Vint-i-dues heroïnes quotidianes dels barris de Girona

Nicolasa Zapata Aguero, coneguda per tothom com a «Nico», és una dona del barri de la Font de la Pólvora de Girona que tot i dedicar-se professionalment a la venda de roba de llit al mercat, des de fa dècades també dedica el seu temps a fomentar que els nens i joves del barri acudeixin a l’escola, costi el que costi. Ella, al costat de 21 dones més, és una de les protagonistes del projecte Gironines, obra del fotògraf Joan Aureli Martí, establert a Girona des de fa més d’una dècada i que actualment, i fins al 27 de febrer, es pot veure al local de l’Associació de Veïns de l’Eixample de Girona. Anteriorment també s’ha exhibit al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, a l’Ateneu 24 de Juny o al Centre Cívic de Palau.

El projecte neix de l’experiència que el mateix fotògraf va tenir amb Carmen Jiménez, una altra veïna del barri de la Font de la Pólvora que Martí defineix com a «antifeixista i lluitadora per drets bàsics com, per exemple, que els seus veïns i veïnes tinguessin accés a la xarxa elèctrica». La mort de Jiménez va inspirar Aureli Martí a iniciar aquest projecte fotogràfic, amb l’objectiu de retre homenatge a totes aquestes heroïnes de la ciutat, que sovint des de l’anonimat i des d’àmbits molt diversos, lluiten per una ciutat més justa i social. «Després de la seva mort, vaig començar a pensar en totes aquestes dones anònimes que, des dels barris de la ciutat, fan molta tasca. La gran majoria d’elles no té cap classe de visibilitat», assevera.

Un cop va tenir clar com volia que fos el projecte, Joan Aureli Martí va parlar amb la CUP de Girona, per plantejar-los la possibilitat de vincular la seva sèrie fotogràfica amb els actes del Dia Internacional de les Dones de 2024, i un cop va rebre el vist-i-plau de la formació independentista, va posar fil a l’agulla. «Vaig començar a treballar en la recerca dels perfils que volia fotografiar. Sobretot vam treballar sobre tres eixos. Les protagonistes de la sèrie havien de representar diferents barris de la ciutat, diferents àmbits i que estiguessin, d’una manera o altra, vinculades a l’activisme, ja fos dins el feminisme, l’ecologisme o les associacions veïnals gironines», apunta el fotògraf.

Perfils molt diversos

La sèrie de retrats Gironines es fixa en una àmplia varietat de perfils, d’àmbits molt diversos i d’edats diferents. «Jo coneixia unes quantes dones que encaixaven en el perfil que buscava, i totes elles van acceptar formar part d’aquesta sèrie. Tanmateix, també em vaig reunir amb algunes associacions de veïns per tal que em proposessin perfils en barris que no conec tant», explica Martí, que confessa que «va ser molt bonic» comptar amb tantes respostes positives. «Al final són 22 dones que representen els barris de Girona, amb quotidianitats diferents, però totes elles fan coses per al seu barri, els seus veïns i aporten el seu activisme en diferents vessants, ja siguin els drets socials, la llengua o el benestar dels ciutadans».

Entre tots els perfils que formen part del projecte, Martí destaca precisament el de la Nicolasa Zapata Aguero «Nico». «És una dona veterana, amb estudis, tot i que es dedica a la venda ambulant, però que des de fa 35 o 40 anys va casa per casa, despertant i donant l’esmorzar als nens i les nenes del barri de Font de la Pólvora, quan els seus pares potser no hi són. A més a més, la seva principal tasca és la lluita contra l’absentisme escolar. S’ha preocupat per aquest tema i per aquest motiu és tot un referent» explica el fotògraf. «Ella ha tingut des de sempre aquest saber fer com dona matriarcal en un barri on predomina la cultura patriarcal. Al barri gaudeix d’un gran respecte i a mi, personalment, aquesta és una història que m’agrada explicar» afegeix.

El projecte, que s’acompanya d’un breu text on s’explica el perfil de cadascuna de les protagonistes, també inclou figures com Adela Caamaño García, una veïna del Barri Vell erigida en una destacada activista pel dret a l’habitatge al seu barri, durament afectat des de fa temps per un procés de gentrificació. També hi figuren Núria Nogareda Cuixart, una de les persones que no ha dubtat a alçar la veu en defensa d’unes hortes de Santa Eugènia netament ecològiques i obertes a la convivència; Jenni Hinojosa Blanco, educadora i presidenta de l’Associació Social Esqueix del barri del Pont Major que s’ha convertit en referent pels infants i els joves del barri; Lolita Iglesias, exjugadora i defensora del bàsquet femení o Maria Carmen Jimenez Hortal, «Mari», botiguera de la Vall de Sant Daniel molt compromesa amb les lluites veïnals del seu barri.

Altres dones que han estat retratades per la sèrie son Ebelin Cuero Góngora, Irene Blanco Valle, Victòria Sagel Bosch, Anna Cornellà Figueres, Carol Coll Marquès, Carme Puigdevall Plantés, Anna Alcalà Sayeras, Carla Costa Carcolé, Gemma Pla Padrós, Irene Quintana Gispert, Adama Balde Kande, «Ada» o Lobna Dahech Dahech.

Les violències masclistes

Aquesta no és la primera vegada que Joan Aureli Martí fixa el seu objectiu en les dones. Tot i que amb una perspectiva completament diferent, el novembre de 2022 va dedicar una sèrie fotogràfica a abordar la violència masclista. Amb el títol de On habita la violència masclista, el projecte, un encàrrec de la Fundació Sergi, se centrava en les diferents violències que pateixen les dones, des de la física a l’estructural, a través d’una quinzena de fotografies en blanc i negre. «Aquell projecte el vaig dur a terme amb motiu de la commemoració del 25-N. Per fer-la realitat, vaig anar un dia a visitar un pis que l’entitat té per a dones supervivents, la majoria de fora de la ciutat, i vaig quedar molt impactat» relata el fotògraf.

Aquella mostra, que es va estrenar al Centre Cultural la Mercè de Girona, va voltar després per diversos centres cívics de la ciutat, així com per municipis com Figueres, Olot, Vic o Vilassar de Mar, entre altres. És més, pel seu contingut altament pedagògic, els retrats van arribar fins i tot a centres educatius, amb l’objectiu d’ajudar a treballar la temàtica de les violències masclistes, i les diferents formes que aquesta pot adoptar. De fet, des de la seva confecció, la mateixa exposició ja incloïa una guia de recursos educatius adreçada a l’alumnat de primària i secundària.

Tanmateix, un altre treball destacat del fotògraf és L’any més intens de les nostres vides. Girona 2020-21, amb una sèrie fotogràfica, exhibida el 2021 a la Sala La Carbonera del Museu d’Història de Girona, que immortalitzava els llargs mesos de pandèmia a la ciutat, amb imatges dels carrers buits, veïns buscant un bri de llibertat a través del seu balcó, la pressió hospitalària o la «nova normalitat» que va portar a l’ús de mascaretes en gairebé tots els espais, oberts i tancats.

Un fotògraf «de la gent»

Si una cosa destaca en els treballs fotogràfics de Martí és la gent, ja siguin artistes dalt d’un escenari, persones anònimes passant pel carrer, manifestacions de caràcter social o retrats concrets. «M’agrada la gent i el comportament humà, tant a escala individual com en un àmbit més col·lectiu» apunta.

Per aquest motiu, no acostuma a centrar el seu objectiu en productes, i cerca «l'emotivitat de les coses». «Fins i tot quan treballo fent les fotografies d’un casament, més enllà de les clàssiques, m’agrada aconseguir captar a gent plorant o rostres que denoten l’alegria i l’emoció del moment» explica. També busca aquesta ànima i expressivitat quan retrata actuacions musicals en directe on, segons assegura, acostuma a buscar l’emoció de l’artista quan canta, toca la guitarra o la bateria, però també del públic que escolta i s’emociona o balla amb la música en viu.

Subscriu-te per seguir llegint