La unió de l’art i la ciència per divulgar el cos humà

Dos mons que aparentment semblen molt diferents, la neurocirurgia i l’art, s’uneixen per una mateixa finalitat: explorar i divulgar el cos humà. Així ho posen de manifest Joan San, neurocirurgià i professor emèrit d’Anatomia Humana a la Universitat de Girona, i Pep Admetlla, escultor i dissenyador industrial amb una extensa i reconeguda trajectòria artística, que comparteixen la convicció que l’art i la ciència poden ser una via d’expressió sense cap mena de frontera, sinó com una oportunitat per dialogar i crear.

El seu vincle es va iniciar fa més d’una dècada, cap al 2009, quan San va fixar-se en un cartell de Fires de Girona creat per Admetlla en el qual apareixia un cervell humà. Aquesta connexió visual i conceptual va cridar l’atenció del neurocirurgià, que en les seves classes d’anatomia ja treballava en una metodologia educativa basada en el dibuix directe a la pissarra, combinant precisió científica i sensibilitat estètica. Admetlla, per la seva banda, explorava el cos des de la perspectiva escultòrica i arquitectònica, construint formes que evocaven les estructures internes del cos i aproximant l’anatomia a la percepció artística.

Aquest interès comú va portar Admetlla a assistir com a oient a les classes de San i altres professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, com Xavier Xifró, especialitzat en histologia. Un primer pas que va consolidar la seva col·laboració. Tots dos coincideixen que la seva manera d’explicar el cos humà representa una revolució educativa, basada en la representació directa, la manualitat i la comprensió profunda de la geometria i la lògica interna de les formes. «Es pot dibuixar absolutament tot», diu Admetlla i afegeix que «es tracta de fer ciència de l’art i art de la ciència».

En la mateixa línia, San defensa la seva metodologia de les classes, que ja va presentar fa dècades a la facultat de Belles Arts de Barcelona, en un moment en què unir ciència amb art semblava impensable. «Em van prendre per boig, però realment explicar anatomia a través del dibuix en directe en una pissarra és la millor manera de fer-se entendre», explica San. El metge lamenta haver hagut d’adaptar-se en formats més digitals per manca de temps en les classes teòriques: «Hauria seguit explicant les classes d’anatomia a través de les pissarres, però vaig haver d’aprendre a plasmar-ho en suports digitals».

A partir d’aquesta afinitat, van començar a col·laborar en una sèrie de conferències divulgatives centrades en el cos humà. Un d’aquests cicles, «Neurociència, Art i Pensament», impulsat per Les Bernardes i amb la col·laboració de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, va comptar amb la col·laboració de ponents com la forense Anna Hospital, el cineasta Isaki Lacuesta i l’arquitecte Quim Español. Precisament, aviat farà una dècada de la sessió de cloenda d’aquest cicle que va marcar un abans i un després en la seva trajectòria com a duo artístic i divulgatiu.

Duels de pissarres

Va ser a Barcelona, al Teatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on va néixer la idea del duel de pissarres, que es basava en dibuixar i comprendre al mateix temps el cos humà, una experiència que els dos participants ja havien compartit en alguna altra ocasió però no d’aquella magnitud. L’esdeveniment, a més, va ser enregistrat per un equip multidisciplinari dirigit per la cineasta Isa Campo i amb edició a càrrec d’Isaki Lacuesta, donant lloc al documental L’art i l’anatomia, que es va estrenar uns mesos després al Museu del Cinema de Girona.

San i Admetlla van començar a estendre els ja batejats duels de pissarres en diversos àmbits. La idea era clara: cadascun exposava la seva visió del cos humà tot i que s’acabaven complementant. Les sessions, a més, van més enllà d’una classe magistral o tradicional: incorporen improvisacions musicals en directe a càrrec de violinistes, com l’alemanya Lisa Bause, amb l’objectiu de «sorprendre, commoure i generar inquietud», tal com expliquen San i Admetlla.

Els duels s’han fet en contextos diversos, des d’aules d’escoles i auditoris fins a espais públics com la plaça del Vi, durant les darreres Fires de Sant Narcís, on van iniciar la presentació amb un gest simbòlic i lúdic com partir dos ous Kinder per explicar la divisió dels elements del cos. «Ens sabem adaptar a tota mena d’espectadors», asseguren.

La col·laboració entre San i Admetlla va anar més enllà l’any passat i es va materialitzar en una exposició a Palau-saverdera anomenada Zona Incerta, una mostra que proposava un diàleg entre art i ciència. Concretament, va presentar una selecció d’obres que combinaven models anatòmics, escultures, quaderns de treball, pissarres anotades i maquetes, permetent als visitants submergir-se en el procés creatiu i conceptual dels autors. Els «teatres anatòmics» d’Admetlla dialogaven amb els estudis cranials de San, resultat de dècades d’experiència clínica i recerca independent.

«El cos humà és, probablement, l’objecte menys anacrònic que existeix», assegura Admetlla, que ha aplicat aquesta perspectiva tant a les seves classes d’arquitectura efímera i escultura pública com a les activitats pedagògiques a l’escola Eiximenis de Girona, on és capaç d’explicar el cor i el cervell a nens de cinc anys despertant la seva curiositat.

Impuls de la càtedra

Tot i l’èxit dels duels de pissarres, de les conferències i de l’exposició, tant San com Admetlla sentien que calia fer un pas més per consolidar i formalitzar el que feien. «Vam adonar-nos que necessitàvem donar continuïtat a tot això per tal d’arribar més lluny amb la divulgació», expliquen. La idea de crear una càtedra interdisciplinària va començar a prendre forma gràcies al suport del llavors rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i de Xavier Xifró, professor d’Histologia de la UdG.

«Sempre he cregut en la seva manera de fer perquè l’única manera d’entendre el cos humà és unint ciència i art», exposa Xifró, que també forma part de la càtedra. San i Admetlla destaquen el paper de Xifró com a figura clau que «posa ordre» en el desenvolupament acadèmic i organitzatiu de la iniciativa, permetent que el fil conductor del projecte pugui créixer amb solidesa i coherència.

Ara, amb la recent aprovació de la Càtedra d’Arquitectura i Teoria del Cos Humà, els projectes s’amplien i es consoliden. Dissabte vinent està prevista una nova exposició a Sant Joan de les Abadesses, que permetrà seguir desenvolupant accions per divulgar i compartir el coneixement generat. La càtedra vol establir un espai acadèmic i cultural que fomenti el diàleg entre art, ciència i pensament crític, retornant el coneixement a la societat mitjançant tallers, conferències i exposicions. L’objectiu és transmetre el cos humà com a construcció viva i adaptable, integrant geometria, lògica i perspectiva arquitectònica en un mateix fil conductor.

En definitiva, San, amb més de 40 anys com a docent i una carrera reconeguda en neurocirurgia i neuropsiquiatria, aporta el rigor científic i una mirada pedagògica acurada. Admetlla, amb estudis en història de l’art, disseny industrial i arquitectura efímera, combina la pràctica escultòrica amb un profund coneixement de l’anatomia, explorant les estructures internes del cos com a objectes de representació artística, a més de la seva pràctica docent a l’escola Eiximenis, on ha desenvolupat projectes pioners. De fet, tots dos recorden que encara porten «un nen a dins», capaç d’admirar i aprendre des de la fascinació i el joc, combinant raó, estètica i creativitat, que és tot el que volen transmetre.

Finalment, remarquen que art i ciència poden ser «bessons» amb el mateix objectiu: comprendre i transmetre el cos humà en tota la seva complexitat.

Subscriu-te per seguir llegint