A

lberto Espelosín, director d'Anàlisi Estratègica d'Ibercaja, professor d'Esade i conegut per les seves col·laboracions en mitjans de comunicació va completar ahir la tríada d'economistes mediàtics -al costa de Josep Oliver i Xavier Sala i Martín- que en menys de deu dies han passat per Girona. En una conferència al Parc Tecnològic, va coincidir amb els seus col·legues que la sortida de la crisi econòmica serà "molt lenta", i que Espanya menja a part, perquè ha de corregir els desequilibris de la bombolla immobiliària, motivada per l'accés a crèdits barats per uns tipus d'interès pensats per França i Alamenya i no per l'Estat. "Hem de tornar a viure amb la renda personal disponible, i no amb l'excés de crèdit dels últims anys", va assegurar.

Algunes de les novetats que va aportar ahir Espelosín -presentat com "una de les ments més preclares del país"- és que l'economia xinesa creix a partir del crèdit i no basant-se en la tradicional força de la seva indústria exportadora: "El crèdit creix un 28% i els préstecs per compra d'habitatge un 48%... Els sona?", va reflexionar alertant del perill d'una bombolla xinesa.

Va pronosticar que a nivell mundial vénen anys d'ajustos importants, perquè cal equilbrar la balança entre els països rics i els més pobres. A més, va avisar que per corregir el dèficit públic que s'ha generat, caldrà afrontar pujades d'impostos que, quan l'economia es recuperi, seran importants.

I si tenen diners per invertir, els consells d'Espelosín es dirigeixen al mercat nord-americà: inverteixin en dòlars -pronostica que la divisa nord-americana no pot depreciar-se gaire més- o comprin una casa als EUA -l'ajust immobiliari ja s'ha completat i amb el tipus de canvi favorable pots adquirir finques per menys de 200.000 euros en un país de renda més alta que Espanya-. Segons la seva opinió, a casa nostra, el sector encara ha de corregir els desequilibris -estocs i preus- generats per la bombolla immobiliària. Per cert, va donar la "fórmula" per calcular el preu real d'un habitatge: multipliquin per vint la renda anual obtinguda pel lloguer d'aquella finca. D'aquesta manera, si per un pis es paguen 8.400 euros l'any (700 ? mensuals), el seu preu de mercat real hauria de ser de 168.000 euros.

Descartats els productes tradicionals com els dipòsits a termini per l'actual escenari de tipus, una altra opció és la borsa. Espelosín creu que encara li queda un petit marge de pujada, però recorda que hi ha companyies que, amb independència del valor de la seva acció, ofereixen dividends més que atractius.