Mig segle d’una porta oberta als estudis a distància

«Mai no hauria arribat a imaginar que duraríem cinquanta anys. Quan només en portàvem deu, estava convençuda que això se n’aniria a la merda». Carme Díaz acaba la frase i deixa anar una bona rialla. Ha passat temps, molt, d’aquell pensament. Però tot i estar ben endreçat al calaix dels records, de tant en tant l’obre per recuperar-lo. Com moltes de les nombroses experiències i anècdotes que ha anat col·leccionant durant dècades treballant a la delegació gironina de la UNED. «Hi he fet de tot», remarca. Des del mes de gener de 1976 fins que es va jubilar, a finals de 2021. Ella ha viscut en primera persona l’arribada dels estudis universitaris a la ciutat; el seu creixement i també l’evolució, adaptant-se a les noves tecnologies, als canvis. Ha estat una de les moltes protagonistes del mig segle de vida de la UNED Girona, que va engegar motors amb 363 alumnes inscrits i 11 carreres, mentre que ara se superen els 1.700 matriculats, amb una oferta formativa ampliada, amb cursos i activitats per a tots els gustos i edats.

La fórmula de la universitat a distància va aterrar a la ciutat per obrir una porta fins aleshores tancada. Llibres a cabassos, fitxes i molta feina a mà; els pilars d’una oportunitat per aquells gironins i gironines que volien ampliar els seus estudis sense tenir l’obligació d’haver de marxar cap a Barcelona o allà on fos necessari. Ara, el context és ben diferent, sobretot des de la posada en marxa de la Universitat de Girona i l’eclosió d’altres fórmules per estudiar a distància. La UNED s’hi ha aclimatat, modernitzant-se, ampliant l’oferta formativa i també allargant els tentacles amb més seus a la demarcació: a part d’estar present a Salt, també hi és a Olot, Figueres i Sant Feliu de Guíxols.

«Som un sènior amb la salut d’un júnior», diu David Maldonado. Aquest desembre farà 8 anys que va ser nomenat director de la UNED Girona, tot i que la seva vinculació va començar fa encara més temps. De vivències també n’acumula unes quantes i coneix perfectament com ha crescut i evolucionat l’entitat. «Ens plantem als 50 anys amb un volum d’estudiants considerable, encara que n’havíem arribat a tenir més quan no hi havia tantes opcions formatives com les que hi ha ara a la ciutat. Hem arribat fins aquí i volem continuar endavant, amb el repte de conviure amb les noves tecnologies i amb la intel·ligència artificial. És una universitat sènior, d’un llarg recorregut, però que ha sabut adaptar la formació a distància als nous temps», assegura.

Un present que no té res a veure amb els inicis. «Abans s’enviaven els llibres als estudiants, que treballaven a casa i només venien al centre per fer els exàmens. El paper estava molt present», explica. Carme Díaz hi posa cullerada. «Ara és totalment diferent. Tot es fa online, però 50 anys enrere la història era una altra. La UNED editava uns llibres, anomenats Unitats Didàctiques i passava una extensa bibliografia a l’alumne. Hi havia uns quaderns per avaluar que s’enviaven i els professors després els havien de corregir. Hi havia una feinada gegant gestionant correus, cartes i aquests quaderns. Havíem de fer les fitxes de cada alumne a mà, una per una. Les matrícules eren presencials i per fer-ne una ens hi podíem passar mig dia. Hi havia moltíssima paperassa. Amb la informàtica tot va canviar».

Aterratge, creixement i evolució

La primera promoció va posar-s’hi el mes de gener de 1976. L’anomenada Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) s’havia creat només quatre anys abans com a centre universitari públic espanyol d’àmbit nacional vinculat de manera administrativa al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat. Amb seu a Madrid, va afanyar-se a teixir una àmplia xarxa de centres associats repartits per tot l’Estat i també a l’estranger. A Girona hi va arribar aviat mitjançant un conveni amb la Diputació de Girona per cobrir una necessitat evident: a la ciutat i rodalies no es podien cursar llicenciatures i els centres universitaris més propers estaven a Barcelona. El primer curs va comptar amb 363 alumnes, que tenien la possibilitat d’escollir entre 11 carreres. Dret era la més demandada. La primera seu estava en uns locals a la pujada de Sant Domènec, al barri vell. El 1984 es va traslladar al Centre d’Estudis de la Cambra de Comerç de Girona (allà hi havia la secretaria) i a la Casa de Cultura (s’hi feien les tutories). Tots els serveis es van unificar el curs 87-88, al carrer Sant Josep. I no va ser fins el 2014 que el centre va estrenar una nova seu, a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, l’emplaçament actual.

«A la dècada dels 70 només hi havia el Col·legi Universitari a Girona; l’arribada de la UNED a la ciutat va ser molt important. Els primers anys va ser un autèntic boom», rememora Díaz. «Aquí no hi havia cap universitat i aquell fet va significar la llum per a molts. Joves però també adults que treballaven i volien ampliar els seus coneixements», afegeix Maldonado. La xifra d’inscrits va cotitzar a l’alça durant dues dècades ben bones, arribant al seu pic el curs 1994-1995, amb 2.572 matrícules. La creació de la Universitat de Girona va fer que, progressivament, el nombre d’alumnes baixés i també en variés el perfil. Malgrat el canvi, la UNED ha multiplicat l’oferta formativa. Actualment disposa de 22 graus, nombrosos graus combinats, màsters, doctorats, idiomes i cursos d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys. S’hi afegeix el programa UNED Sènior, amb activitats dirigides a persones de més de 50 anys. Aquest curs, la UNED Girona ha comptat amb més de 1.700 alumnes en total.

Un d’ells és Marc Yeste. Un habitual de la UNED. Hi estudia des del 2003. En poc més de dues dècades ha tingut temps de cursar quatre carreres diferents: Ciències Polítiques, Filosofia, Dret i Ciències Jurídiques de les Administracions Públiques. Dues d’elles ja les té al sarró; les altres dues, les acabarà properament. Yeste és professor i investigador de la Universitat de Girona, on hi va fer Biologia; ha fet un doctorat a l’estranger i un programa de postdoctorat a Oxford. Un currículum ben farcit que fa que, ell mateix, es defineixi com «una persona una mica estranya», amb nombroses inquietuds i una fam insaciable per aprendre. Ha tingut temps de tastar diferents mètodes a la UNED, que l’ha vist aclimatar-se a les noves tecnologies.

«Estudiar a distància té molts avantatges i esdevé alhora un repte per a les universitats presencials, que no omplen les aules com ho feien abans, sobretot després de la pandèmia. Els alumnes poden obtenir informació de moltes vies però a la UNED, aquest problema no hi és. És un model flexible, les tutories són molt útils, ofereix nombroses eines que t’ajuden i el preu és econòmic», explica. I afegeix: «Ha evolucionat i ho he viscut en primera persona. Abans tot eren llibres. Ara utilitza molts més recursos. S’ha virtualitzat de manera progressiva i s’està notant la renovació generacional del professorat. Els llibres hi continuen presents, però conviuen amb moltes més eines que ho fan tot més fàcil».

I ara què? «Tot és un procés. Ens hem anat adaptant als nous temps i ho continuarem fent. A curt i mitjà termini volem consolidar els estudis que tenim en marxa, sobretot aquells més nous. També ens ha ajudat arrelar-nos al territori. Arribem més lluny, a més gent, amb cursos, activitats i programes específics. Volem seguir creixent però fent-ho mica en mica, sense córrer, com fins ara», afirma Maldonado.

«Hi ha moltes universitats presencials que des de fa anys ofereixen eines per estudiar a distància. O també hi ha la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Tot això ha fet que aquella eclosió dels inicis, aquella novetat dels primers anys i el seu posterior creixement hagi anat reduint les expectatives amb el temps. Però la UNED continua i continuarà funcionant, sent tot un èxit. És una solució real per aquella gent que no pot assistir a les classes; per feina, per qüestions de mobilitat o per conciliació familiar. Et dona una certa independència i durant 50 anys ha estat ajudant i ajuda a moltes persones de Girona i rodalies», arrodoneix Díaz.

Subscriu-te per seguir llegint