Redefinir-se o morir. Aquest era un dels elemes elegits pels organitzadors d'un fòrum que ha arribat amb salut de ferro a la seva sisena edició. Ho demostren els més de 230 participants, entre ells els directius de les principals empreses gironines, representants patronals, professors universitaris i també algun polític.

L'auditori estava àvid d'escoltar alguns dels economistes de referència a casa nostra, com Carlos Losada, director general d'Esade, o Jordi Gual, sotsdirector general de la Caixa i professor de l'IESE. Ambdós van coincidir en la necessitat d'impulsar reformes per sortir reforçats de l'actual crisi.

Losada va pronosticar "una vall de llàgrimes" per dos o tres anys i va mostrar-se crític amb el mateix empresariat i, sobretot, l'administració. La seva recepta pel nou escenari econòmic mundial no era nova: innovació, internacionalització, especialització, productivitat.... Això sí, va posar deures. Als empresaris perquè innovin o millorin la seva preparació tecnològica. A l'administració per ajudar un mercat més eficient, amb menys traves administratives, perquè millori l'educació i perquè impulsi una reforma en profunditat del mercat laboral. La seva aposta és pel model danès, que abarateix els costos d'acomiadament al mateix temps que dóna una àmplia cobertura de protecció al treballador aturat a canvi de formar-se i d'acceptar les ofertes que s'adaptin al seu perfil.

Losada -en resposta a una pregunta de la diputada del PSC Pia Bosch- també va apostar per incrementar la professionalització de la funció pública, i per crear, quan sigui possible, agències públiques que s'autogestionin, cosa que milloraria l'eficiència del servei públic.

Per la seva banda, Gual va fer un exercici de síntesi per explicar l'actual crisi financera mundial, que segueix la pauta d'anteriors crisis. A l'hora d'atribuir responsabilitats va apuntar cap al "sistema bancari paral·lel" creat als EUA a partir de la desregulació de finals dels anys 80.

Pel que fa a la sortida de la crisi, va indicar que els governs mundials havien après la lliçó i d'altres bombolles-depressions, com la de la dècada dels 30 o la més recent de Japó. En aquest sentit va aventurar que els EUA sortirien amb força de la crisi, perquè té una economia flexible tot i que sense marge de maniobre a fiscal. A Europa, amb una capacitat d'adaptació al canvi menor, la sortida pot ser més lenta. En favor d'Espanya, va apuntar el seu marge de maniobra fiscal (té poc endeutament en relació al PIB en comparació a la mitjana europea), que pot ajudar a compensar la caiguda de la demanda privada.

Els experts van coincidir en assenyalar que la crisi financera no s'allargarà més enllà del primer trimestre del 2009, que la crisi en l'economia real acabarà al voltant de 2010, però que la ciris immobiliària -específica d'Espanya- tardarà més temps a solucionar-se.

En el tram final de la jorndaa es va celebrar una tertúlia en la que diversos empresaris van compartir les seves experiències i van intentar explicar com "convertir la crisi en oportunitat". La trobada la va clausurar l'exseleccionador estatal de bàsquet i autor del llibre Entrenar el éxito, Pepu Hernández, amb la conferència "Com prendre les millors decisions en un entorn de molt alta pressió".