Rita Martorell, l’artista d’Olot que té «el do» del retrat

«Rita Martorell és una artista amb el do del retrat. És la propietària del toc que infon vida. En aquest sentit, Rita Martorell sap recórrer tots els camins del rostre humà, les erosions de la pell que són formes de psicologia. Hi aflora el món interior del personatge que posa per a ella davant un llenç». L’escriptor valencià Manuel Vicent (1936) va descriure amb aquestes paraules l’habilitat de l’artista olotina Rita Martorell (1971) a l’hora de pintar retrats, una activitat a la qual ha dedicat bona part de la seva trajectòria. Com detallava ella mateixa fa alguns anys, «des de l’inici de la meva activitat artística, el cos humà ha estat una font constant d’inspiració. I he dedicat una part important de la meva creació al rostre humà, perquè entenc que la mirada d’una persona pot dir molt, ho trobo inquietant, sempre m’ha captivat l’actitud de les persones, la seva manera de parlar...».

Entre el 15 de juny i el 12 de juliol del 1996, ara en fa trenta anys justos, la galeria Sant Lluc d’Olot, d’Arcadi Calzada, va mostrar per primera vegada en públic els retrats de Rita Martorell. Des de llavors n’ha pintat desenes i els ha mostrat en indrets molt diversos, encara que manté aquella mateixa relació amb aquesta disciplina:«El retrat va més enllà de la mirada física. Parles amb la persona, interpretes el que et diu, el seu rostre va canviant mentre parla, i tot plegat et fa actuar d’una manera o d’una altra. Els meus retrats són fruit de les sensacions que tinc al veure i parlar amb la persona», explicava aquesta setmana a Diari de Girona.

Una de les primeres persones amb les quals Rita Martorell va establir aquest vincle que es traduiria en un retrat va ser el desaparegut Eduard Punset, llavors polític i més endavant divulgador científic. I aquella pintura de 1994 resultaria determinant per a la carrera de l’artista: «Ell tenia una amistat personal amb el meu pare, i vaig tenir l’ocasió de parlar-hi sovint i de visitar-lo a la casa que tenia a Fonteta. Era una persona amb sensibilitat, a qui jo admirava, i va sortir la possibilitat de retratar-lo».

El quadre el va veure Arcadi Calzada, galerista d’Olot que en aquell moment era el vicepresident del Parlament de Catalunya:«Em va dir que era l’obra que l’havia xocat més del que havia vist fins aleshores, i em va encarregar el seu retrat». A partir d’aquí en vindrien d’altres de personatges rellevants de la Catalunya del moment, que són els que va mostrar en aquella primera exposició de l’estiu d’ara fa trenta anys: Pilar Rahola, Marta Ferrusola, Josep Antoni Duran i Lleida, Rosa Valls Taberner, Julia García Valdecasas, Baltasar Porcel, Josep Guinovart, Joan Hortalà, Joaquim Nadal, Magda Oranich, Carles Gasòliba, Pere Macias, Joan Amèric, Sergi Berbel, Pau Riba, Sergi Mateu, Marc Colomer, Miquel Calçada, entre d’altres. «Va ser una experiència inoblidable, en un moment d’una gran efervescència artística a Catalunya», recorda Rita Martorell sobre aquella primera sèrie de retrats, que també es va exposar a la Fundació Fiatc de Barcelona i a la Fontana d’Or de Girona.

Una estada de formació que va fer a Estrasburg li va permetre a Rita Martorell ampliar l’àmbit geogràfic de les persones retratades, i també de la difusió de la seva obra:l’any 2000 va exposar els seus retrats a la seu del Parlament europeu, amb la presència d’obres dedicades a europarlamentaris com Fernando Morán, Abel Matutes o el primer president de la Xunta de Galícia, Xerardo Fernández Albor, una obra que va cridar l’atenció de les autoritats alemanyes, que la van adquirir i que avui s’exhibeix a la planta de presidència del Parlament alemany, a Berlín, en reconeixement al suport que el polític gallec va prestar, des del Parlament europeu, al procés de reunificació de les dues Alemanyes.

Rita Martorell es traslladaria a Madrid a completar la seva formació, i acabaria tenint estudi a la capital d’Espanya, la qual cosa va ampliar l’horitzó de la seva obra. I uns anys més tard va començar a viatjar a Andalusia, on va trobar un mercat propici per a la seva activitat artística. Francisco de Borbón y Escasany, Gunilla von Bismark, Fernando Fernández Tapias, Sandra de Hohenlohe, Petre Roman, María de Salamanca, Rudolf Graf von Schönburg-Glauchau, José Antonio de Yturriaga, per citar-ne alguns, van anar incrementant en aquell temps la galeria de personatges retratats per Martorell.

L’artista olotina no ha deixat mai aquesta pràctica, i entre les persones que han posat per a ella n’hi ha de tan destacades com l’exfutbolista Samuel Eto’o, l’escriptor Michel Houellebecq, l’exmagistrat Baltasar Garzón i l’exfiscal Dolores Delgado. També ha pintat per encàrrec retrats de persones que no són populars però que coneixien la seva obra i volien veure’s immortalitzades en una de les seves pintures. Alguns d’aquests encàrrecs l’han portat a passar llargues temporades a Marbella, ciutat on ha fet nombroses relacions. És per això que l’Ajuntament li va dedicar el 2016 l’exposició Rita Martorell. Retratista de l’ànima, al Centre Cultural Cortijo Miraflores i a la galeria Art Wanson Gallery, que commemorava els vint anys de dedicació al retrat.

L’evolució i l’arrel

Ara ja en són trenta, d’anys de retrats, i Rita Martorell admet que ha evolucionat la seva manera d’afrontar-los, si bé l’arrel és la mateixa: «Jo he canviat, en aquest temps, i també ha canviat la meva obra. El procés que un fa a la vida influeix en el seu procés creatiu, canvia la manera d’expressar-se, de veure les coses, de veure el món, tot allò que has viscut és una documentació que abans no tenies. Cada vegada tens més facilitat d’anàlisi, percepcions que abans no tenies i ara sí fruit de les coneixences i les converses amb tantes persones interessants amb les quals he tingut la sort de creuar-me... Tot això és una riquesa personal que he pogut transmetre en els retrats, que he notat en el procés d’elaboració, que potser abans era més espontani i d’impacte, més immediat, menys reflexiu». El que no ha canviat, però, és la voluntat d’aprofundir en la coneixença de la persona retratada, de parlar-hi per saber-ne més, de buscar què hi ha més enllà de l’aparença física.

Al marge dels retrats, Rita Martorell fa altres treballs artístics sempre amb el cos humà com a protagonista. Entre les seves sèries, n’hi ha que mostren cossos tatuats, en unes peces en les quals conviuen la pintura i la fotografia, i d’altres basades en les formes dels llençols. Nascuda a Zuric el 1971 però criada a Olot, on es va traslladar la seva família quan ella era molt petita, Rita Martorell és titulada en Arts i Oficis per l’Escola d’Art i Disseny la Massana, de Barcelona, i ha realitzat dues estades amb beques de formació a l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg i a l’Escola Regional de Belles Arts de Saint-Etienne, ambdues a França. La seva primera mostra individual va ser a Barcelona, l’any 1992. Des de llavors, la seva obra s’ha pogut veure en exposicions nacionals i internacionals, en ciutats com Girona, Barcelona, Madrid, Marbella, Tel Aviv, Praga, València, Estrasburg, Montevideo, Santiago de Xile, Milà, Luxemburg, Brussel·les o Nova York.

Malgrat una carrera tan llarga i prolífica, Rita Martorell encara té objectius pendents. En el món del retrat, per exemple, li agradaria fer el de Pep Guardiola, exjugador i entrenador de futbol:«És una de les persones del món de l’esport que més admiro perquè li ha dedicat la vida, i ha mostrat la seva passió i la intenció de voler aportar i aprendre. Em sembla admirable i em dona energia». En aquest sentit, manté encara viva l’experiència de retratar un altre esportista, Samuel Eto’o, que qualifica d’«entranyable i emotiva»i que va ser una de les que més la van marcar: «M’agrada la gent que es manifesta tal com és, la gent que té personalitat més enllà dels seus oficis o càrrecs», apunta, i posa l’exemple de l’exfutbolista camerunès: «Té caràcter i força, i la capacitat d’expressar-se de manera natural i directa. Això m’atreu d’una persona, aquesta gent que és capaç de sortir de la convenció del que s’espera d’un personatge públic».