La importància del peix en l’alimentació dels menors

No soc metge ni nutricionista. Soc avi, empresari i ciutadà compromès amb el que passa al meu voltant. I si una cosa em preocupa de debò és veure com s’ha perdut la consciència sobre una alimentació sana, especialment quan parlem dels més petits.

Fa anys, a casa, el peix formava part de la dieta habitual. Ara, massa sovint, ha estat substituït per menjar ràpid, precuinat o pobre en nutrients. I no cal ser expert per entendre que això té conseqüències.

Per això he volgut parlar amb qui realment en sap, la doctora Lluïsa Ferrerós, perquè ens expliqui amb claredat per què el peix -especialment el peix blau- és clau pel desenvolupament dels infants.

Per què és tan important el peix blau en l’alimentació dels nens i nenes?

El peix blau és la principal font dietètica d’àcids grassos omega 3, i juga un paper important en el creixement neuronal i el desenvolupament del cervell humà. Té vitamines antioxidants com la E i la A. També conté Vitamina D, vitamines del grup B (de les quals destacaré la vitamina B12), que són fonamentals en el procés de creixement físic dels infants , però també a nivell funcional afavoreix el sistema nerviós central, milloren la funció cel·lular i l’estat d’ànim, redueix el cansament i la fatiga i potencia la memòria i la concentració

A partir de quina edat es pot començar a introduir el peix a la dieta infantil?

En general, a partir dels sis mesos, quan comença l’alimentació complementària, sempre ben cuinat i en petites quantitats.

Recomanacions importants: s’acostuma a començar amb peix blanc; el peix blau petit (sardina, seitó/anxova, verat petit, sorell) es pot introduir des dels 6-7 mesos; evitar peixos blaus grans (tonyina vermella, peix espasa/emperador, tauró, lluç de riu) fins als 3 anys o més, pel seu alt contingut en mercuri; sempre sense espines, ben triturat o esmicolat; introduir-lo de manera progressiva i observar possibles reaccions al·lèrgiques.

Quins beneficis té concretament el DHA que conté el peix per al cervell i el desenvolupament neurològic dels infants?

És un component estructural essencial del cervell (especialment de les neurones), afavoreix la formació de connexions neuronals (sinapsis) i contribueix a una millor plasticitat cerebral, important per aprendre i adaptar-se. Pel que fa al desenvolupament cognitiu, està associat a una millor atenció, memòria i capacitat d’aprenentatge i pot contribuir a un millor rendiment cognitiu a llarg termini. I en el desenvolupament neurològic global, participa en la maduració del sistema nerviós central i pot reduir el risc de retards en el desenvolupament neurològic.

Hi ha diferències significatives entre el peix blau i el peix blanc a nivell nutricional?

Els peixos blaus són rics en àcids grassos poliinsaturats com l’omega 3, en un percentatge de greixos al voltant d’un 5% - 10%. També hi ha una classe intermitja, els peixos semi greixosos (llobarro, orada, truita), que contenen aproximadament un 3%-5% i finalment trobaríem els peixos blancs (lluç, bacallà, rap, llenguado, gall, lluç) que el seu greix està voltant 1%- 2%.

Aquestes serien les diferències, respecte a les semblances tots són font de proteïnes d’alt valor biològic i de les vitamines dels grups E, A, D, i les del grup B, amb la B 12 com a molt important.

Amb quina freqüència hauríem de donar peix als nens? I en quina quantitat?

Els peixos blaus els hauríem de consumir dues o tres vegades a la setmana.

Quantitats recomanades per edat:

- 6-9 mesos: 20-30 g per presa, 1 cop/setmana, triturat o molt esmicolat, sense espines.

- 9-12 mesos: 30-40 g per presa, 1-2 cops/setmana.

- 1-3 anys: 40-60 g, 2 cops/setmana-

- 4-6 anys: 60-80 g, 2 cops/setmana

- 7-12 anys: 80-100 g, 2-3 cops/setmana.

Molts infants rebutgen el peix. Algun consell per fer-lo més atractiu?

Fer el peix més atractiu per a nens petits és sobretot qüestió de presentació, textura i experiència positiva. Aquests consells pràctics funcionen molt bé:

A la cuina, són importants la textura i el sabor: comença amb peixos suaus com lluç, salmó, sardina, verat petit; evita textures seques, millor al vapor, al forn, guisat o amb salsa suau; espines fora al 100%, perquè la por a les espines és una causa freqüent de rebuig; barreja el peix amb aliments que ja els agraden (patata, arròs, pasta).

Hi ha formats que agraden molt, com hamburgueses de peix casolanes, mandonguilles de peix, croquetes al forn (no fregides), truita o pastís de peix, nuggets casolans (arrebossat lleuger).

I també ajuden les presentacions divertides: donar formes (estrelles, peixets, cors), plats amb colors (afegeix verdures vistoses), explica una història («el peix que ajuda el cervell a pensar millor» )...

Quin paper juguen les famílies i les escoles en la formació d’hàbits alimentaris saludables?

Tant les famílies com l’escola tenen un paper fonamental en la formació dels hàbits alimentaris perquè li donen context, experiències viscudes i fomentant el coneixement i perque serveix menjar peix.

Estratègia emocional: no forçar mai (exposició repetida sense pressió); donar exemple (menjar peix junts); felicitar l’intent, encara que sigui només una mossegada; evitar usar el peix com a càstig o xantatge.

Implicar els nens: que ajudin a barrejar, donar forma o decorar; portar-los a comprar el peix i triar-lo; parlar dels beneficis d’una manera senzilla («fa forts els ulls i el cervell»).

Creu que la societat d’avui dona prou importància al que mengen els seus fills?

No sempre. La societat d’avui cada vegada és més conscient de la importància de l’alimentació infantil, però encara hi ha molts reptes perquè aquesta consciència es tradueixi en hàbits saludables i coherents per als nostres fills.

Encara falta molta millora en aspectes com la publicitat, l’entorn alimentari, la pressió social i la informació: hi ha molta publicitat de menjar poc saludable (snacks, llaminadures, batuts dolços); molts aliments «per a nens» tenen sucres o additius ocults; accés fàcil a menjar ràpid i processat; menys temps disponible per cuinar platets saludables; preus més alts de productes frescos; aniversaris i festes amb snacks i brioixeria; pressió de grup entre nens que refusen opcions «no tan llamineres»; informació contradictòria que genera dubtes («sense sucre» no sempre és saludable, productes vegans ultraprocesats...)

Per acabar: si només pogués donar un consell a les famílies sobre alimentació infantil, quin seria?

El més important seria menjar junts a taula amb aliments reals i variats de tots el grups. Carns, peixos blancs i blaus, làctics, ous, fruïes, fruïts secs i verdures (no ultra processats i ensucrats) i sense presses, perquè d’aquesta manera els nens aprenen el que veuen menjar, d’una forma sana , equilibrada i sense pantalles. Establint una bona relació amo el menjar i fugint del menjar automàtic i de picoteig davant de les pantalles.