Brave Coast, vint anys donant veu a l'altra escena
El segell nascut a Verges el 2006 celebra dues dècades impulsant artistes i festivals amb una mirada independent
El projecte fundat pel músic Carles Ribot ha consolidat cicles com El Ressupó de Celrà o el Mirall Sonor a Tarragona

El músic Pau Riba durant la seva actuació del cicle El Ressupó de Celrà l’any 2018. / Alex Griffin

Mantenint una mirada «sostenible, creativa i inclusiva» sobre el panorama musical català, el segell empordanès Brave Coast celebra aquest 2026 dues dècades de trajectòria amb la mateixa filosofia combativa i underground amb què va néixer. Més enllà de treballar amb artistes com Paul Fuster, Nitoniko, Aldrin y Collins, Pau Riba, Adrià Puntí, Eduard Canimas, Joan Colomo o Yarei Molina, Brave Coast també s'ha consolidat com una petita promotora independent de cicles i festivals de petit format com El Ressupó de Celrà —sens dubte, un dels seus projectes més icònics—, Mirall Sonor, el Festival Hivernacle, Bocaorella o Electrovinyes.
La llavor de tot plegat es troba en la idea de «potenciar propostes noves o que ja són al circuit, però que no tenen la presència que mereixen», explica Carles Ribot, el músic que hi ha darrere del projecte, que al llarg dels anys ha comptat amb un bon grapat de col·laboradors.
Entre els primers projectes musicals amb què va començar a treballar Brave Coast hi havia Last Hope, una banda de post-hardcore en què el mateix Ribot militava, un fet que li permetia conèixer de primera mà l'estat de l'escena alternativa catalana. De fet, la resta de membres de la formació també van formar part dels orígens de Brave Coast.
«Ens trobàvem que a primera línia hi havia propostes que no ens interessaven gens dins del panorama musical català. De fet, encara ens passa. Per això continuem: per oferir una alternativa amb propostes que pensem que haurien d'estar en primer pla. Si l'underground té una cosa, per a nosaltres, és la creativitat», assevera. Al mateix temps, confessa que, «més que voler potenciar grups perquè sí», en un primer moment la idea era treballar amb els grups en què ell mateix tocava.

Carles Ribot i Maria Vidal, al mercat discogràfic del festival BAM 2016. / Ray Molinari
Per aquest motiu, el post-hardcore i l'electrònica experimental, sempre amb un esperit molt vinculat al punk, al hardcore i al do it yourself, van marcar els primers anys de Brave Coast com a segell. La primera referència discogràfica, de fet, va ser el projecte d'electrònica experimental Transgress.
Com a segell independent, Brave Coast es va inspirar des del principi en la filosofia do it yourself, amb «col·laboracions que eren gairebé coproduccions. Nosaltres no ens quedàvem res dels drets. Era una qüestió de donar-los promoció, d'intentar ajudar-los». Ribot cita com a exemple de creixement el grup barceloní Aldrin y Collins, amb qui Brave Coast va publicar el 2015 el disc Volador Trueno i que, més tard, va acabar fitxant pel segell BCore, tot un referent de l'escena alternativa catalana des dels anys noranta.
Una promotora singular
Si bé Brave Coast va néixer com un segell discogràfic, amb el temps el projecte ha anat evolucionant fins a obrir-se a altres àmbits. Un dels eixos sobre els quals treballa és la col·laboració amb artistes afins en la creació de nous espectacles en coproducció i en l'organització de gires de propostes insòlites arreu del territori.
«La idea sempre va ser exercir de segell, Brave Coast Records. No obstant això, ja fa uns anys que també exercim de promotora. Ho fem des d'una perspectiva més activista. Intentem portar propostes diferents i donar-los espai», afirma.
Partint d'aquesta idea, Brave Coast treballa sota el lema «Construint Escena», una filosofia que li ha permès col·laborar estretament amb artistes com Pau Vallvé, Mishima, Joana Serrat o Adrià Puntí, entre d'altres.
Amb aquest objectiu d'oferir un escenari a propostes que s'allunyen —ja sigui per filosofia o per gènere musical— dels grans esdeveniments, el 2008 va néixer Mirall Sonor, un petit festival itinerant que es va estrenar a la sala La Mirona de Salt amb Adrià Puntí i que, amb el pas del temps, ha acabat establint-se a Tarragona, on enguany portarà Paul Fuster i Eva Fort el dijous 13 d'agost.

Carles Ribot en el muntatge de l'Electrovinyes 2016 / Brave Coast
«Curiosament, jo no havia anat mai a un festival gran com el Primavera Sound. Suposo que, si hi hagués anat, potser m'hauria fet més respecte posar-me a organitzar un festival. Com que era bastant ingenu en aquest aspecte, vam començar de zero sense gaires complexos. Això ens va permetre crear una manera diferent d'entendre els festivals. Amb Mirall Sonor, que ja porta dinou edicions, la idea era demostrar que també es podien fer festivals petits, des d'una altra perspectiva», apunta Ribot.
Al llarg de gairebé dues dècades, aquesta proposta d'artesania musical ha vist créixer artistes com Nico Roig, Xarim Aresté, Elle León, Xavier Calvet, Joan Colomo o Esperit!, entre molts altres. La cita també ha comptat amb figures destacades de l'escena alternativa com la canadenca Julie Doiron, el japonès Damo Suzuki, l'estatunidenc Viking Moses, els suecs Holmes o el britànic Tim Holehouse.
El Ressupó
Entre les propostes més consolidades nascudes de la mà de Brave Coast hi ha El Ressupó, un cicle que combina música i gastronomia i que enguany celebra la seva dissetena edició, amb un cartell format per Ferran Palau, Paul Fuster, Al·lèrgiques al Pòl·len, Elle León Gallagher, Carlota Flâneur o el duet format per Boc Gurú i Isaki Lacuesta.
Tot i que avui és un cicle molt arrelat a Celrà, Ribot recorda que l'origen es troba en un cicle de tres concerts en un cap de setmana que ell mateix, juntament amb Eduard Canimas i el músic tarragoní Himson, van organitzar en tres restaurants de Colomers, Verges i Santa Coloma de Farners.

Adrià Puntí actuant dins el cicle BocaOrella a La Cellera de Ter el 2024. / Gemma Boada
Un any més tard, el format es va traslladar al restaurant Mas Pi de Verges, on durant una setmana van actuar artistes com Eduard Canimas, Bikimel, Joan Masdéu, Joan Colomo, Le Petit Ramon o el novaiorquès Dan Costello.
El 2011, El Ressupó va desembarcar a Celrà i va establir el parc Cors com el seu escenari principal. En aquella primera edició celranenca, el cartell va reunir noms com Miquel Abras, Esperit!, Roger Mas i el mateix Carles Ribot.
El fundador del projecte destaca que des del primer moment van rebre el suport incondicional de l'Ajuntament de Celrà, que va veure amb bons ulls la celebració d'un cicle de concerts de petit format amb l'objectiu d'animar l'estiu al municipi.
La dissetena edició del cicle va arrencar el dijous 2 de juliol amb un doble concert gratuït al parc Cors a càrrec de la barcelonina Carlota Flâneur i la irlandesa Elle León Gallagher.
Així mateix, el dissabte 4 de juliol va tenir lloc a la Torre Desvern un festival de presentació que també va servir per celebrar el vintè aniversari de Brave Coast. Boc Gurú, el projecte musical del gironí Jordi Mendoza, i el cineasta Isaki Lacuesta hi van estrenar Kosmic Experience, un espectacle immersiu que fusiona música, cinema i creació en directe i que va comptar amb diverses col·laboracions damunt l'escenari.
La Gira Impossible
Una altra fita de què pot presumir Brave Coast és la Gira Impossible, un ambiciós tour de concerts que Carles Ribot va iniciar la tardor del 2024 amb l'objectiu de recórrer els 947 municipis de Catalunya.
Aquest projecte va arrencar a Vic, ciutat on precisament el pròxim 17 d'octubre tornarà a actuar amb un concert especial per celebrar les dues dècades del segell.
Així mateix, l'empordanès té previst posar punt final a la Gira Impossible a Verges, la seva localitat natal, tot i que encara no ha fixat cap data per a aquesta actuació.

Carles Ribot en el primer concert de "La gira impossible" el 2024 a Vic. / Carles Vila
Subscriu-te per seguir llegint
- Eclipsi solar a Girona, en directe: última hora del fenomen astronòmic del 12 d'agost
- Canvi important per als motoristes: a partir de l’octubre, l’armilla reflectant serà obligatòria
- Un jove queda ferit greu en colpejar-se contra les roques mentre saltava al mar en una platja de Palamós
- Un restaurant de Sant Feliu de Guíxols reconegut com a un dels dos més sostenibles de la costa catalana
- Aquests són els millors miradors i poblacions des d'on veure l'eclipsi a les comarques gironines
- Girona: el nou parc inclusiu tindrà 192 arbres i 490 arbustos nous
- Necrològiques del 12 d'agost de 2026
- Una pretemporada infumable