El petit rellotge que fa gran la Devesa de Girona

La Caseta del Rellotge de la Devesa fa cent anys. El petit edifici situat a l’entrada del parc, avui plenament incorporat a l’imaginari urbà de Girona, va néixer amb una funció molt més pràctica que simbòlica: donar servei als antics burots i als agents de consums que controlaven l’entrada de mercaderies a la ciutat. Amb el temps, però, aquella construcció modesta projectada per Ricard Giralt i Casadesús ha esdevingut una peça patrimonial carregada de memòria, lligada a la Devesa, als seus passejos, a les Fires i a la vida quotidiana dels gironins.

L’edifici, construït el 1926, no s’entén sense el context de transformació de la Devesa de les primeres dècades del segle XX. Segons explica la historiadora Rosa Maria Gil Tort en el text Una caseta, dues vides, l’origen de la caseta s’emmarca en les millores impulsades al parc després del gran aiguat del 7 d’octubre de 1919. Aquella actuació no pretenia només reparar els danys causats per l’aigua, sinó també dignificar un espai que ja aleshores era central en la vida urbana de Girona i, alhora, objecte de debats recurrents sobre el seu ús, el seu manteniment i la seva relació amb la ciutat.

Gil atribueix el disseny a Ricard Giralt i Casadesús, arquitecte municipal de Girona entre 1922 i 1939, i el vincula amb la voluntat de fer de la ciutat un espai més amable, on la bellesa també formés part del servei públic.

La historiadora recorda que s’ha localitzat un projecte documentat com a Kiosco de Arbitrios, signat per Giralt el 20 de juliol de 1924, que anticipava l’edifici actual. Aquella primera funció vinculada al control d’arbitris acabaria convivint, amb els anys, amb altres usos, com l’espai de vigilància o els serveis sanitaris del parc.

Personalitat pròpia

El text de Rosa Maria Gil Tort també subratlla el valor arquitectònic d’una construcció aparentment menor. La Caseta del Rellotge no era només una dependència auxiliar, sinó un petit pavelló pensat amb cura, amb elements que li donaven personalitat pròpia: el rellotge de quatre cares, la ceràmica vidriada, les rajoles, la teula àrab i una composició que convertia una funció administrativa en una peça de presència urbana. D’aquí que l’autora la presenti com un exemple de bellesa quotidiana, capaç de demostrar que també l’arquitectura més petita pot tenir valor cívic i patrimonial.

La construcció de la caseta es va anar concretant entre 1925 i 1926, tal com recull Eduard Martinell Miera, de l’Associació de Veïns i Veïnes Devesa-Güell i dels Amics del Parc de la Devesa, a partir de referències de premsa i documents antics. El desembre de 1925 ja apareixia la proposta d’aprovar una casilla per a vigilants i consums a la Devesa, i el gener de 1926 la premsa situava les obres al passeig de la Devesa, davant de l’avinguda de Ramon Folch, amb la voluntat de substituir la caseta de fusta existent prop del pont sobre el Güell.

Martinell ressegueix aquest procés gairebé pas a pas. Les referències que recull indiquen que la nova edificació havia de donar aixopluc als agents del resguard municipal i ordenar un punt d’entrada important a la ciutat i al parc. La caseta, per tant, no va néixer com un element ornamental, sinó com una infraestructura de servei. Però el tractament arquitectònic de Giralt i la incorporació posterior del rellotge van fer que acabés superant de llarg la seva funció inicial.

Element urbà

El rellotge que acabaria donant nom i identitat a la caseta s’hi va incorporar aquell mateix 1926. Segons les referències recollides per Martinell, l’abril d’aquell any s’anunciava l’adquisició d’un rellotge destinat a la nova casilla de consums, a partir d’una oferta de Joan Fabra, i al juny ja constava instal·lat a l’edifici del passeig de la Devesa. Aquell rellotge públic de quatre esferes va transformar una construcció funcional, pensada inicialment per a usos fiscals i de vigilància, en un element urbà fàcilment identificable.

Les anècdotes recollides per Martinell també ajuden a entendre la caseta com un lloc viscut. El text esmenta, per exemple, episodis vinculats als vigilants d’arbitris i a la vida quotidiana de l’entorn de la Devesa, així com referències posteriors al manteniment del rellotge. També hi apareix el record de l’aiguat de 1940, quan l’aigua va arribar fins a l’altura del rellotge, una imatge que reforça la presència de la caseta en alguns dels grans episodis de la memòria urbana de Girona.

La revista commemorativa incorpora també una mirada més evocadora amb el text La Caseta del Rellotge de la Devesa, avui amb majúscula, de Jordi Dalmau Corominas, membre dels Amics de la UNESCO de Girona i col·laborador de Diari de Girona. Dalmau juga amb la idea que una «caseta», malgrat el diminutiu, pot escriure’s amb majúscula quan acumula prou memòria. En el seu text, l’edifici apareix com una testimoni silenciosa del pas del temps, dels passejos sota els plàtans, de les Fires, dels gegants, de les estacions i dels canvis que ha viscut la ciutat al seu voltant.

Dalmau també projecta la caseta cap al present i el futur de la Devesa. La seva mirada no és només nostàlgica, sinó que connecta el centenari amb els interrogants actuals sobre el parc, especialment sobre l’estat dels arbres monumentals i sobre la necessitat de preservar-ne l’essència. La Caseta del Rellotge hi apareix com un punt fix, discret però persistent, des del qual es poden llegir les transformacions del parc i la relació, sovint intensa i contradictòria, que Girona manté amb la seva Devesa.

La vida diària

Altres aportacions amplien el valor arquitectònic i històric de l’edifici. Assumpció Puig Hors, arquitecta i degana del COAC entre 2018 i 2022, emmarca el centenari en el context del 2026, any en què Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura. La seva reflexió serveix per recordar que l’arquitectura no és només allò que es contempla en grans edificis o obres monumentals, sinó també allò que acompanya la vida diària: places, carrers, pavellons, accessos, serveis i petites construccions que acaben formant part de la identitat d’una ciutat.

En aquest sentit, Puig reivindica la Caseta com una peça que demostra la força de les arquitectures petites. El seu valor no prové només de la seva autoria o del seu disseny, sinó de la capacitat d’haver-se mantingut en el paisatge urbà i d’haver acumulat significat al llarg d’un segle. En una ciutat, recorda l’autora, la identitat no es construeix només amb grans gestos, sinó també amb aquestes presències modestes que resisteixen el pas del temps i que els veïns acaben fent seves.

Per la seva banda, M. Assumpció Parés Valls i Fèlix Xunclà Tubert, de Pedres de Girona, aprofundeixen en la funció original de la caseta com a espai vinculat als burots. Els autors expliquen que aquests funcionaris municipals cobraven drets d’entrada sobre productes de consum i controlaven possibles fraus en els accessos a la ciutat. Quan Girona era emmurallada, aquesta funció es feia als portals; més endavant, es va traslladar a diversos punts d’entrada, com la Rutlla, Pedret, Santa Eugènia, el carrer Barcelona, Sant Daniel, el pont de la Barca, el carrer del Carme o la mateixa Devesa.

Parés i Xunclà recorden també que els burots no sempre gaudien de bona fama entre la població, ja que eren vistos com a vigilants incòmodes que controlaven paquets i mercaderies. Amb l’abolició de la contribució de consums l’any 1962, aquest sistema va desaparèixer, i amb ell també l’ofici i moltes de les casetes que li donaven servei. La Caseta del Rellotge, però, ha sobreviscut com a testimoni d’aquella antiga funció fiscal i com una de les poques empremtes visibles d’un sistema que durant dècades va formar part de la vida quotidiana de Girona.

La commemoració del centenari ha quedat recollida en una revista editada per l’Associació de Veïns i Veïnes Devesa-Güell i els Amics del Parc de la Devesa, amb la col·laboració dels Amics de la UNESCO i el suport de l’Ajuntament. La publicació ha estat coordinada per Maria Àngels Cedacers i inclou també un retallable de la caseta ideat per Jordi Pericot, que reforça aquesta voluntat de divulgar i apropar la història de l’edifici a la ciutadania.

Els actes commemoratius es faran el dissabte 13 de juny a la tarda. A les 16.30 h, al local de l’Associació de Veïns i Veïnes Devesa-Güell, a la Rosaleda, hi haurà una conferència sobre l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús a càrrec de la doctora Rosa M. Gil Tort. A les 18 h, als jardins del parc de la Devesa, se celebrarà el Dia Universal de la Sardana amb una ballada a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona, organitzada per l’Associació Amics de la Sardana Terranostra.

Subscriu-te per seguir llegint