La llarga història silenciada de la dissidència sexual

Durant dècades, la sexualitat i la identitat de gènere han estat objecte de control, persecució i estigmatització, però també de resistència i reivindicació als carrers. Aquest recorregut històric, marcat pel xoc entre la repressió institucional i la conquesta de drets i llibertats, és el fil conductor de l’exposició Repressió, plaer i llibertat, que es pot visitar al Museu d’Història de Girona fins al pròxim 13 de setembre. Comissariada per Lyhdyr Esquerdo, Pau Gàlvez i Sílvia Planas, la mostra convida a reflexionar sobre l’evolució de la dissidència sexual i de gènere i sobre la lluita per construir una societat en què el dret a ser i a estimar prevalgui per damunt dels prejudicis i la discriminació. L’exposició es divideix en cinc àmbits diferenciats que, a més d’abordar la lluita històrica del col·lectiu LGTBIQA+, tant a Catalunya com a les comarques gironines, també presenten, en forma de glossari, les definicions dels conceptes que apareixen al llarg de la mostra.

Un dels objectius principals de l’exposició és «visibilitzar tota la història del col·lectiu, sobretot des d’un àmbit local, però també mostrant quins han estat els moviments pioners que han influït en aquesta lluita», explica Lyhdyr Esquerdo. Tanmateix, Repressió, plaer i llibertat també incideix en «les diferents identitats, perquè encara hi ha molt desconeixement i continuen produint-se molts casos de LGTBI-fòbia en molts àmbits de la societat», afegeix la comissària de la mostra, una producció del Museu d’Història de Girona en col·laboració amb l’Espai LGTBI+ Mar C. Llop de Girona.

«L’exposició té dos grans eixos. D’una banda, hi ha un treball molt important sobre les identitats, que la Lyhdyr ha desenvolupat molt a fons. I, de l’altra, vol mostrar la història. Sovint sentim aquella frase de ‘ara esteu de moda’. Doncs no, no estem de moda. El recorregut comença a l’edat mitjana, continua amb l’època moderna, passa pel període d’entreguerres, segueix amb Catalunya i acaba a Girona», assevera Gàlvez.

En el seu recorregut històric, Repressió, plaer i llibertat arrenca a la Catalunya medieval, un moment en què, segons consta en la documentació que s’ha conservat, el comportament sexual que es desviava de la norma establerta era reprimit i castigat pels tribunals eclesiàstics i civils i per la Inquisició. La legislació civil recollia el càstig aplicat a tot allò que es considerava sodomia. Així, l’any 1272, els Costums de Tortosa decretaven la pena de mort a la foguera per als homes acusats de mantenir relacions sexuals amb altres homes. Seguint amb el relat històric, l’any 1399, en un privilegi adreçat a Girona, el rei Pere III equiparava la sodomia al crim de lesa majestat, o delicte contra la Corona.

Els orígens de la lluita

A l’apartat La primera generació del moviment, l’exposició fa un recorregut pels orígens de l’activisme LGTBIQA+ i explica com, fins a finals del segle XIX, les dissidències sexuals i de gènere eren perseguides sota el concepte religiós de sodomia, considerada alhora pecat i delicte. Amb el pas del temps, però, la medicina va anar desplaçant l’Església com a principal autoritat en aquesta matèria i va començar a construir la figura de l’homosexual com una identitat específica susceptible de ser corregida, tant des de l’àmbit mèdic com del legal. En aquest context, l’article 175 del Codi Penal alemany es va convertir en un dels principals instruments de repressió i en el símbol contra el qual van lluitar les primeres persones pioneres del moviment a Europa. L’exposició també recorda el naixement, a principis del segle XX, a Alemanya, d’iniciatives pioneres com l’Institut d’Investigació Sexual, que es va convertir en un espai de referència per a les comunitats dissidents.

El relat també trasllada el visitant a la Barcelona de principis del segle XX, una ciutat marcada per la prosperitat econòmica, però també per profundes desigualtats socials. A l’antic barri Xino, avui conegut com el Raval, els carrers estrets acollien tavernes, cabarets i locals nocturns on trobaven refugi moltes persones dissidents. La frenètica vida nocturna que es respirava al barri barceloní es va veure sobtadament afectada, a partir de 1939, amb la victòria franquista a la Guerra Civil. «El règim franquista va esborrar qualsevol forma de dissidència sexual o d’identitat de gènere. La Llei de vagos y maleantes, aprovada el 1933 durant la República amb una altra finalitat, va ser modificada posteriorment per incloure-hi també els homosexuals», explica Gàlvez.

Durant els anys de la dictadura es va perseguir tot allò que s’allunyés del model de família tradicional: l’home proveïdor i la dona submisa, cuidadora de la llar i de la família. Malgrat això, subratllen els dos comissaris de l’exposició, el col·lectiu «va continuar existint i també hi va haver espais de visibilitat». Un exemple és el de les Carolines, homes joves que es vestien de dona i recorrien locals nocturns com La Criolla, al barri Xino. Aquesta realitat va quedar recollida al llibre Journal du voleur (Diari d’un lladre), que l’escriptor francès Jean Genet va publicar el 1949. Així mateix, les conegudes imitadores de tonadilleres ja existien durant la República i van continuar durant el franquisme. «Aquests espectacles es van convertir en petits espais de visibilitat, també per a moltes persones trans, que eren especialment perseguides», recorda Gàlvez.

Si bé, des del punt de vista legal, l’Estat va centrar bona part de la repressió en els homes gais, Esquerdo recorda que també va existir el Patronato de Protección a la Mujer. «Encara que oficialment no estava destinat a perseguir les dones lesbianes, acabava internant qualsevol dona que s’apartés dels rols establerts. En aquests centres s’hi van cometre autèntiques barbaritats».

El moviment a Girona

Abans de l’arribada de la democràcia a Espanya, la repressió franquista també va marcar profundament la realitat de les persones LGTBIQA+ a les comarques gironines. Amb la creació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’any 1975, es va iniciar una etapa de reivindicació que, amb el pas del temps, va permetre conquerir drets i llibertats. A Girona, el moviment va adquirir una identitat pròpia a partir dels anys vuitanta, amb el naixement d’entitats com Brot Bord, Girona Orgullosa o Sin Vergüenza, així com d’espais de trobada i iniciatives de visibilització que també es van estendre a altres punts de la demarcació.

Entre els episodis més significatius destaquen la reunió de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA) a Santa Cristina d’Aro l’any 1980, el primer acte públic del FAGC Girona el 1988, la creació de la revista Girona Gai -que més tard es va passar a anomenar Matisos- i del programa radiofònic El Guirigai. Aquest procés de normalització, però, va conviure amb nombrosos episodis de discriminació i violència, com la crema del triangle rosa instal·lat al pont de les Peixateries Velles o la negativa de l’Hotel Inmortal de Girona a allotjar una parella de gais.

En paral·lel, el moviment es va anar consolidant amb la creació del Grup de Lesbianes de Girona (GLG) el 1996, nascut per donar més visibilitat i autonomia a les dones lesbianes, tot mantenint la col·laboració amb el FAGC Girona. A principis dels anys 2000 també es va constituir la Comissió Unitària 28 de Juny de Girona, una plataforma que coordina les entitats LGTBIQA+ de la ciutat i que, des d’aleshores, impulsa els actes commemoratius del Dia Internacional de l’Alliberament LGTBIQA+.

Per aprofundir en la temàtica de l’exposició, s’han organitzat diverses activitats paral·leles. El divendres 4 de setembre, a les 18 h, tindrà lloc la conferència La persecució LGTBIQA+ a través de la història, amb Leopold Estapé. Aquell mateix dia, a les 20 h, s’ha programat una ruta pel Barri Vell per conèixer, de la mà de Gàlvez i Esquerdo, els orígens de l’activisme LGTBIQA+ a la ciutat. Així mateix, el 13 de setembre, a les 12 h, tindrà lloc una visita guiada a l’exposició.

Subscriu-te per seguir llegint