El Foment, una casa per viure la cultura catalana

Candi Granés no acaba de sentir-se còmode quan se li proposa una etiqueta. Mecenes? Empresari? Somiador? Potser una mica de tot, però ell prefereix definir-se d’una altra manera: «activista de país». És una expressió que repeteix amb naturalitat i que ajuda a entendre què hi ha al darrere de la Fundació Cultural El Foment de Girona, un projecte que en pocs anys ha anat ocupant espais, programant activitats, creant escola, omplint places i intentant posar la cultura catalana al centre de la vida quotidiana de la ciutat. Granés és emprenedor, sí. Ha invertit diners, temps i energia en un projecte amb una ambició poc habitual. Però abans que res hi veu una manera de viure i de fer viure el país.

«El Foment és fruit de la meva passió pel país, que em ve de petit», explica. En aquest projecte, diu, hi combina dues pulsions que l’han acompanyat sempre: l’activisme i l’emprenedoria. La idea de fons és senzilla d’explicar i difícil de sostenir en el temps: defensar i promocionar la cultura catalana fent-la atractiva, accessible, quotidiana i compartida. No només com una consigna, sinó com una experiència. No només des del discurs, sinó des de la música, la llengua, la gastronomia, la cultura popular, l’humor i la trobada. Impulsen un pòdcast presentat per Andreu Juanola que en la darrera edició ha entrevistat Marc Gasol. El 2 de juliol tornaran a organitzar la Cantada d’Havaneres de Girona a la plaça Catalunya i el 14 d’agost portaran Els Amics de les Arts al Castell de Calonge en el marc del F’Estiu. Ferran Piqué i Joan Enric Barceló van fer dimarts una trobada amb socis, i durant l’any s’han organitzat tota mena de xerrades, concerts i activitats per a tots els públics.

Granés està convençut que la millor manera de promoure el català és generar sentiment de pertinença. No n’hi ha prou, diu, amb repetir eslògans. Cal que la gent ho visqui, s’ho faci seu, ho gaudeixi. La llavor del projecte ve de lluny. Abans que El Foment fos una realitat, Granés ja tenia al cap la idea de fer un «bar de país» al Museu del Vi. Era el seu somni com a emprenedor i activista. Però els recursos econòmics que va rebre del seu pare li van permetre multiplicar aquella primera intuïció i convertir-la en alguna cosa molt més ambiciosa. L’any 2017 va adquirir el solar del carrer Mercaders que avui ocupa el Centre d’El Foment, al cor de Girona. Inicialment, la idea era fer-hi habitatges, però la possibilitat de comprar la llicència d’un bar de vins adjunt va obrir una altra porta. A partir d’aquí, el projecte va créixer.

La Taverna d’El Foment, a la plaça dels Mercaders, va obrir l’estiu del 2021. La Fonda i el Centre d’El Foment ho van fer el 2022. Abans, el 29 de febrer del 2020, ja s’havia posat en marxa l’Escola d’El Foment, el primer espai obert del projecte. La cronologia és important perquè mostra una construcció per capes. Primer, l’escola. Després, la gastronomia. Finalment, el centre cultural i la voluntat d’arribar a una plaça que permetés fer activitats de carrer. Granés volia arribar a la plaça dels Mercaders «perquè és un espai bonic» i perquè li permetia fer allò que entén com una de les essències del projecte: treure la cultura al carrer i fer-la social.

Avui La Fundació Cultural El Foment és una suma d’espais i de línies d’activitat. Hi ha la part gastronòmica, representada sobretot per la Taverna i, fins fa poc, també per la Fonda, ara tancada per les dificultats per trobar personal. La voluntat és que la Fonda pugui reobrir de la mà d’algú que aposti per la cuina catalana. Hi ha la programació musical, la comèdia, la formació, els tastos i tallers gastronòmics, els cafès literaris i lingüístics, les activitats de cultura popular, les col·laboracions amb festivals i entitats i els esdeveniments propis que han anat prenent forma, des dels foguerons de Sant Antoni fins als combats de glosa.

La restauració, admet Granés, ha estat sovint la porta d’entrada. «És l’esport olímpic, tothom s’hi apunta», diu amb una barreja d’ironia i realisme. La cultura, en canvi, costa més. Quan la Fonda era oberta, El Foment arribava als 110.000 usuaris anuals. En l’àmbit estrictament cultural, la xifra se situa entre els 12.000 i els 15.000. La distància és evident, però també ho és el camí que vol recórrer. Granés sap que molta gent encara associa la Fundació sobretot a la restauració, però insisteix que el projecte va molt més enllà. L’objectiu és que cada vegada hi hagi activitats culturals de més impacte, més aforament i més capacitat d’arrelament.

Sobreviure als creadors

Per això parla tant de llarg termini. El Foment no està pensat com una aventura de temporada, sinó com un projecte «per molts anys». Fins i tot diu que el pensa a cent anys vista. La comparació amb Òmnium Cultural apareix en la conversa, tot i que Granés matisa que Òmnium té un perfil més institucional, mentre que la seva fundació cultural treballa sobretot des de l’activitat, la programació i la creació d’espais de trobada. Però sí que comparteix una idea: crear una estructura que pugui sobreviure a les persones que l’han impulsada.

Els valors que defensa són tres. El primer, el compromís amb l’excel·lència. El segon, la transversalitat. A El Foment hi pot conviure un combat de glosa amb una sessió de freestyle, una nit d’havaneres amb un club de comèdia o un taller de ball de bastons amb un cafè lingüístic. El tercer valor és la col·laboració. El Foment treballa amb una trentena d’entitats i festivals, des de Temporada Alta fins a l’Undàrius, el Festival Càntut, el F’Estiu, el Bàsquet Girona, l’Hoquei Girona, Glosa de Girona o el Sac de Gemecs. La xarxa és, per a Granés, una manera de multiplicar l’impacte.

Una de les línies que més ha crescut és la comèdia en català, que coordina Ramon Aymerich. La seva història dins la fundació cultural comença amb una constatació: a Girona hi havia un buit. No hi havia una comèdia ni monòlegs en català recurrent, feta des de la base i amb voluntat de crear circuit. El que va començar com un concurs embrionari i molt amateur s’ha convertit en una estructura més completa: micro obert, concurs, formació especialitzada i club còmic. Aymerich explica que tot això s’ha construït gràcies al suport del públic. El resultat és que alguns còmics que han passat pel concurs ja actuen en festivals. La final del concurs es fa en el marc del festival Cardagràcia, i El Foment organitza semifinals i final amb jurat. És una manera de donar estructura a un àmbit que sovint depèn de l’espontaneïtat. La comèdia en català viu un moment de creixement, però necessita espais estables, públic fidel i oportunitats per a la gent que comença.

L’altra gran pota del projecte és l’escola i la cultura popular, coordinada per Marc Diudé. Ell divideix aquesta àrea en tres grans branques. La primera són els cursos que es fan a l’Escola d’El Foment, sardanes, ball de bastons, glosa, tècnica vocal, ball de bot (tradicional de Mallorca i Menorca) i altres propostes que s’han anat provant i consolidant. La segona branca són els tallers a les escoles. El Foment col·labora amb un programa pedagògic de la Diputació de Girona que permet portar tallers de cultura popular a centres de tota la demarcació. La Diputació en finança una part important i això fa que el cost per alumne sigui molt reduït. Diudé subratlla especialment el valor d’arribar a escoles que, per complexitat o per context, no tenen sempre una relació directa amb la cultura popular. L’oferta s’ha anat diversificant. Des del curs 2023-2024 treballen el ball de bastons, les danses catalanes i l’aprofundiment en danses catalanes. Aquest any hi han afegit ball de bot, castells i glosa.

La tercera branca són els espectacles i esdeveniments de cultura popular. Aquí hi entren els foguerons de Sant Antoni, els combats de glosa, les caramelles o altres propostes que la fundació adapta i reactiva sense voluntat de folkloritzar-les. El cas dels foguerons és significatiu. La festa, vinculada sobretot a Mallorca i a la celebració de Sant Antoni, s’ha portat a la plaça dels Mercaders amb voluntat d’homenatge i d’autenticitat. La Fundació Cultural El Foment ja pensa a fer-la créixer i traslladar-la a un espai més gran, possiblement a l’entorn de Fora Muralla o dels Jardins de les Pedreres. Aquest afany de revisar i fer créixer tradicions també es veu en altres propostes. Sant Jordi dels balcons, per exemple, és una creació pròpia que combina cantautors, piano i poesia des dels balcons, i que aquest any es portarà també a Figueres i a Pals. També hi ha activitats de gran format. Les havaneres, per exemple, ja van reunir l’any passat prop d’un miler de persones a la plaça de Catalunya i aquest any tornaran amb Arjau i Les Anxovetes.

Arribar als 5.000 socis

Ara mateix la fundació té 277 socis. Granés no amaga que la seva il·lusió seria arribar-ne a tenir 5.000. Sap que és una fita llunyana, però també que els projectes d’aquesta naturalesa «necessiten temps». Ho diu perquè és conscient que l’oferta cultural competeix amb una quantitat enorme d’estímuls. La informació i l’entreteniment s’han multiplicat per vint o per trenta respecte a quan ell era petit a Porqueres. Per això compara El Foment amb projectes que han trigat dècades a consolidar-se. Temporada Alta, recorda, no tenia el mateix impacte al cap de tres anys que al cap de trenta-cinc.

El gran repte, admet Granés, és la sostenibilitat econòmica i de gestió. La restauració ha estat important, però també és un sector complex. Per això la fundació vol anar reduint dependències difícils de gestionar i reforçar altres vies: la taverna, els lloguers d’espais, els esdeveniments, els socis i l’oferta cultural pròpia. La clau és que el projecte sigui viable sense perdre ambició. Que pugui créixer sense desbordar-se. Que sigui prou sòlid perquè, d’aquí a uns anys, no depengui només de l’empenta inicial del seu fundador.

En el fons, El Foment és una resposta a una pregunta molt concreta: com es defensa avui una cultura? Granés és dels que pensa que no n’hi ha prou amb conservar-la. Cal practicar-la. Cal fer-la atractiva. Cal posar-hi públic, escenaris, alumnes, places, humor, menjar, música i foc. Cal que un infant aprengui ball de bastons a l’escola, que un jove pugui fer un monòleg en català, que una família vagi a unes havaneres, que algú descobreixi la glosa a través del freestyle o que una colla sopi a la taverna i acabi entrant en una activitat cultural. Aquesta és la casa que la fundació intenta construir al centre de Girona. Una casa encara jove, plena de portes, amb algunes habitacions ja consolidades i d’altres encara en obres. Una casa que vol fer de la cultura catalana no només una herència, sinó una experiència compartida. I que, si es compleix el somni de Candi Granés, encara sigui oberta d’aquí a molts anys, quan els impulsors actuals ja no hi siguin i algú altre continuï encenent el foc.