Els arquitectes gironins que fan negoci escanejant edificis amb làser

Pau Solés i Aleix-Max Admetlla van començar scan·IT amb una màquina, cap client i una intuïció nascuda de la seva pròpia experiència als despatxos d’arquitectura. Tres anys després, l’empresa gironina que van posar en marxa a finals del 2022 ja ha intervingut en 375 projectes i ha convertit l’escaneig làser 3D d’edificis en una activitat amb demanda creixent entre arquitectes, propietaris, empreses i projectes vinculats al patrimoni. El que fan, explicat sense tecnicismes, és entrar en un edifici abans que comenci una reforma, una rehabilitació o una intervenció i obtenir-ne una còpia digital precisa perquè els arquitectes puguin treballar sobre plànols fiables.

La idea és senzilla d’entendre, però complexa d’executar. En lloc d’aixecar plànols a mà amb un metre, una cinta o un làser d’un sol punt, scan·IT utilitza un escàner làser 3D que captura l’edifici en forma de núvol de punts. Aquesta informació permet generar una mena de maqueta digital de l’espai, amb parets, portes, finestres, nivells, irregularitats i deformacions situades amb precisió. A partir d’aquí, els dos arquitectes i el seu equip de col·laboradors transformen aquella base digital en la documentació que necessita el client, des de plànols CAD en dues dimensions fins a models BIM en tres dimensions.

La seva feina se situa en un moment molt concret del procés arquitectònic. Abans que algú dibuixi una reforma, abans que es decideixi com es transformarà una casa, una masia, un local, una nau o un edifici històric, cal saber exactament què hi ha. I aquí és on Solés i Admetlla van detectar el buit. Havien treballat durant anys en estudis d’arquitectura i havien vist arribar aixecaments massa simples, amb parets rectes on en realitat hi havia desploms, irregularitats i canvis de nivell. La traducció era clara: el projecte començava sobre una base incompleta i, tard o d’hora, aquell error podia aparèixer a l’obra.

«Quan tu has de treballar en un edifici existent, creiem que és bàsic tenir-ne una còpia digital», explica Aleix-Max Admetlla. Aquesta còpia és la seva matèria primera. L’escàner dispara punts en totes direccions i, quan aquests punts reboten contra una paret, un sostre, una porta o qualsevol element de l’espai, en registra la posició. La suma de milers de punts genera una geometria digital de l’edifici. Després ve la part menys visible i més decisiva, que consisteix a netejar la informació, eliminar elements que no interessen, ordenar les dades i dibuixar a partir d’aquella base.

El resultat no és només una imatge espectacular en tres dimensions. És, sobretot, una eina de treball. Si un arquitecte ha d’intervenir en una casa antiga, en una masia o en un edifici amb moltes capes acumulades al llarg dels anys, disposar d’un aixecament acurat li permet començar el projecte amb menys incerteses. Si una paret no és recta, el núvol de punts ho mostra. Si hi ha diferències de nivell, també. Si l’edifici té una geometria que el metre difícilment pot recollir amb fidelitat, l’escàner la converteix en dades.

Aquest és un dels arguments que més repeteixen els fundadors. La màquina és important, però no és l’únic valor del projecte. De fet, remarquen que un escàner es pot comprar. El que ells han volgut construir és una manera d’entregar la informació amb mirada d’arquitecte. La diferència, sostenen, no és només capturar l’edifici, sinó entendre què necessita el professional que després hi haurà de treballar. No volen lliurar un arxiu difícil d’interpretar, sinó una documentació que permeti començar el projecte gairebé sense haver de refer res.

Trajectòria vinculada a l’arquitectura

L'empresa scan·IT va néixer d’una conversa entre els dos amics. Solés i Admetlla es coneixen des dels cinc anys i, després d’anys de trajectòria vinculada a l’arquitectura, van començar a parlar d’aquella tecnologia que podia resoldre una mancança que ells mateixos havien patit. No va ser la resposta a un gran encàrrec ni a un client que els esperava. Van comprar l’escàner sense tenir cap cartera tancada i van començar a explicar a estudis i contactes del sector què podien oferir. «Ens vam tirar bastant a la piscina», admeten.

El primer objectiu era prudent. Volien amortitzar la màquina en dos anys i anar fent, aproximadament, un projecte cada dues setmanes. La realitat va avançar més de pressa. El 2023, primer any complet d’activitat, van fer 49 projectes. L’any següent van arribar als 101. El 2025 en van sumar 147. En el quart exercici, a principis de juny, ja en portaven uns 70. La dada explica una evolució sostinguda i també un canvi de percepció dins del sector. El que al principi podia sonar estrany o excessiu ha anat guanyant terreny a mesura que els arquitectes han comprovat la utilitat de començar una reforma amb una base més exacta.

El boca-orella hi ha tingut un paper central. Els fundadors expliquen que molts clients arriben després de veure exemples d’altres projectes. Quan algú acostumat als aixecaments tradicionals compara un plànol fet a partir d’una presa de dades manual amb un aixecament derivat d’un núvol de punts, la diferència es veu de seguida.

La velocitat és l’altre factor. En un habitatge o local habitual, l’escaneig es pot fer en un matí o, com a màxim, en un dia, i el lliurament de la documentació acostuma a situar-se entre dues i tres setmanes, sempre en funció de la complexitat i de l’abast de l’encàrrec. En el cas d’una masia, expliquen, el mètode convencional que pot ocupar diversos dies de comprovacions manuals pot quedar capturat en poques hores. Això no elimina la feina posterior de processar i dibuixar, però redueix el risc d’errors humans en la presa de dades i accelera l’inici del projecte.

El gruix de la seva activitat continua estant en habitatges i locals privats. Sovint, el client final és la propietat, mentre que l’arquitecte actua com a prescriptor o intermediari tècnic. Una persona compra una casa, encarrega una reforma i necessita que el professional comenci a treballar amb plànols fiables.

L’activitat també s’ha obert camí en patrimoni i edificis catalogats. En aquests casos, l’aixecament no serveix només per preparar una reforma, sinó també per documentar amb detall l’estat d’un immoble que pot tenir valor històric, arquitectònic o simbòlic. Els fundadors citen com a exemple el Museu Dalí de Figueres, on van actualitzar els plànols de l’equipament i dels edificis que formen l’illa perquè es pogués iniciar un projecte de reforma. També han treballat a la Casa Batlló de Barcelona, amb l’escaneig d’un edifici adjacent i de l’escala principal que hi connecta, i a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat.

El projecte ha anat creixent i l’objectiu és duplicar la capacitat de producció de camp per assumir més volum, cosa que passa per sumar una altra màquina i reforçar la xarxa de col·laboradors. El mapa també s’ha anat ampliant. Girona i Barcelona concentren bona part de l’activitat, però l’empresa ja ha fet treballs a les Balears o València. A curt i mitjà termini, l’objectiu és créixer a Catalunya i obrir més la zona d’actuació. A més llarg termini, no descarten sortir amb més continuïtat de la comunitat autònoma si el volum de feina ho justifica.

Subscriu-te per seguir llegint