Velobici: l'intercanvi entre Santa Coloma i Ciutadella que uneix joves, famílies i la passió per la bicicleta

Com fer esport i, al mateix temps, construir uns valors sobre la sostenibilitat, la preservació del patrimoni, el companyerisme i la convivència? Des del 2011 l’institut de Santa Coloma de Farners ho fa possible gràcies al projecte Velobici, que duen a terme els alumnes de tercer d’ESO d’aquest centre educatiu juntament amb l’institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella de Menorca. De fet, el nom del projecte fa referència a les dues paraules que es fan servir en aquestes localitats per anomenar aquest vehicle: bicicleta a Santa Coloma i velo a Menorca. L’illa va estar sota domini francès entre 1756 i 1763 i, encara avui es conserven algunes paraules.

Però, és clar, com neix aquesta unió entre aquests dos centres, que ja fa més de quinze anys que perdura? El 2007 l’institut menorquí va iniciar un intercanvi amb un centre de Hoorn (Països Baixos) arran d’uns fons europeus. Es va anomenar Bike Coast Bike i es va allargar durant quatre anys, fins que es van acabar els fons europeus. El llavors director del Josep Maria Quadrado, Pere Ferrer, va buscar fórmules per donar continuïtat al projecte, que havia estat un èxit. Per aquelles coses de la vida, Ferrer tenia una bona relació amb un professor de l’institut de Santa Coloma, Ignasi Català, d’origen ciutadellenc. Ferrer el va animar a embarcar-se en aquesta aventura i, tot i que al principi Català no ho veia tan clar, el projecte ha acabat engrescant centenars de joves i famílies de Santa Coloma (i localitats properes) i Ciutadella.

Ferrer i Català fa uns anys que han delegat les funcions, tot i que continuen col·laborant amb el projecte. Ara les responsables són Maria Mezquita, per part de l’institut de Santa Coloma, i Anna Pons, per part del Josep Maria Quadrado. El que no ha canviat, però, des de 2011 fins ara, és compartir experiències, esforços i moments, connectats per una mateixa llengua i cultura. Tampoc ha canviat l’empenta que hi posen les famílies. La raó és que no només participen joves i docents en el projecte, sinó que els pares i les mares també en formen part i s’impliquen de forma activa, un aspecte que poques iniciatives educatives tenen.

Enguany, els alumnes i professors del Josep Maria Quadrado han visitat Santa Coloma entre el 14 i 20 de març, mentre que el centre gironí arribarà a Menorca el 9 de maig i hi farà una setmana. Dia amunt o avall, el centre colomenc viatja a Ciutadella el maig, i els ciutadellencs visiten la capital de la Selva abans de Setmana Santa. La participació en el projecte és voluntària, però curs rere curs han augmentat els adolescents interessats. Per això, els centres han hagut d’impulsar projectes paral·lels per poder satisfer tota la demanda. Aquest any, per exemple, hi ha una cinquantena de participants de cada institut.

Més que un intercanvi

Durant una setmana, els joves gironins conviuen amb les famílies menorquines i viceversa. S’han de fer mans i mànigues per trobar la parella ideal. En primer lloc, els participants elaboren un correu electrònic formal amb la seva presentació personal. Expliquen qui són, els motius pels quals volen fer l’intercanvi, els gustos, si tenen animals o de què treballen els pares, entre d’altres. Després, la feinada la tenen els docents, que han de fer les parelles segons les afinitats. Però aquí no s’acaba la cosa, perquè també han de fer-les tenint en compte els amics o amigues de cadascun dels joves. Hi ha mil combinacions i, sobre el paper, les parelles són de noies amb noies o nois amb nois, però a vegades també surten parelles mixtes o parelles dobles, ja que de vegades no coincideix el nombre de participants d’un centre i l’altre.

En la presentació institucional d’aquest any, que es va fer el 16 de març a l’Auditori de Santa Coloma, un jove ciutadellenc va detallar que havia escollit l’institut Josep Maria Quadrado i no el M. Àngels Cardona (l’altre que hi ha a la ciutat) per poder fer aquest intercanvi. Esperava fer «noves amistats» i «mantenir el vincle» amb el pas dels anys. I això quan tot just era el tercer dia que coneixia la seva parella d’intercanvi. Potser encara no ho saben, però amb els anys continuaran mantenint el contacte.

Ho van destacar els alcaldes de Santa Coloma de Farners, Pep Prat, i de Vilobí d’Onyar, Lluís Salvi, en aquest acte de presentació. Tots dos han tingut fills que han participat en el projecte i encara ara continuen tenint contacte amb la parella d’intercanvi que van tenir a casa seva durant una setmana. Una de les cites imprescindibles quan acaba el batxillerat són les festes de Sant Joan de Ciutadella, i els joves gironins aprofiten l’ocasió per trobar-se amb la parella de l’intercanvi d’anys anteriors. Alguns, fins i tot, han arribat a compartir pis d’estudiants a Barcelona anys més tard. Però tampoc cal una excusa com aquesta per veure’s, es troben perquè sí, perquè el vincle que han creat els empeny a retrobar-se.

Aquí també entren en joc les diferents famílies, implicades tant o més que els seus fills perquè el projecte vagi sobre rodes. Els docents destaquen que són un «suport fonamental» i col·laboren en tot moment, i no només acollint un jove a casa. També ho fan en l’organització i la preparació de les rutes, seguint les bicicletes amb el cotxe, servint el menjar o portant l’equipatge el dia d’acampada.

Les rutes

Moltes amistats, molts moments compartits, però, és clar, el projecte s’anomena Velobici, i s’ha de fer honor a aquest vehicle de mobilitat sostenible. Durant l’intercanvi es programen una sèrie de rutes. Són recorreguts d’una trentena o quarantena de quilòmetres que s’allarguen durant bona part del dia perquè, a banda d’anar en bicicleta, es fan parades per explicar diferents elements d’aquell itinerari. Cada dia hi ha un grup d’alumnes que són els responsables (quan es fan a Menorca ho són els ciutadellencs, i quan es fan a Santa Coloma ho són els gironins) i preparen continguts relacionats amb la ruta concreta, en àmbits com la geografia o la història.

Les rutes no són exactament les mateixes curs rere curs, però sí que hi ha cites obligades. Per exemple, a Santa Coloma, el primer dia se sol fer un recorregut per la plana de la Selva, passant per indrets com Brunyola, Vilobí, Sant Adrià o Sant Dalmai. Aquest any, també s’ha canviat la casa de colònies on passaven una nit. Tant a les comarques gironines com a Menorca sempre passen una nit a alguna casa de colònies. Enguany s’ha fet a la d’El Rourell, després de passar per la zona volcànica de la Garrotxa. En l’edició de 2026 també s’ha passat per la Fageda d’en Jordà o s’ha fet la ruta de les Ermites, a Santa Coloma de Farners. A Menorca, la ruta imprescindible és la de les platges verges del sud, en l’anomenat Camí de Cavalls, que dona la volta a l’illa.

No es poden fer totes aquestes rutes, algunes amb força desnivell positiu, sense haver entrenat. Mesos abans, els caps de setmana, es fan rutes de preparació, amb els joves que comencen a tenir el primer contacte amb la bicicleta. Així, s’ha de tenir en compte el grau d’implicació dels alumnes, fent la preparació en horari no lectiu.

Cada any, les rutes es fan amb un mallot dissenyat expressament per a l’ocasió. Aquest 2026, per exemple, s’ha fet amb els colors identificatius de cada institut: verd i blau, els de Santa Coloma, i blau i groc, els de Ciutadella. A més, a les mànigues s’hi llegeixen paraules diferents als dos territoris, com ara préssec i melicotó, barret i capell, o pantalons i calçons.

Són adolescents, i a vegades la vitalitat els guanya, i al final de la setmana acaben esgotats, de vegades també amb algun ensurt en forma d’accident, però res massa greu. I és que al final de la setmana, segurament, pesen més els bons records i les amistats fetes que guardaran per sempre. Els comiats solen ser durs, amb alguna llagrimeta que cau, tot i que sempre hi ha l’oportunitat, més endavant, de tornar-se a veure.

Subscriu-te per seguir llegint