últims anys. El boom de les plantacions de marihuana i l’augment de la violència associada han incrementat el nombre d’assalts i el risc de les intervencions. Avui dia, moltes entrades es fan assumint la possibilitat real de trobar armes de foc, gossos perillosos o sistemes de vigilància. Això ha comportat més formació, més material especialitzat i, fins i tot, la presència habitual d’ambulàncies durant els operatius.

Darrere de cada entrada hi ha una preparació exhaustiva: recopilació d’informació, estudis previs de la vivenda, brífings detallats i assignació clara de rols. El silenci dins el furgó abans d’un assalt forma part d’aquest procés de concentració. L’adrenalina és present, però el control també. La por existeix, però sovint apareix a posteriori.

Els agents expliquen que sovint protegeixen les seves famílies evitant explicar-los en detall què fan. La descàrrega emocional arriba després, en la intimitat, amb els companys o a casa. Tot plegat mostra una realitat poc visible: la d’una unitat que treballa sota pressió constant, amb riscos reals, però amb una forta consciència col·lectiva, professionalitat i un vincle humà molt sòlid.

La unitat funciona en equips molt cohesionats, amb una distribució de tasques flexible i una convivència intensa. Els efectius comparteixen material costós i ajusten la seva logística segons les necessitats del servei. Els horaris no convencionals i la intensitat de la feina també son un tema que han de gestionar bé els efectius.

La realitat territorial de Girona condiciona fortament la feina de l’ARRO. Es tracta d’una regió extensa, fronterera, amb un aeroport, zones turístiques molt actives, grans àrees d’oci i entorns rurals. Això genera serveis molt diversos: controls fronterers, contraban de tabac, tràfic de drogues, pas de vehicles robats, persones reclamades internacionalment i coordinació constant amb altres cossos policials.

Preparació i reciclatge

Tot i la percepció pública, l’ordre públic representa avui un percentatge reduït de les hores de treball d’aquesta àrea policial. En manifestacions i concentracions, la seva presència té com a objectiu garantir que l’acte es desenvolupi amb normalitat i seguretat, també davant possibles amenaces externes. En dispositius antiterroristes, la presència armada i els patrullatges en trinomi responen a protocols de prevenció i resposta immediata.

L’augment de la violència i dels riscos ha comportat una evolució clara en l’equipament i la formació. La unitat disposa de diferents nivells de protecció -armilles antitret i antitrauma, cascos d’ordre públic i balístics- així com material capaç d’afrontar situacions amb armes de major potència. També s’està impulsant l’ús de vehicles tot terreny 4x4 per millorar la mobilitat en entorns rurals. Les noves formes de terrorisme han fet adaptar també el cos i aquesta àrea també s’ha hagut de formar, a banda d’equipar, amb noves formes d’actuar.

Evolució i pertinença

Des del seu naixement a finals del segle XX, l’ARRO ha evolucionat tecnològicament. L’ús de telèfons mòbils, GPS i aplicacions ha facilitat la coordinació i l’accés a informació estratègica, tot i que també implica nous reptes de seguretat. Abans, la unitat treballava amb mapes físics i coneixement territorial local per cobrir fires, control de trànsit i altres serveis especials.

La identitat i l’esperit de grup de l’ARRO es reflecteixen en detalls com la boina blava, símbol de pertinença i especialització que uneix els efectius de tota Catalunya. Aquesta incorporació ha reforçat tant l’eficiència operativa com la diversitat de la unitat, que compta actualment amb 13 efectius femenins. Que anirà a més amb corporació de més efectius femenins a l’àrea en les futures convocatòries.

El futur de l’ARRO a Girona passa per una ampliació del 50 % de la plantilla i la dotació de material personalitzat per a cada agent. Aquesta expansió permetrà cobrir millor la simultaneïtat de serveis i augmentar la capacitat de resposta davant situacions d’emergència, reforçant així la presència i eficàcia de la unitat a la regió.

L’ARRO combina vocació, tecnologia i cohesió interna per mantenir la seguretat a Girona, adaptant-se a les necessitats de la ciutadania i als reptes del seu entorn. Diari de Girona ha pogut parlar amb diversos components de l’àrea policial i ha assistit a entrenaments, incloent-hi pràctiques de tir.

En una d’aquestes sessions, es va simular un assalt terrorista precisament a la seu de l’ARRO de Girona. DiversES furgonetes es van desplaçar en rebre l’avís de l’assalt, i els agents van accedir a la seu per diversos accessos simulant la captura dels terroristes que havien ferit diverses persones. L’exercici es va completar amb èxit.

També van realitzar pràctiques en un espai de Medinyà, en aquest cas a l’exterior, en una àrea boscosa, amb simulacions que incloïen diverses entrades i escenaris complexos. Finalment, es va poder veure com els components de l’ARRO entrenen el tir en una de les sessions a Campllong, en una àrea destinada a l’ús d’armes llargues i curtes, per preparar-se davant situacions extremes.

Subscriu-te per seguir llegint