Homenatge a les àvies en la figura de la Iaia Angeleta

La Iaia Angeleta té 95 anys i prop de 190.000 seguidors a Instagram. Cuina cada dia, continua conduint el seu Fiat 500 de color vermell, es troba amb els veïns per fer petar la xerrada, assisteix a actes diversos, rep visites de personatges més o menys populars, li fan entrevistes... I ara li han dedicat un llibre, que ha escrit el cuiner i gastrònom garrotxí Pep Nogué. Iaia Angeleta. Una vida entre fogons (Cossetània) és, com escriu l’autor en la introducció del volum, «un homenatge. A la cuina, a la vida, a les àvies que ens han ensenyat a estimar. A les Angeletes que hem tingut i que enyorem. Ara amb vídeos i fotos, sembla que els records no s’esborren. Però el que volem de debò és que siguin eterns».

Àngela Coromina Roca, coneguda popularment com la Iaia Angeleta, va néixer el 14 de febrer de 1931 al Molí de Galobardes, a Prats de Lluçanès. Filla d’una família del món pagès, la seva infantesa va quedar marcada per la Guerra Civil i la postguerra, una memòria que encara avui conserva viva i que ha explicat en diverses entrevistes. Després de casar-se, va viure en diferents masies entre el Lluçanès i Santa Maria de Merlès, abans d’instal·lar-se a Roda de Ter, on va deixar enrere la pagesia i va treballar a la fàbrica tèxtil Tecla Sala fins a la jubilació.

La popularitat li va arribar tard, però amb força. El 29 d’abril de 2023, el seu net Jordi Crous (autor del pròleg del llibre de Pep Nogué) li va obrir el compte d’Instagram @iaiaangeleta amb la voluntat de donar visibilitat a la gent gran. El que havia de ser un homenatge familiar (amb vídeos d’escenes de la seva vida habitual, on se la veu cuinant, anant a comprar, conduint, passejant, comentant l’actualitat o explicant amb franquesa què pensa de les coses) es va convertir en un fenomen social: en menys d’un any va superar els 100.000 seguidors i, aquest abril de 2026 ja s’acosta als 190.000.

De fet, la publicació de Iaia Angeleta. Una vida entre fogons, un llibre en el qual es barreja la memòria personal de la protagonista amb receptari tradicional de la cuina catalana, ha acabat de disparar la seva popularitat: li han fet més entrevistes i ha visitat localitats diverses per presentar-lo, com ara Olot, fa només uns dies («sempre demano patates d’Olot, són molt bones», hi va assegurar). Però ella manté el to planer de sempre: «No hi dono gens d’importància. Soc una dona qualsevol», assegura.

A la festa de la calçotada

Pep Nogué i la Iaia Angeleta es van conèixer fa una mica més d’un any, a la festa de la calçotada a Valls. Van compartir un àpat en el qual també hi havia Jordi Crous, el net que sense saber-ho ha acabat convertint la seva àvia en una celebritat. Pep Nogué descriu d’aquesta manera aquella conversa que va ser l’embrió del llibre: «Jo, assegut al costat d’en Jordi, li pregunto [a la Iaia Angeleta]: Us agrada cuinar? Oh, i tant! Cada dia cuino. Mira, noi... -El cor se m’estova. Que et digui noi una dona de noranta-cinc anys és com si et beneís. I m’explica que cada dia va a comprar, es fa l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar. No deixa cap àpat per fer. Això sí, amb poca sal, que té la tensió una mica alta. I tot això m’ho diu mentre es menja un tall de cansalada que fa olor de diumenge. Aquell esmorzar va ser l’inici d’un vincle. Vam quedar per fer-li una entrevista, i d’aquella entrevista en va néixer aquest llibre».

Fundador del Culinary Institute of Barcelona, director de la Guia Augusta, una guia anual de restaurants de cuina catalana, autor d’una vintena de llibres de cuina, a més de cuiner i col·laborador de diversos mitjans de comunicació (va ser membre del jurat de la primera edició dels Premis Girona Delícia de Diari de Girona), Pep Nogué basteix el llibre a partir de converses amb la Iaia Angeleta sobre diferents aspectes de la seva vida i de la cuina, i hi va introduint receptes de cuina catalana tradicional, moltes de les quals relacionades amb la protagonista del llibre: de la sopa torrada amb mandonguilles als escarlets en sal, passant per la gallineta fregida, la llengua de vedella amb patates o les torradetes de Santa Teresa, per citar només uns quants exemples.

El menjar és memòria, i la memòria és vida. I mentre cuino, encara visc

Pep Nogué escriu, sobre la cuina, que «per a qualsevol àvia, mare o persona que s’hi posi, l’acció de cuinar per a la família és molt més que preparar plats i omplir la taula. Cada dia és especial, com aquells que esperes, perquè es tracta d’un acte d’amor. Cuinar per als teus és una tasca silenciosa que parla més fort que les paraules». En aquesta línia, la Iaia Angeleta ha declarat que «el menjar és memòria, i la memòria és vida. I mentre cuino, encara visc».

Un segle entre fogons

Segons Nogué, «la Iaia Angeleta no cerca el protagonisme: ‘No soc famosa, soc pagesa’. (...) I en aquella frase ho diu tot: la resistència a la vanitat, la dignitat de qui ha viscut molt i no necessita demostrar res. No té vergonya ni li fa ànsia saber el que pugui dir la gent que mira la xarxa». Com es pot llegir a la contraportada del llibre «la Iaia Angeleta ha travessat gairebé un segle de vida entre cassoles i fogons, amb una manera d’entendre el món basada en l’esforç, la senzillesa i l’afecte».

En la part final d’aquesta vida, la popularitat li ha arribat de la mà d’un món, el de la tecnologia, que li era absolutament aliè. «No en coneixia res, m’ho ha ensenyat tot el meu net», explicava en una entrevista. «Està bé perquè passem estones molt bones», afegia. Els vídeos que pengen al perfil d’Instagram no són gens planejats i la improvisació hi té un paper destacat, i potser aquí hi ha la clau del seu èxit. Un d’ells, on explicava com es fa un pa amb tomàquet «com Déu mana», va superar el milió de visualitzacions.