Contra els focs: vaques i cabres guiades per GPS

La tecnologia i la pastura s’han aliat en dos punts de les comarques gironines, l’Albera i el Baix Empordà, per guiar ramats que pasturen boscos i camps que ajuden a prevenir els incendis. Els animals porten collars amb sensors connectats per GPS. Prèviament, es marca el tancat, virtualment, i els animals s’hi desplacen sense necessitat d’establir els límits físicament. Es tracta de dues iniciatives, una de l’administració i una particular. El sistema es va estenent. També l'utilitzen altres particulars, per exemple, amb vaques a Agullana.

El Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) porta a terme una prova pilot amb vaques de l’Albera d’una finca de Requesens, i Pasturabosc, de Gaüses, a Vilopriu, en boscos del Baix Empordà. Aquesta empresa va ser de les primeres a participar en els Ramats de Foc. Avui les cabres ajuden a crear un mosaic netejant camps i sotabosc i amb la llet elaboren formatges en un territori que durant anys va estar marcat per nombrosos incendis.

Els animals porten uns collars amb sensors GPS. Estan connectats a una aplicació per a mòbils o tauletes. Els ramaders marquen els tancats on volen que pasturin que han escollit estratègicament per l’alimentació i per la gestió de les zones. Si l’animal s’apropa al límit marcat rep primer un avís sonor, i si fa cas omís i continua, una descàrrega similar a la d’un fil elèctric i recula. El ramader pot veure en tot moment on estan els animals.

La Judit Nadal, propietària de Pasturabosc juntament amb Joan Martí, explica que cada dia havien de sortir a posar els tancats. Això s’ho estalvien i, per tant, els animals poden pasturar durant més hores i és més fàcil controlar-los.

En els dos casos es fa una gestió de les zones on pasturen perquè mengin on més convé. Es porta a terme d’una manera intensa durant un període curt i es canvia de zona per deixar que la vegetació es recuperi fent una rotació. S’evita la sobrepastura i alhora gestionen l’entorn. Els collars els porten des de fa uns mesos, les 73 cabres i el gos de Gaüses.

Les cabres pasturen en boscos i també en camps creant aquest mosaic al paisatge que permet moure’s amb més facilitat i a mantenir-lo en bones condicions. Per tant, ajuda a reduir el risc d’incendi o a treballar millor els equips d’emergència en cas que es produeixi. Des de Pasturabosc creuen que potser no evites un foc, però si ajudes que no es propagui.

Recuperar el món rural

L’incendi iniciat a la Bisbal d'Empordà durant el mes de juliol que va cremar unes 2400 hectàrees a les Gavarres ha tornat a posar de manifest aquest estiu la necessitat de preservar l’activitat al món rural.

El cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, expert en incendis forestals, defensa des de fa anys el món rural per a prevenir incendis. Després del foc de les Gavarres va defensar de nou en diversos mitjans la tasca que porten a terme. En una entrevista a TV3 deixava clar que «no podem viure d’esquena al món rural». En aquest sentit, posava de manifest que «no podem seguir pensant que un metre més de mànega o un helicòpter més ens salvaran de l’incendi». Per Castellnou cal «un canvi de model amb un mosaic agrícola i forestal». I perquè això sigui així hi ha d’haver ramaders i hi ha d’haver gestió del territori.

De fet, Pasturabosc ha estat un dels embrions de Ramats de Foc, ramaders que pasturen boscos en zones estratègiques que defineixen els Bombers i altres espais naturals que no ho són per ajudar en la prevenció d’incendis. Continuen contribuint a aquesta tasca malgrat que actualment no estan dins els espais marcats com a estratègics.

El projecte de l’empresa del Baix Empordà ha evolucionat i avui la llet de les cabres serveix per elaborar formatges i iogurts. Continuen, però, dins de Ramat de Foc, per tant, fent la tasca de prevenció contra els incendis.

Prova pilot amb vaques de l’Albera

Des del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), per la seva banda, porten a terme una prova pilot des de fa poc més d’un any amb part d’un ramat de vaques de l’Albera d’una finca de Requesens. Una quarantena del centenar de vaques del ramat porten el collar controlat per GPS. La finca comercialitza la carn dels vedells d’engreix.

La vaca de l’Albera és una raça autòctona de la zona que es troba sobretot al Paratge Natural de l'Albera, al nord de l’Alt Empordà. És un animal fort i resistent que pastura amb facilitat per terrenys abruptes. S’han portat a terme en els darrers anys diverses iniciatives per preservar-la i alhora per evitar que causi danys, per exemple en camps agrícoles.

Des del CREAF els investigadors Eduard Pla i Diana Pascual s’encarreguen de la prova pilot amb les vaques de la finca de Requesens que apunten que fa anys col·labora amb en diferents projectes de gestió forestal i canvi climàtic.

Disposa d’unes 2200 hectàrees de zona forestal. Les vaques porten el collar sincronitzat amb l’aplicació del mòbil. Es dibuixa el perímetre on han de pasturar amb l’assessorament dels tècnics del CREAF que expliquen que «miren que amb la rotació vagin combinant les zones on pasturen».

Els animals es converteixen en una mena de desbrossadora natural del sotabosc perquè s’alimenten de la vegetació arbustiva. Són indrets boscosos on la gestió manual es fa complicada. Com en el cas de Gaüses, el sistema de tancats virtuals els facilita la feina.

La silvopastura

La prova pilot es porta a terme a través del projecte Life Pyrenees4Clima per recuperar el mosaic silvopastoral amb els tancats virtuals per mantenir net el sotabosc i recuperar espais oberts.

La conclusió que extreuen des del CREAF és que la silvopastura dirigida és una eina clau per reduir la biomassa forestal, mantenir els espais oberts i, així, disminuir el risc d’incendis forestals.

És un tipus de pastura on els ramats es mouen per boscos i zones de matolls, és a dir, pastura d'espais forestals.

Segons el CREAF, ajuda a mantenir el sotabosc amb poc volum de biomassa i això redueix el risc d’incendis. A més, es millora la biodiversitat dels ecosistemes forestals. Es creen espais oberts entre bosc.

Produccció de carn o derivats de la llet

Els ramaders que s’hi dediquen produeixen carn o derivats de la llet. Si és sostenible, és una manera d’ajudar al sector. Segons les dades del CREAF, a Catalunya hi ha ramats de mida variable que són d’entre 25 i 200 caps. Més de la meitat, apunten, un 56,7% tenen un sol tipus d’animals: vaques, ovelles, cabres, cavalls o rucs, sent la cabra la majoritària. La majoria els dirigeixen a tancats i una petita part fan silvopastura lliure. Des del CREAF es lidera el projecte Silvodivers amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació per estudiar com la silvopastura» redueix la densitat de sotabosc i, per tant, de combustible» i pot ajudar en l’àmbit institucional en la prevenció d’incendis.

Projecte pel canvi climàtic

La finca de Requesens ha participat també en el projecte Life Midmacc, un estudi europeu que promou l’adaptació al canvi climàtic dels terrenys de muntanya mitjana a través de la implantació i seguiment de diferents mesures de gestió del paisatge. S’ha portat a terme en els boscos de La Rioja, l’Aragó, i a Catalunya en els terrenys de Requesens. Es buscaven boscos com els de l’Albera potencialment exposats al canvi climàtic un factor que està canviant el territori i com s’han d’enfrontar els focs.

Subscriu-te per seguir llegint