80 anys marcats per la fe, la tradició i les processons

La Setmana Santa és una celebració marcada en vermell al calendari pels més fidels de la religió cristiana. Les dates exactes van canviant cada any, i oscil·len entre els mesos de març i abril, perquè la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de la primavera. L’any passat, per exemple, va ser el 13 d’abril i, per això, el dia de Pasqua va ser el 20 d’aquell mateix mes. Enguany, en canvi, la primera lluna plena de la primavera és el 2 d’abril i, per tant, el dia de Pasqua serà el 5 del mateix mes. Sigui com sigui, són aquests dies que els més devots poden seguir diferents actes. El més representatiu i conegut a Girona és segurament la Processó del Sant Enterrament, una activitat, com altres, organitzada des del 1946 per la Junta de Confraries de la Setmana Santa.

Va ser durant l’època del Bisbe Josep Cartañà que va néixer la junta. Va ser el mateix bisbe que va impulsar-la per primera vegada després de la Guerra Civil amb l’objectiu de recuperar les processons de Setmana Santa. Les confraries més antigues a la ciutat són les de la Puríssima Sang, la de la Mare de Déu dels Dolors i Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist. També els Manaies, que van ser dels puntals que van treballar més per restituir i dignificar les processons.

Entre 1944 i 1952 es van anar incorporant la resta que encara perduren avui dia: Jesús Crucificat (més endavant es van unir amb els Manaies), Sant Honorat, Silenci, Sant Sepulcre, Sant Isidre Llaurador, Passió, Jesús i els Nens i Santa Faç. Mentrestant, el 1953 s’institueix la Confraria del Davallament, nascuda de La Germandat de Sant Narcís que congregava els gironins residents a Barcelona.

Actualment, la junta està conformada per dos membres de cada confraria, a part dels òrgans executius, com és el cas de la presidència, un càrrec que ostenta David Fluriach des de 2019. Els períodes de president són de quatre anys, i va ser reelegit el 2023. L’any que ve se li acaba el mandat, ja que, segons els estatuts, no pot optar a una nova reelecció. Per tant, la d’aquest any serà la seva última Setmana Santa com a president de la junta.

Amb el temps, la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona ha anat evolucionant i canviant com una «muntanya russa», destaca Fluriach. Quan va començar als anys quaranta va anar «molt bé», i a partir dels vuitanta es va patir una «davallada» quant a participants. Poc després es va produir una «pujada» gràcies a la participació dels Manaies fins ara, que torna a baixar, tot i que Fluriach treu ferro a la qüestió perquè «baixa com ho fa tot ara». «Estem una mica en crisis, no només a l’església, a tot arreu», detalla. Ho atribueix a «tot», i posa d’exemple els «compromisos socials».

No amaga, però, que s’ha produït una «descristianització» perquè «les processons no deixen de tenir un vincle religiós». Darrere tot això hi ha «una cultura, una espiritualitat o una art» i que «davalli en el sentit més espiritual o de processó és lògic», assegura, perquè ho ha fet a tot Catalunya. Sí que hi ha algun punt d’Espanya, com és el cas d’Andalusia, que «és una altra història». Fluriach explica que aquí els protagonistes de les processons estan «vinculats d’alguna manera a l’església, però no vol dir que tots creguin», ja que «sovint és una qüestió de tradició o de família, perquè hi ha gent que ve, surt a la processó i ja està».

L’evolució dels actes

Com tot, els actes durant la Setmana Santa han anat evolucionant. És clar que la Processó del Divendres Sant, coneguda com a Processó del Sant Enterrament, té la finalitat d’explicar els últims dies de la vida de Jesús, i «no es pot canviar». Sí que, amb els anys, s’han introduït alguns canvis, tant en els actes de Setmana Santa com en la processó. Per exemple, fa uns anys es va introduir l’escena de la trobada de Jesús amb la Mare de Déu en l’últim tram de l’acte. «Quan fas canvis surten detractors», remarca Fluriach.

També ha canviat el recorregut «segons necessitats» i s’ha canviat l’hora d’inici. Abans començava a les deu de la nit i ara ho fa a les nou. Fluriach «va collar» perquè fos així malgrat «crits de tothom», i encara «ho voldria posar a les vuit», diu mig rient. L’objectiu és que sigui un acte «per a tothom» i també per evitar els sorolls de bars i restaurants. «Sents de tot», lamenta el president de la junta, i destaca dos punts crítics. Un, la Rambla de la Llibertat, que per «estratègia» abans es feia de tornada i ara es fa d’anada. Les tanques fan que la gent se situï entre la processó i les diferents terrasses i hi hagi menys soroll. L’altre punt conflictiu és el del voltant de la plaça de l’Oli. «A vegades no hi ha respecte», lamenta Fluriach.

A part dels canvis que s’hagin pogut introduir quant al recorregut o horari, també ha evolucionat la mentalitat dels participants i dels que ho van a veure. No nega que la Processó del Divendres Sant hagi passat de ser un element religiós a un de cultura popular. També han canviat els «tipus de penitents per la sensibilitat de la gent». Per exemple, fa dècades es veia gent amb cadenat a les cames, amb cendres o descalços. «Ara n’hi ha, però més pocs», diu Fluriach.

Actualment, són unes 1.200 persones que participen en la Processó del Divendres Sant. Obren els Manaies, amb els cavalls i el so de les llances picant a terra. Els segueixen les vestes de les dotze confraries, amb els catorze passos, que des que es va formar la junta han estat els mateixos. Tanquen la processó representants de cada confraria, capellans i consiliaris, el Bisbe i el president de la Junta de Confraries de Setmana Santa. De fet, els últims a desfilar són els músics de la Cobla de la Flama de Farners, perquè hi ha cinc bandes que participaran en la processó d’aquest any.

Perdent i introduint actes i celebracions

És clar que des de 1946 no es fan els mateixos actes durant la Setmana Santa a Girona. Fluriach explica que així com en altres indrets «acaba el Divendres Sant», a la ciutat «continua fins diumenge». Dissabte es fa un concert de banda que protagonitzava des de fa 27 anys la Lira de Vilafamés i que enguany anirà a càrrec de la Cobla de la Flama de Farners. Fluriach va creure oportú que ho havia de fer una banda de Catalunya. A més, dissabte a la nit es fa la Vigília Pascual a la Catedral, que és la «Missa de la resurrecció».

Amb tot, s’han perdut actes, ja que «abans es feien altres processons» a part de la de Divendres Sant. Per exemple, es feia la dels Dolors o la que del Dijous Sant «Això és antic i s’ha anat perdent», lamenta Fluriach. En el seu lloc, s’han introduït altres elements, com ara concerts d’orgue, conferències, tallers infantils com ara el de fer vestes d’origami que dur a terme Jordi Pericot. També altres més tradicionals i que ja fa anys que es fan com el Via Crucis que es fa durant els diumenges anteriors a Setmana Santa, el pregó o l’Exposanta. La raó és que els actes no només es fan entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua, comencen per la Quaresma, quan es presenta el cartell.

Tot i que pot semblar que la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona només té feina uns dies concrets durant l’any, la realitat és molt diferent. Comencen a preparar la Setmana Santa des del setembre abans, amb reunions mensuals, com a mínim. A part, organitzen sortides culturals. L’any passat, per exemple, van a anar a Poblet. També participa en El Gran Recapte i col·labora amb diferents campanyes d’entitats socials. Per Nadal fa valdre la muntanya de la O i participa en pessebres. El passat Nadal, se’n va fer un de nou al pati del Bisbat. Tot això a part de les trobades, excursions o colònies que poden organitzar les diferents confraries pel seu compte. La junta, en aquest cas, «només coordina actes comuns».

Subscriu-te per seguir llegint