Quan els bars es van convertir en sales d’art

Durant la dècada dels vuitanta, l’art va entrar de forma clara als bars i restaurants de Girona, afavorint la seva divulgació i guanyant-se al públic, compartint espai amb el disseny i la decoració. Les exposicions als bars van contribuir a despullar l’art de la sacralització i l’elitisme del qual semblava rodejat a les galeries i sales públiques, fent-se accessible i eixamplant el públic en general.

Un dels pioners d’aquesta nova modalitat expositiva ser el restaurant la Penyora del carrer Nou del Teatre. La iniciativa de portar a terme de forma continuada diverses exposicions va sorgir a partir d’una mostra de dibuixos que hi va presentar l’artista Vicenç Huedo. A partir d’aleshores, i de forma periòdica, en aquest local hi van tenir cabuda exposicions diverses. La Penyora va ser dels primers locals de Girona que es va sumar a l’experiència que ja s’estava portant a terme a d’altres ciutats europees, de combinar les activitats pròpies d’un establiment, restaurant, botiga, etc. amb la d’exposicions d’obres d’art. Aquesta iniciativa possibilitava la promoció i divulgació de l’obra de molts artistes que no tenien encara accés a una sala comercial.

La filosofia de La Penyora era la d’intentar fer una selecció de qualitat i, a partir d’aquí, admetre tant artistes coneguts com d’altres que feia poc que començaven. Sens dubte, la línia d’exposicions regulars que s’hi van celebrar tenia una qualitat remarcable. Entre d’altres molts artistes, hi exposaren Quim Bosch , Mercè Barrachina,Tonyi Barbero, Ester Baulida, Lola Barranco, Ana Asiain, Dolors Picazo, Faustino Diez, R. Inman, Concepció Vivolas, Barraca, Xicu Cabanyes,...

El 12 de setembre de 1985 es van inaugurar les Interbutics, al carrer Hortes de Girona, un centre comercial que era un nou pol d’activitat urbana i social. Concebut com un espai de modernització del comerç local, el projecte reflectia una voluntat de renovació econòmica i simbòlica de la ciutat, que l’escriptor gironí Josep M. Fonalleras definia en termes d’«ultrapostavantguardisme fet targeta de crèdit», assenyalant-ne la dimensió cultural més enllà de l’estricte àmbit comercial. En aquest context, a finals del mateix any s’hi va incorporar un espai dedicat a l’art dins el Cafè Capuccino. Dissenyat per Joan Bosch i gestionat per Maribel Font, aquest àmbit expositiu va impulsar una programació continuada que va aplegar una nòmina d’ artistes com Emília Xargay -que va inaugurar la sala-, Isaac d’ Aiguaviva, Mercè Massa, Cati Batllori, Narcís Comadira, Maria Roca, Carles Delclaux, Jordi S. Carrera, Jap, Baena, Esteve Palmada, Montserrat Costa, Mercè Huerta, Joan Comalat, Grup Praxis, Ignasi Esteve, Martoranno, Ester Baulida, Jaume Faixó, Montserrat Vallès, Roser Oliveras, Emilia Xargay, Anna Marín Escursel, Mercè Ferrer i Dolors Bosch, Goretti entre molts altres, configurant una plataforma de visibilització per a a creadors locals i vinculats al territori.

Paral·lelament, l’any 1987, el projecte Girona Còmic, promogut per Interbutics i coordinat per Raimunda Coll, va ampliar aquesta voluntat d’obertura cultural amb una proposta innovadora centrada en el còmic com a forma d’expressió contemporània. Desenvolupat en espais públics del Mercadal i la plaça Jordi de Sant Jordi, el projecte va incloure murals, instal·lacions i activitats multidisciplinàries que integraven arts visuals, cinema i música.

Joaquim Colomer i Gubau, que havia exercit de galerista a Girona i a Cadaqués, va encetar una nova experiència al carrer del Nord , en el lloc exacte on durant molts anys hi havia hagut la mítica galeria Sant Jordi, obrint un bar, el Nummnulit, d’acurat disseny. El visitant que hi entrava per primera vegada trobava pel taulell revistes angleses i americanes molt actuals, que donaven a conèixer les tendències gràfiques -dibuix, pintura, fotografia, ...- en els països on aquests sectors de l’art estaven més desenvolupats. El Nummulit es va inaugurar el 9 d’abril del 1987 amb una mostra de Ceesepe i, a part de servir begudes, un bon disseny i exposicions, oferia actualitat i imatges des de quatre televisors alimentats per antena parabòlica. El Nummulit va organitzar exposicions de gran interès com les de Moisès Tibau, Guillem Terribas, Maria Àngels Feliu, Pep Camps, Jordi S. Carrera, Federic Hilario,... però mai hi havia hagut tanta gent a Girona, congregada per a una inauguració artística, com en l’exposició col·lectiva de Pau Baena, Pep Camps, Lluís Hortalà i Moisès Tibau.

Un dels pioners d’aquesta nova modalitat expositiva serel restaurant la Penyora del carrer Nou del Teatre

Un altre local que va contribuir notablement a la promoció d’artistes i a la divulgació cultural va ser la formatgeria La Lluna, situada al carrer de les Ballesteries, 45. La Lluna es va inaugurar el 30 de maig de 1981 amb una exposició de la Merche Olabe, pintora de l’avantguarda basca i amb un concert de música clàssica a càrrec dels músics Josep Ma. Almacelles (violoncel), Frederic Sesé (flauta), Fedra Borràs (flauta) i Pep Mira (clarinet). Dirigida per la ceramista Àngels Artigas i la seva companya Georgina Berini, que van ambientar el local amb acurats tocs feministes, La LLuna disposava de deliciosos i recollits espais -un d’ells amb una magnífica vista sobre l’Onyar-. Amb l’exposició d’Olabe, de caràcter figuratiu, molt influenciada pels darrers corrents figuratius nord-americans i pel pop art, la formatgeria La Lluna va iniciar una important tasca de difusió cultural a la ciutat que es va traduir en concerts de música clàssica, jazz i llatino-americana, presentacions de llibres ( la narració fantàstica El retorn a la lluna, de Lluís Bosch Martí o L’econacionalisme, de Santi Vilanova ), recitals de poesia, tertúlies literàries, el «Mes Verd de la Fullaraca» i experiències artístico-gastronòmica com la que van protagonitzar els artistes Ansesa Gironella i Jaume Faixó oferint una demostració de preparació i composició d’unes anomenades «truites negres». L’any 1983 va fer-se a la formatgeria La Lluna la primera assemblea oberta pel dret a l’avortament de Girona. Aquesta assemblea es va plantejar de dur a terme diferents activitats de cara a la conscienciació dels gironins respecte a una qüestió tan controvertida com l’avortament.

A La Lluna cada mes feien una exposició diferent, que tan aviat es tractava d’obres classificables dins l’avantguarda com d’altres exposicions col·lectives o de ceràmiques o samarretes. Entre els artistes que van exposar-hi podem citar Quim Bosch , Josep Maria Creus Dalgà, Lluis Albà, Marieta, Briega Nicolas, Dolors Bosch, Clara Perxachs, Luis Izquierdo Mosso,... Malauradament, l’activitat de la que era la primera formatgeria de Girona no va durar més enllà de dos anys.

L’efervescència expositiva als bars de Girona tenia continuïtat al Croquis, que estava situat al carrer Joan Baptista de la Salle, número 6, de Girona i on hi van exposar Lluïsa Tarrús, Fita, Gispert, Barraca, Pere Vicens, Mercè Ferrer, Lourdes Fernández, Jordi S. Carrera, Alfredo Juarez,... El Croquis era dels pocs bars que editaven un fullet invitació de les exposicions que organitzaven. També a Isaac el Cec, al carreró de Sant Llorenç, al call gironí, s’hi oferien exposicions de diverses tècniques artístiques com les de Jennifer Sullens, Maria Roca, Piculives, Rosemarie Trostel,... sota la direcció de l’entusiasta activista cultural Josep Tarrés.

D’altres establiments que també feien exhibicions ocasionals eren el Salsitxa, del carrer Nou del Teatre i la discoteca Fashion’s de la carretera de Barcelona. Amb una programació més estable hi havia la cafeteria El Sol de la Plaça del Vi/Rambla de la Llibertat, que sobresortia per les seves exposicions eclèctiques com les de Jep Rodríguez, Carrera, Ramon,... i el bar L’Elefant, que havia exhibit l’ obra de F. Torres, Maguí, Macías,...

Totes aquestes iniciatives desenvolupades entorn dels diferents bars i restaurants evidenciaren la progressiva hibridació entre espai comercial i espai cultural durant uns fructífers anys vuitanta a Girona.

Subscriu-te per seguir llegint