Montclar: 75 anys fent "salut i cames"

Dins el seu entorn muntanyós, en uns anys on encara eren molt pocs els vehicles de motor que circulaven per carrers i molt poques les carreteres que hi havia asfaltades, Sant Feliu de Guíxols es retornava a si mateix la mirada. Com era habitual als inicis del segle passat al municipi, i sense prou tecnologia que convidés quedar-se escarxofat a cap escon o taula, hi havia molta tradició de passar diumenges i dies festius en indrets com la Font Picant, Romanyà o la font del Plat, i en dies assenyalats també als aplecs de Sant Baldiri i Sant Grau, una mostra de l’esperit excursionista. Va ser en aquest context que l’any 1931 va néixer la llavor del que seria posteriorment el Centre Excursionista Montclar; el seu nom era més llarg: Centre Excursionista Mar i Muntanya (Cemim). Va durar poc: les bombes i la violència de la guerra Civil van aturar la seva activitat.

L’any 1949, amb l’ensurt una mica contingut, alguns antics socis del Cemim i altres amants de la natura van tornar a reviure el projecte excursionista. La primera excursió que van fer la colla fundadora fou el puig Montclar de 407 metres, situat a l’Ardenya dins el terme municipal de Santa Cristina, en determinaria el seu nom. Entre els fundadors hi havia Martí Girona, Josep Vicente, Emili Ribot i el qui seria el primer president, Enric Heller. Curiosament, a la primera junta del centre hi participava com a vocal Josep Vallverdú, autor d’un centenar d’obres infantils i juvenils, entre les quals El Rovelló.

Els membres van haver de fer una instància a la Federación Española de Montañismo de Madrid amb 25 signatures i amb la proposta d’un president. L’escut originari del centre el va idear i dibuixar a mà el mateix Ribot, on hi apareix la pedra de molí i la palma martirial de Sant Fèlix l’Africà. Amb els anys s’ha anat actualitzant. Com que encara no tenien cap local, i feien les reunions en diferents locals, entre els quals la cafeteria de l’antic hotel Murlà de la Rambla (abans rambla Vidal).

Al llibre Cinquanta Anys. Centre Excursionista Montclar, es descriu el perfil socioeconòmic dels fundadors, entre els quals hi havia fabricants de taps, un sastre, un mecànic mecanogràfic, un electricista, escrivents, comerciants, fuster... Formaven part de la petita burgesia, i cap d’ells eren obrers o pescadors.

Aviat, aquell projecte va travessar la mirada únicament excursionista, i va atraure gent assadollada d’aficions i cultura en un moment de postguerra on Sant Feliu s’havia quedat buida per oferir res. Van sorgir més seccions: cultura i Esbart Dansaire, i més endavant encara sorgiria un grup de bàsquet, ciclista, rem, cinema, es va crear una biblioteca... El Montclar havia aconseguit agrupar totes aquelles inquietuds, i el segon any de vida ja es contaven més de 100 socis. A tall d’anècdota, el primer any de vida del centre, les quotes dels socis van ingressar 3.353 pessetes al centre (poc més de 20 euros d’ara). Actualment, i després de passar per alts i baixos, el Centre en té aproximadament un miler, i va creixent de mica en mica.

Un permís per anar d’excursió

El Montclar va néixer en el context d’una dictadura que encara no havia afluixat la repressió contra tot el que li fes nosa, com ara el català. Qualsevol sortida anunciada amb cartells havia de passar la censura abans de ser imprès, i havia de ser redactat en castellà. Si s’havia de fer una excursió a Andorra, com fou el cas, calia presentar un llistat de tots els components amb noms i domicili i acreditar que no tenien exiliats a l’estranger. De fet, es va donar el cas d’un soci que tenia un parent a França i que va ser esborrat de la llista per evitar possibles represàlies. Aquesta dinàmica controladora dels primers anys de vida de l’entitat també afectava la resta d’activitats que es feien al centre: una conferència s’havia d’autoritzar a través del governador civil amb quinze dies d’antelació donant el nom del conferenciant i el tema a tractar. Un cop donat el permís, l’acte s’havia de fer en castellà i en presència d’un policia, segons explica un dels fundadors i president entre el 1971 i el 1976, Jaume Escortell, al llibre. De fet, també explica que en la primera sortida al Montclar, al cim els esperava una parella de la Guàrdia Civil.

Les primeres excursions van fer-se al santuari de la Salut, el Far, els Àngels, Rocacorba, puig del Bassegoda, Puigsacalm o la Mare de Déu del Mont. A la secció de Cultura, que organitzava conferències, es van estrenar amb la xerrada a càrrec del soci Josep Mas Excursionismo, escuela del carácter a la desapareguda biblioteca de la llavors Caixa de Pensions. El grup de teatre va escenificar a la sala Vidal la seva primera obra, la comèdia Gent d’ara. La coral Esbart Dansaire feia els seus assajos al gimnàs Vilossa i va arribar a actuar a l’hostal de la Gavina de S’Agaró amb motiu de la visita a Sant Feliu del llavors ministre d’Obres Públiques, comte de Vallellano (Fernando Suárez). En aquell moment el Montclar no feia excursionisme infantil o juvenil, i d’això se n’encarregava el moviment escolta.

Ja des del primer any es va començar a organitzar l’Aplec del Montclar, que s’ha fet ininterrompudament any rere any el 14 de desembre amb més o menys èxit. Per pocs que fossin, però, sempre s’ha acomplert el ritual d’hissar la senyera.

Durant aquells primers anys, les sortides eren molt més complexes logísticament, i si havien d’anar fora de la comarca, es valien d’autobús o de tren, amb el llavors carrilet que connectava Sant Feliu amb Girona. Una sortida de dos dies a les Guilleries, per exemple, implicava sortir de Sant Feliu amb el carrilet a les 4 del matí, arribant a Girona a les 6. Llavors agafar el tren d’Olot a les 7 h i s’arribava a Sant Feliu de Pallerols a les 9.30 h. Aquesta va ser la complexa ruta de transport que un grup excursionista va haver de fer per fer una ruta pel Santuari de la Salut, Rupit, Tavertet i Sant Romà de Sau, en un moment en què no existien encara els pantans de Sau ni Susqueda.

No va ser fins a mitjans dels anys 60 que el Montclar tingué la seva primera seu en una sala de la majestuosa Casa Llagostera, coneguda com la Catequística, situada davant del passeig del Mar i projectada per l’arquitecte Antoni Serra i Pujals. Aquest espai, propietat del Bisbat, servia de saló d’actes i s’hi havien fet representacions teatrals, concerts i també cinema. Amb tot, aquella situació no va durar gaire perquè l’edifici va ser venut l’any 1974 per construir-hi un bloc d’habitatges en plena febre turística de la Costa Brava. L’entitat, doncs, trobaria seu definitiva uns anys després gràcies a la cessió per part del Bisbat d’un edifici que es va construir al carrer Capmany, 92, del municipi després de l’enderrocament de la Catequística. Aquest edifici permeté ampliar l’oferta de seccions i d’oci per oferir.

L’entitat va organitzar les dues primeres edicions de l’Aplec de Pedralta a principis dels anys 60. La creu que hi ha clavada al cim de la roca va ser col·locada, precisament, en el primer any de l’aplec, el 1962. Pocs anys després, el 1965, el Montclar va organitzar el Festival de la Cançó Catalana a la sala Las Vegas, un esdeveniment de gran èxit que va portar artistes de primer nivell com Núria Feliu, Guillermina Motta, La Trinca, Raimon o Quico Pi de la Serra. El cinema també hi era present: cada diumenge es feien projeccions al local, per on hi van passar Tres superhombres en Tokio o Amarcord. (Continua a sota) >>>

>>>

A principis dels 70 va incorporar-se la secció d’excursionisme infantil per mainada d’entre 8 i 13 anys, que en pocs anys va arribar a tenir molt èxit, superant els 150 inscrits, i això va fer que durant uns anys es fes una escissió per joves, tot i que a principis dels 2000 va tornar-se a unir en una sola secció d’infantil i juvenil, que actualment encara està activa. També va ser remarcable l’aparició del Grup d’Alta Muntanya, que tot i tenir una vida curta (1991-95) va fer sortides a la majoria dels pics de 3.000 del Pirineu, l’Aneto i fins i tot als Andes xilens l’any 1993.

El local del centre és gran: té una sala que acull des de l’any 2023 un rocòdrom. Des dels principis dels 2000 té un espai de bar, la Cafeta. Més recentment, s’han inaugurat seccions com els Corredors, que són els responsables d’organitzar des de l’any 2019 la cursa Ganxotrail de 18 i 12 km respectivament i que serveix per recollir fons per participar posteriorment en l’OncoTrail. També s’ha posat en marxa i amb molt bona salut la secció d’excursionisme familiar, adreçat a famílies amb criatures ben petites. Actualment, s’hi han afegit seccions de ioga, tennis taula, country i cinema infantil.

Resistir-se a desaparèixer

El canvi d’hàbits i la tecnologia han canviat molt la manera de socialitzar i de consumir cultura, i han obligat totes les associacions i centres excursionistes a ressituar-se dins un món cada vegada més individualitzat. Activitats com els aplecs, que abans eren els reis de l’oci, ara són cada vegada més testimonials i s’organitzen des de la resistència a desaparèixer. D’altres s’han mantingut amb menys esforç, com la Marxa de l’Arròs; una excursió d’uns dotze quilòmetres per l’Ardenya; el novembre es va celebrar la 38a edició-. La secció d’Excursionisme Obert manté viu l’esperit aventurer i alhora socialitzador amb sortides mensuals. Algunes de les excursions que han fet el 2025 són el Puigmal, la Serra de Finestres i el Castell de Cabrera. El primer bany de l’any i la Nocturna, una passejada de nit per l’Ardenya organitzada cada any durant la Festa Major i que des de fa uns anys també s’organitza una passejada adaptada als més petits, la Cuca de Llum; van aparèixer a mitjans dels 90 i encara ara perviuen. La Coral Cypsella també és una de les seccions de més èxit i durada: l’any passat va celebrar 40 anys.

Durant el 2025, l’entitat ha celebrat el seu 75è aniversari amb una exposició a l’Ajuntament i una gran festa amb activitats com ara pintar un mural amb l’artista guixolenc Musclu, una xocolatada i un doble concert de la Cypsella i el grup ganxó Viejas glorias. A més, també ha aprofitat l’efemèride per renovar el seu logotip. Al llarg de la seva història ha tingut una catorzena de presidents. Aniol Negre n’és el responsable des de l’any 2024. Durant la seva història, el Montclar ha tingut moments de crisi que s’han originat, precisament, per no tenir relleu. Sempre, però, ha aconseguit recuperar-se gràcies a l’esforç de persones que han regalat el seu temps a construir comunitat. Amb 75 anys a l’esquena i una motxilla que va fent-se grossa amb cada nova activitat organitzada, el lema del Montclar convida a la marxa, i ens crida «salut i cames!».

Subscriu-te per seguir llegint