Niviuk, l’empresa gironina especialitzada en parapents que factura 13 milions d'euros

Situada en un entorn de muntanyes, planes i nombroses zones de vol pròximes, la Cellera de Ter acull una empresa que ha convertit un esport de nínxol en un negoci global. Niviuk Paragliders va complir l’any passat vint anys d’història i ho va fer amb xifres que parlen per si soles: 13 milions d’euros de facturació anual, el 95% de la producció exportada i presència comercial en més de 90 països. El que va començar com un projecte de sis amics apassionats pel vol és avui una de les marques de referència mundial del parapent, amb clients concentrats sobretot a França, Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia. «La venda nacional no arriba ni al 5%», admeten des de l’empresa.

La història de la companyia va arrancar el 2005, quan sis amics van decidir crear una marca pròpia. Entre tots sumaven més de 50 anys d’experiència en el sector i la motivació era clara: «Fer parapents més segurs i amb més rendiment». De fet, asseguren que el nom de la companyia és una demostració de la cultura de l’empresa. Niviuk era el gos d’un dels socis. A l’oficina encara en conserven la fotografia, un record que el negoci pot enlairar-se molt amunt sense perdre la pista d’on va començar.

Una fàbrica al Vietnam

Els primers passos van combinar pragmatisme i ambició. Niviuk no va fer parapents des de zero, va començar comprant un producte que ja estava dissenyat mentre construïa marca i xarxa comercial. El desenvolupament propi va arribar després, juntament amb una decisió estratègica: tenir control sobre la seva producció.

Inicialment, van fabricar al costat d’un competidor a Corea; quan la relació es va trencar, van traslladar la feina a la Xina. Però el punt d’inflexió va ser tenir fàbrica pròpia. Entre 2016 i 2017, Niviuk va consolidar una planta al Vietnam amb 6.500 metres quadrats, més de 300 treballadors i una aposta per automatitzar processos per guanyar capacitat i control de qualitat.

La província de Girona, però, continua sent la base de l’empresa. A la seva seu de la Cellera hi treballen 24 persones: exportació, màrqueting, comunicació, compres, administració, logística i part de l’equip tècnic. A Suïssa, quatre professionals completen el departament d’I+D i disseny. Una part de l’estoc es manté a la Cellera -amb dues naus industrials- per distribuir a Europa, mentre que els enviaments intercontinentals es resolen amb transport contractat, per contenidor o via aèria. La xarxa comercial és àmplia: distribuïdors en més de 50 països i presència en més de 90.

Renovar i innovar

En un mercat amb «més de cinquanta» empreses, la tecnologia marca diferències. «Hem fet una gran inversió en recerca i desenvolupament des de fa molts anys», remarquen des de la companyia. L’objectiu és traduir-ho en productes que combinin seguretat, accessibilitat i rendiment.

Crear un parapent nou és un procés llarg. Si es tracta de renovar un producte existent, parlen d’un any com a mínim. Si el desenvolupament és profund, d’entre un any i mig i quatre anys o més. Tot comença amb especificacions internes, segueix amb simulacions i prototipatge, i acaba amb proves en vol real. Segons el model, poden arribar a fabricar de cinc a vint-i-cinc prototips. El producte final passa per homologacions en laboratoris independents que determinen la categoria de dificultat -A, B, C, D i competició-, segons el nivell d’exigència de pilotatge.

El resultat és un producte tèxtil d’alta precisió cosit a mà. L’empresa afirma que treu entre 6 i 10 productes nous cada any, a més d’actualitzar models existents. Algunes tecnologies han derivat en patents, com la protecció Orikami dels arnesos de competició.

De 3.500 a 9.000 euros

El preu defineix públic i mercat. Niviuk ven equips complets de marca pròpia que van dels 3.500 euros -gamma d’aprenentatge- fins als 8.000 o 9.000 euros -material de competició-. El perfil tradicional és masculí i d’edat mitjana, entre 30 i 60 anys, però això està canviant. Cada cop hi ha més jovent, sobretot després de la pandèmia i l’empenta dels esports outdoor.

Per a qui comença, el camí és clar: escola obligatòria, amb teoria, pràctica, progressió de vols i monitoratge per ràdio, «com una autoescola». No hi ha carnet obligatori, però sí un requisit determinant: estar federat per disposar d’assegurança.

El «core business» han estat els parapents, però en els últims anys la línia d’arnesos -les cadires on s’asseu el pilot- ha guanyat pes, fins a oferir «totes les combinacions possibles» entre vela, cadira i accessoris.

Diversificació del negoci

La marca també es construeix amb competició. Niviuk treballa amb pilots d’elit i ha tingut campions del món en diferents modalitats. Des de l’empresa expliquen que compten amb rècords mundials d’altitud, distància, hike & fly i acrobàcia; a més del primer descens en parapent des del K2 (8.611 metres).

Paral·lelament, el negoci s’ha diversificat. El 2019 va iniciar una línia de producció per a tercers, aprofitant la capacitat de la fàbrica per fabricar per a altres marques. També ha reforçat serveis vinculats a la seguretat amb NK Service, el centre tècnic oficial especialitzat en manteniment, inspeccions i reparacions.

Trobar talent, el principal límit

Les xifres mostren creixement sostingut, amb una facturació anual de 13 milions d’euros i un increment mitjà del 10% cada any. De cara al futur, l’empresa apunta cap a la digitalització, l’e-commerce, l’automatització de processos i projectes d’investigació en aerodinàmica i seguretat.

Però quan se’ls pregunta pels límits, la resposta no apunta al Vietnam ni a la logística. Apunta a la Cellera. «La limitació principal que tenim és trobar i retenir talent», reconeixen. Ho atribueixen a la ubicació i a unes connexions que consideren millorables. En un sector de nínxol i altament tècnic, captar i retenir professionals qualificats és tan estratègic com encertar el disseny d’una nova vela.

Vint anys després d’aquell inici, Niviuk ha passat de ser «quatre persones picant pedra» a una marca global amb base logística a les comarques gironines. Des de la companyia asseguren que el repte és el mateix que al primer dia: mantenir l’equilibri entre seguretat i rendiment, sense deixar de créixer.

Subscriu-te per seguir llegint