Un informe d´Ahorro Corporación conegut aquests dies posava blanc sobre negre que el sistema financer acabarà necessitant l´entrada de capital públic. També el Banc d´Espanya ha assenyalat que no descarta fusions en el sector financer espanyol. Cada dia que passa sembla més clar que el sector -no totes les entitats- s´endinsa en un període fosc on la morositat es presenta insostenible. Recordo quan de manera contundent des del Govern s´ha estat repetint que no hi havia problemes de solvència, sinó de liquiditat. No obstant això, el ritme de la desocupació i la falta de diners a tot el món perquè les empreses puguin sanejar els seus comptes s´han convertit en el veritable maldecap de bancs i caixes. Els crèdits morosos seran les «subprime» espanyoles. Ja veiem com el sector de la construcció s´apunta al concurs de creditors.

En tot cas, sembla que les borses ja han fet un ajust dur del començament d´any ençà i molts pensen que tot i així pot donar-se, almenys ho esperen, el ral·li de cap d´any. L´Ibex suma cinc mesos de pèrdues i novembre ha tancat per sota dels 9.000 punts. Alguns parlen de millor to. Però no hi ha cap dubte que únicament el canvi a la Casa Blanca podria donar ales a uns mercats espantats, horroritzats, podria dir-se, amb la profunda magnitud de la crisi mundial, econòmica i financera. Sembla que comencen a arribar alguns diners i l´euríbor dóna una treva als hipotecats espanyols. De moment a penes es nota, però tot apunta que en mesos successius l´alleugeriment anirà sent més gran.

No obstant això, Espanya acumula problemes propis que de cap manera es resoldran resoldre amb les mesures que novament ha posat a sobre la taula el Govern. L´ajust en termes d´atur és d´un calat únic a Europa i res del que es fa posa el dit en la diana de la solució ni a curt termini, ni el que és més greu, a llarg termini. Més despesa pública detraurà recursos per al sector privat i la recessió podria allargar-se més enllà del previst inicialment. I, per descomptat, sense mesures de calat, que canviïn amb reformes estructurals el nostre model productiu i el nostre mercat de treball, educatiu i energètic difícilment estarem preparats com altres per remuntar quan el món es mogui en positiu. Els inversors encara caminen porucs, encara que alguns asseguren ja que, sense pressa, les ofertes comencen a ser una realitat. És una qüestió de fe.