Joan Mateu crea un Mediterrani indomable de fang

Joan Mateu passeja vorejant el litoral mediterrani empordanès. Els ulls se li desvien constantment cap al blau. Els paisatges del Cap de Creus li semblen particularment intensos, i la vegetació li resulta salvatge i potent. Fa anys que observa i es fixa en el moviment de les onades, en els tons, colors i transparències d’una aigua que de tan immensa i esvalotada, es fa inabastable. O més aviat obre rutes constants i infinites d’una imaginació que alimenta l’artista. Tot i que té clar que el mar és "inpintable", i així ho deixà escrit Josep Pla, és precisament això el que el fa "atractiu" i "addictiu". Posseït per una voluntat creativa pregona, l’artista saltenc s’ha valgut d’aquesta màxima impossible per provar-ho una vegada i una altra sense parar.

I així han passat vint-i-cinc anys de proves amb la pintura, des de l’aquarel·la o l’acrílic i passant per l’oli, amb un estil sovint marcat per l’hiperrealisme i sense tenir la sensació d’estar-s’hi apropant per més que ho intentava. Llavors, quan havia arribat "al límit d’allò que podia assolir" a partir d’una certa abstracció, Mateu va decidir emprendre un nou camí amb la ceràmica, una disciplina artística exigent i que encara feia "més impossible" la possibilitat d’arribar-hi. Tot i que contrària d’aparença, l’artista subratlla que en realitat, la ceràmica aconsegueix captar i solidificar "essències que la pintura és incapaç de reproduir".

Mateu no s’havia endinsat mai en la ceràmica, i sabia que necessitava un mestre. "Vaig voler-ho provar, veure què passava", comenta l’artista. Va anar a veure el terrissaire Eloi Bonadona de Quart, que regenta juntament amb la germana i la mare el negoci Bonadona Terrissers, i ve d’una família que des de fa set generacions es mou entre torns i fang.

Després de dos anys, el resultat d’aquell anhel s’ha materialitzat en la mostra Mar de Terra/Terra de Mar, un recull d’obra majoritàriament ceràmica que acull la Casa de Cultura les Bernardes de Salt, inaugurada a finals de maig i que es podrà visitar fins al 31 de juliol. L’artista també hi inclou un recull de peces pictòriques de temàtica marítima, però sobretot hi bolca el resultat d’aquests dos anys d’estudi i experimentació amb el fang amb un centenar d’obres que emulen sensacions, representacions i una manera molt intuïtiva d’entendre el paisatge líquid mediterrani. En diverses sales dividides en dos pisos, hi ha des de representacions d’animals marins, objectes de pesca, vegetació mediterrània, roques, canyes i uns gira-sols que emulen un paisatge que l’autor representa a partir del record.

L’exposició es desplega en diverses sales que conformen un recorregut artístic ideat per la curadora Carme Simon. A Mar de Terra, la primera sala que rep al visitant, s’hi apleguen un recull d’obres pictòriques que mostren el "límit" al qual Mateu ha aconseguit arribar amb la pintura en aquesta representació desitjada del mar. S’organitza a partir d’un gran quadern de bitàcola en què en cada pàgina s’hi representen variacions d’un estat de mar, des de la mar en calma, una altra marcada pel vent, el fort onatge o l’obscuritat de la nit. També s’hi poden veure diverses obres que simulen una carta nàutica, en què s’hi registren la profunditat, el rumb o els perills d’una ruta. En aquesta sala, en comptes de veure-hi una representació del mar a través de diferents materials, es convida el visitant a veure les sensacions i l’experiència personal de l’observació contínua del mar que ha marcat la trajectòria de l’artista.

Un cop superada aquesta sala introductòria, el recorregut continua amb una selecció variada de diferents elements litorals: mantes de diferents colors i textures, gira-sols de colors terrosos que decoren les parets o talles de fusta amb motius vegetals que donen un protagonisme absolut al paisatge del litoral. Llavors, arriba una part molt interessant de l’exposició, que Mateu i Simon tenien molt clar que havia de quedar reflectida; un recull de fotografies i un breu documental a càrrec de la fotògrafa Andrea Esteva que mostra tot el procés d’aprenentatge. Des dels errors i les parts menys agradables durant la iniciació amb la ceràmica fins a arribar al punt en què les peces començaven a sortir. "Darrere de tot això hi ha desesperació i eufòria, i has de dominar tots els sentiments fins que surten els resultats, que compensen la feina", valora l’artista.

Deixar-se portar pel fang

El quart espai de la planta baixa proposa un conjunt de figures ceràmiques repartides per diversos racons de la sala que representen a través d’objectes la força del mar, des dels seus estats de calma fins als més violents. Al centre, i sobre un llit de sorra, hi ha una taula plena de plats i tovallons deformats per les onades. També hi ha un llibre obert que es llegeix en calma, mentre que a un altre lloc de la sala un objecte volumètric s’ha esquinçat. A partir d’aquests elements dispersats, Mateu reinterpreta l’escala de Douglas en el llenguatge ceràmic.

Al pis de dalt, la ceràmica és protagonista d’un conjunt de peces que parlen de camps cultivats, canyes, roques i més gira-sols que configuren un paisatge que no només és marítim, sinó que també mira cap a l’interior. Simon sosté que es tracta de representar la manera com l’aigua es "transforma i es projecta" sobre el territori: "el mar ja no és una superfície i es converteix en una presència que travessa el paisatge", indica. Mateu ho descriu com un conjunt d’obres que han anat sorgint de manera "orgànica", sense un discurs pensat prèviament al darrere.

De fet, Mateu explica que per treballar amb el fang és important "deixar-te portar i assumir errors i riscos" perquè "és quan passen les coses interessants". No saber cap on es va i el fet de "tirar-me a l’aigua" li és un bon al·licient, diu, per continuar treballant en un futur amb una disciplina que l’ha "sorprès moltíssim". Els "errors i les peces trencades durant aquest temps" han fet possible, assegura, aquesta exposició. Si bé la ceràmica conté un element sòlid, pesat i rígid, l’artista subratlla que també hi veia l’opció de captar-ne la fluïdesa i una essència que titlla "d’aquosa". Això va fer que veiés tot un món de possibilitats per explorar a partir de la memòria: primer amb peixos, després sortint del mar i continuant amb la vegetació del litoral, amb un esclat imaginatiu que ha acabat omplint dues plantes del museu saltenc.

Aquesta exposició va començar, segons indica la curadora, com una "intuïció", molt abans de tenir nom, plànol o data d’inauguració. L’origen d’aquest bé de deu de formes, textures i sensacions mediterrànies ve d’una fixació de l’artista saltenc per mirar el mar des de totes les arestes possibles. Hi havia una idea de fons: "portar el mar a un altre lloc i no limitar-lo a la seva representació pictòrica", subratlla. Per a Simon, ha estat "tot un repte" per la quantitat de material que Mateu ha anat generant durant aquest temps, i que ha requerit una tria molt pensada i fins i tot "exhaustiva", que també ha patit "destrucció".

Simon assegura que ha acompanyat un procés de dos anys a partir d’una feina que s’ha basat en l’observació, l’ordre, l’escolta i en construir un marc i una narrativa expositiva des d’una curadoria independent. Tot plegat, sense intervenir-hi constantment ni buscar una lectura per damunt de l’obra. Una de les particularitats del recorregut és el minimalisme en les explicacions. De fet, un dels requisits de l’artista era que l’exposició tingués "poc text", ja que el públic "no necessita" que el posin en antecedents d’un element com és el mar: "La idea era que tothom que entri a l’exposició es faci el seu propi mar i paisatge".

Dos anys, diu, són un període de temps llarg que permet la "dispersió" i que passin "moltes coses", i amb el qual han conviscut amb incertesa, descobriment i frustració pel canvi de mitjà que ha fet l’artista. Descriu la ceràmica de Mateu com "intuïtiva, pictòrica i natural, amb una pintura que ha acabat contaminant la ceràmica, i una ceràmica que ha contaminat la pintura".

A més, subratlla que aquesta mostra li ha fet revisar la mateixa idea de curadoria: "M’interessa cada vegada menys com a gest d’autoritat i cada vegada més com a pràctica d’acompanyament", indica, fent referència a un treball "d’afinació" per triar i donar coherència i ritme al recorregut.

L’aigua, protagonista

La mostra de Joan Mateu s’enquadra dins un bloc expositiu que la Casa de les Bernardes ha dedicat a l’aigua i que compta amb diverses activitats paral·leles. Entre els actes que estan previstos durant aquests dies, hi ha una conferència a càrrec del biòleg Pol Capdevila el 2 de juliol a les 19.30 h sobre l’estrès de les poblacions marines i l’adaptació als canvis.

A banda, l’artista i la curadora faran dues visites guiades a l’exposició el 15 de juliol a les 12 h i a les 19 h.

Subscriu-te per seguir llegint