La revolució del Da Vinci als quiròfans gironins: així és una operació robòtica des de dins

La cirurgia robòtica ja ha deixat de ser una imatge de futur per convertir-se en una realitat als quiròfans gironins. Braços articulats, pantalles d’alta definició, pedals per dirigir un moviment d’incisió i un cirurgià que no opera damunt del pacient sinó assegut en una consola, uns metres més enllà.

L’escena impressiona, però el que sempre acaba determinant el ritme de la intervenció no és l’aparell, sinó l’equip humà que la dirigeix i que intervé en l’operació. Diari de Girona ha entrat en un quiròfan de la Clínica Girona per seguir una prostatectomia radical amb el robot Da Vinci, tecnologia que s’ha introduït de forma fixa al quiròfan 2 del centre i que, de moment, s’utilitza en l’especialitat d’urologia.

Tres components

El sistema consta de tres components: la consola quirúrgica, el carro del pacient i la torre de visió. La consola, que està situada fora del camp estèril, permet al cirurgià controlar l’endoscopi 3D, que mostra una imatge tridimensional del camp operatori. És el centre de control. El suport del pacient és el component operatiu del sistema i es compon de quatre braços destinats a suportar l’instrumental quirúrgic i l’endoscopi. Finalment, la torre de visió conté la unitat central d’elaboració i processament de la imatge a través d’un monitor de pantalla tàctil de 24 polzades i un sistema de vídeo en alta definició.

Amb aquest sistema, el cirurgià no opera directament sobre el pacient, sinó que ho fa a distància, assegut a la consola des d’on maneja virtualment unes pinces. Un altre cirurgià col·labora en l’operació des del costat del pacient, amb control directe sobre el camp quirúrgic. El sistema tradueix els moviments de les mans dels professionals en impulsos que són transmesos de forma literal als braços robòtics, fet que permet arribar a zones de difícil accés.

Inici de l’operació

La primera percepció és la d’una màquina de grans dimensions amb tecnologia d’última generació. Fàcilment, es pot entendre que el Da Vinci no treballa mai sol. Al seu voltant s’hi mou un equip nombrós i coordinat: el cirurgià principal, el cirurgià ajudant, l’infermer instrumentista, les infermeres circulants, l’anestesista -que va entrant i sortint perquè també supervisa altres espais- i, fins i tot, una enginyera vinculada al sistema que dona suport tècnic abans de començar i comprova que el mecanisme està a punt.

La intervenció a la qual ha tingut accés aquest diari és una prostatectomia radical amb extracció de ganglis per un càncer de pròstata localitzat. Un cop el pacient està anestesiat i ha passat per l’àrea preoperatòria, primer es practiquen petites incisions a l’abdomen. Per una d’elles hi entra el gas que insufla la panxa i crea espai intern per poder treballar millor; per una altra, la càmera. A partir d’aquí s’obren altres accessos fins a completar els punts necessaris perquè el robot hi pugui connectar els seus braços amb una precisió molt meticulosa.

Un cop col·locats els trocars, el robot queda acoblat al pacient. És en aquest moment quan la sala sembla dividir-se en dues escenes paral·leles. D’una banda, el camp quirúrgic, amb els braços mecànics entrant al cos a través dels petits orificis. De l’altra, la consola, des d’on el cirurgià principal guia tota la intervenció. Les mans estan als comandaments i els seus peus activen pedals que permeten tallar, coagular o aplicar energia sobre els teixits. Res es fa de manera autònoma. De fet, si el cirurgià aixeca el cap del visor, el sistema s’atura. La màquina només executa allò que el professional li ordena.

L’uròleg Josep Comet deixa clara la importància de l’equip humà en totes les intervencions

L’altre cirurgià, en canvi, es manté al costat del pacient i participa directament en la intervenció des de la taula d’operacions. Amb les mans manipula uns instruments que entren pels petits orificis oberts a l’abdomen: hi insufla més gas quan és necessari, mou la càmera per oferir una millor imatge del camp quirúrgic, retira mostres o teixits que s’han anat tallant i ajuda a guiar el cirurgià principal.

A les pantalles del quiròfan, la cavitat abdominal es visualitza a la perfecció. S’hi veuen els teixits, els vasos, els punts de tensió i els petits sagnats que de tant en tant entelen el camp i que s’aspiren amb pinces específiques. L’equip avança primer cap als ganglis, que ja estava previst extreure abans d’arribar a la pròstata. Després comença la part delicada, com és separar teixits i alliberar adherències per buscar el millor accés possible i guanyar espai en una zona anatòmica estreta i sensible.

El moviment és constant; en algun moment fallen les pinces annexades als braços articulats del robot però es canvien amb immediatesa. Pel que fa al personal d’infermeria, l’instrumentista és l’encarregat de facilitar les eines al cirurgià i donar mostres a les infermeres circulants, que són les que entren i surten si cal material o suport. De tant en tant, el cirurgià principal, Josep Comet, para i parla amb el seu company per intercanviar impressions i comentar dubtes. També hi ha altres cirurgians que s’apropen a observar una estona la tècnica. Cal tenir present que el robot és la gran novetat del centre i crida l’atenció als professionals.

L’uròleg Josep Comet admet posteriorment que ja preveia que no seria una operació de baixa complexitat. Però, fins i tot així, el cas ha resultat més difícil del que es pensava. El motiu principal era l’accés. El pacient ja havia estat operat d’altres processos, com per exemple hèrnies, i tenia unes malles quirúrgiques annexades que dificultaven la intervenció. A més, hi havia molts teixits fixos i inflamatoris. Tot plegat feia que arribar a la pròstata fos més feixuc del que semblava abans de començar.

El paper de la cirurgia robòtica

És en aquest punt on el cirurgià defensa el paper de la cirurgia robòtica. «El robot et dona molta versatilitat, més precisió, més seguretat i permet fer intervencions de major complexitat més fàcilment», resumeix. Segons Comet, si aquest mateix cas s’hagués fet amb la laparoscòpia convencional, l’equip «hauria patit molt més».

La pròstata acaba sent extreta dins una bossa i, finalment, el robot procedeix a fer la sutura, amb gran precisió, aprofitant uns angles de moviment que una mà humana difícilment podria reproduir amb la mateixa comoditat en un espai tan limitat. Aquest procediment és un altre dels beneficis de la cirurgia robòtica.

Tot i els avantatges que suposa el Da Vinci, Comet deixa clara la importància de l’equip humà: «Cal experiència en cirurgia i també experiència específica en robòtica». El seu equip fa anys que hi treballa, primer al Trueta i després també en centres privats de Barcelona. A Girona afirma que feia temps que reclamaven poder consolidar aquesta aposta també a l’àmbit privat.

El postoperatori immediat, almenys en aquest cas, va ser bo. El pacient va ser donat d’alta dos dies després a primera hora del matí i, fins al moment, no hi ha hagut complicacions. Això no vol dir, remarca el cirurgià, que ja estigui tot resolt, ja que en una prostatectomia radical cal seguir l’evolució posterior i valorar possibles efectes secundaris amb el pas dels dies i les setmanes. Però el metge insisteix que el robot no només facilita l’accés i l’extirpació, sinó que també pot ajudar a reduir riscos i millorar els resultats funcionals.

Desplegament progressiu

La introducció d’aquest sistema també posa sobre la taula el debat sobre l’accessibilitat. A la sanitat privada, l’ús del robot encara depèn en part de les negociacions amb les companyies asseguradores i no totes les intervencions s’autoritzen de la mateixa manera. Per això el desplegament es fa progressivament.

De moment, la urologia és l’especialitat capdavantera a la Clínica Girona, però la previsió és que amb el temps s’hi vagin afegint altres àrees. Per altra banda, també s’han fet intervencions a la Clínica Bofill. Pel que fa a l’àmbit públic, el Trueta fa anys que treballa amb cirurgia robòtica i, el 2023, el centre va incorporar un segon aparell per tal d’augmentar l’activitat quirúrgica. D’aquesta manera, es va ampliar la cirurgia en l’especialitat de l’urologia i també s’han començat a fer operacions toràciques.

En definitiva, el ro bot quirúrgic és la plataforma més innovadora en l’actualitat per a cirurgia mínimament invasiva tenint present que no substitueix les mans del cirurgià, però les porta més lluny. I aquesta és, probablement, la clau de la seva consolidació als quiròfans gironins.

Subscriu-te per seguir llegint