Girona s’atreveix a jugar en gran amb la Girotrònica

«Nosaltres som un equip d’uns quinze, entre fills i companys, i anem a moltes LANs. Com que aquesta era la primera fira grossa que es fa a Girona, vam decidir apostar-hi», explica Pedro Jiménez assegut davant l’ordinador, enmig d’un recinte ple de pantalles, cadires gamers i gent connectada a la mateixa xarxa durant hores. Al seu grup hi havia participants de Barcelona, Girona i Santa Coloma de Farners, entre altres punts.

«Juguem a tot», diu. Enumera títols com Call of Duty, Battlefield, PUBG, entre molts altres, i descriu una rutina compartida amb el seu entorn: caps de setmana de partides, trobades presencials i cultura gamer viscuda en comunitat. També admet que hi havia tornejos amb bons premis, però matisa el seu objectiu: «No venim a competir per diners; venim a viure l’experiència».

Els anteriors són testimonis captats a l Girotrònica , la primera gran fira de la demarcació dedicada als videojocs, la tecnologia i la cultura digital, que es va celebrar al Palau de Fires de Girona. L’esdeveniment va reunir gairebé 5.000 assistents i va combinar en un mateix espai una fira d’activitats, una «LAN party» i una «Game Jam». La «LAN party» és una trobada en la qual els participants porten ordinador o consola i es connecten a la mateixa xarxa per jugar i compartir partides durant hores, sovint durant tot el cap de setmana. La «Game Jam», en canvi, és una marató creativa: equips que dissenyen i desenvolupen un videojoc en un temps limitat.

Una associació

Al darrere de la proposta hi ha l’Associació d’Esports Electrònics de Girona, una entitat sense ànim de lucre que, segons els seus responsables, feia temps que detectava la mateixa necessitat: la comunitat local havia d’anar a fora per trobar un esdeveniment d’aquestes característiques. Eduard Pascual, un dels impulsors, ho sintetitza així: «Totes les persones d’aquí, de Girona, que ens agradaven els videojocs sempre havíem d’anar a esdeveniments fora de la ciutat, ja fos a Barcelona o molt més lluny». D’aquesta constatació en va sortir la pregunta que acabaria obrint el projecte: ‘Per què no muntar alguna cosa aquí mateix?’».

La idea inicial era acotar-se a una «LAN party», però va anar agafant dimensió. «Les millors instal·lacions són aquestes, les del Palau Firal de Girona, i no volíem desaprofitar-les: volíem omplir-ho tot», afirma Pascual. El resultat va ser un format híbrid, amb escenari, zones de joc, competicions, espais de formació i una part expositiva. En lloc de fer només una trobada de nínxol, l’organització va optar per una proposta oberta a perfils diversos, des de públic habitual del món gamer fins a famílies, estudiants o curiosos que s’hi acostaven per primera vegada.

Aquest relat també el comparteix Elisabet Pujol, una de les organitzadores. Ella situa l’origen en una idea recurrent després de visitar altres fires: a Girona no hi havia res semblant. «A Girona hi ha una potència tecnològica molt gran», remarca. El que buscaven, afegia, era que la gent del territori pogués viure una experiència d’aquest tipus sense haver de desplaçar-se sistemàticament a altres ciutats. Aquesta voluntat de proximitat és la que travessa tot el projecte: fer de Girona no només un lloc de consum, sinó també un espai de trobada i de producció de cultura digital.

La personalitat de la Girotrònica es feia visible, sobretot, en la convivència de formats. La fira es podia recórrer com qualsevol esdeveniment, però al mateix temps hi havia participants instal·lats durant tres dies. A la «LAN party», la dinàmica era clara: entrada divendres, ordinadors en marxa i sortida diumenge. Alguns assistents convertien el recinte en un campament tecnològic amb rutines pròpies de cap de setmana intensiu: joc, descans per torns, menjar a mà i conversa constant amb altres equips.

Jiménez ho explica en clau pràctica, gairebé de manual logístic. «Porto la batamanta, que és el més important, perquè hi fa una fred que pela», diu amb humor. A més, detalla que també anava preparat amb tenda de campanya, matalàs, coixí i sac de dormir. «Com que ja n’hem fet unes quantes, venim més preparats», afegeix.

El menú d’activitats s’estenia per tot el recinte i buscava atraure públic heterogeni. Hi havia tallers de robòtica, d’impressió 3D i de programació; espais de realitat virtual; zona de retrogaming amb màquines arcade per als més nostàlgics; àrees de joc amb consoles, i també propostes de més impacte visual, com el «Sim Racing», amb simuladors de cotxes de carreres. A aquesta oferta s’hi afegia una zona d’estands amb presència d’empreses i universitats, i un espai d’artistes amb parades de productes artesanals, en la línia de connectar videojoc, indústria i creativitat.

Entre els elements que van despertar més curiositat, l’organització destaca la recreació de la catedral de Girona dins de Minecraft, un entorn utilitzat per muntar una competició pròpia. També va tenir protagonisme una instal·lació de mapping interactiu centrada en la intel·ligència artificial: un personatge que representava la IA responia preguntes del públic i interactuava amb el moviment. La peça buscava obrir una conversa que anés més enllà del joc, incorporant una lectura cultural i tecnològica sobre el present digital.

L’engranatge de la fira també es veia en la part menys visible del muntatge: la logística de serveis. A l’exterior, hi havia foodtrucks; a l’interior, una taverna per a begudes. I, pensant específicament en la gent que passava la nit al recinte, l’organització va preveure un servei de menjar que cobria la franja nocturna quan les foodtrucks tancaven. Aquesta cobertura 24 hores reforçava el caràcter de cap de setmana complet i facilitava que els participants de «LAN party» poguessin mantenir l’activitat sense sortir del Palau Firal.

Centres educatius

Una altra de les potes destacades va ser la formativa. Una de les jornades es va orientar especialment a centres educatius, amb alumnat a partir de 3r i 4t d’ESO, batxillerat, cicles formatius i universitats. Tallers, ponències i taules rodones configuraven un programa que situava el videojoc com a porta d’entrada a competències tècniques i creatives. En aquest àmbit, la col·laboració amb el Cifog, l’escola de cicles formatius de comunicació audiovisual i multimèdia de Girona, va ser significativa: el centre hi va portar equip i alumnat perquè poguessin fer pràctica real de cobertura audiovisual.

John Revell, cap d’estudis del Cifog, explicava que aquesta participació permetia traslladar fora de l’aula allò que es treballa al centre: càmeres, realització i producció audiovisual en directe, especialment durant les partides del cap de setmana. També apuntava que feia un parell d’anys que col·laboraven amb l’associació i que hi detectaven «molta empenta i energia». Per als estudiants, subratllava, era una oportunitat clara per aplicar coneixements en un context real, amb ritme d’esdeveniment i exigència de producció immediata.

La fira Girotrònica va néixer d’aquesta barreja d’afició i obstinació. La voluntat d’un conjunt de persones en voler construir a casa allò que molts gironins havien anat a buscar fora, i de demostrar que aquest món pot tenir també un punt de trobada propi a la demarcació. D’aquesta manera, el Palau Firal de Girona, durant tres dies, en va ser l’escenari i el termòmetre, amb una proposta arriscada. Girona, per un cap de setmana, va jugar en gran i va concentrar en un sol recinte comunitat, aprenentatge i cultura digital. I ho va fer amb una idea tan senzilla com efectiva, si la comunitat hi és, només cal donar-li un lloc on trobar-se.

Subscriu-te per seguir llegint