01 de març de 2010
01.03.2010
Sector femení

Dones que trenquenamb els estereotips

El salari mitjà d'una dona a la província de Girona és de 15.461 euros

01.03.2010 | 11:16
Dones que trenquenamb els estereotips

El 23% de les dones fa menys d'un any que fan la mateixa feina i dos de cada tres persones directives són homes. Són algunes de les dades incloses en l'informe "La bretxa salarial que separa homes i dones" presentat pel sindicat UGT. Diari de Girona ha parlat amb tres dones que treballen en sectors professionals tradicionalment "masculinitzats" per veure si han patit discriminació en la feina.

Es calcula que una dona hauria de treballar gairebé 14 mesos per obtenir el mateix salari que guanya un home en un any. És una de les dades que ha posat sobre la taula el sindicat UGT coincidint amb el Dia Europeu de la Igualtat Salarial que s'ha commemorat aquesta setmana. Segons l'informe "La bretxa salarial que separa homes i dones", elaborat pel sindicat, una dona catalana guanya 7.000 euros menys que un treballador. És a dir, un 30% menys en un mateix lloc de treball i, amb els anys, aquesta bretxa es transforma en una diferència prestacional, ja que les dones reben una pensió que representa el 58% de la prestació mitjana masculina.

Una escletxa salarial entre gèneres que rebutja la presidenta de l'Associació Gironina d'empresàries, Maria Rosa Agustí. "Si una dona és igual de productiva, no hauria de cobrar el mateix?", es pregunta. Agustí no es cansa de repetir que les dones "no som ni pitjors ni millors que els homes, sinó que simplement som diferents". Per això es pregunta si no seria millor treballar conjuntament i "deixar d'una vegada per totes la lluita de gèneres". "Una dona sempre ha de demostrar més i això no hauria de ser així. Simplement s'hauria d'aplicar la lògica. Si som igual de productives, per què hi ha d'haver diferències?". Per a Agustí, el principal problema és la falta de conciliació laboral i familiar. "Aquest és el gran repte de la nostra societat", assegura.

Agustí ha dedicat tota la seva trajectòria professional al món de l'empresa. Una dedicació que li ha suposat renunciar a moltes coses. Un sacrifici que li ha permès desenvolupar-se en el sector dels serveis en l'àmbit assegurador aplicant "els paràmetres d'ètica i respecte que no trobava fora del món empresarial", explica. L'Associació Gironina d'Empresàries, que ella presideix, ajuda les noves emprenedores a engegar el seu projecte. Fundada el 1994 aquesta entitat compta amb 170 associades.

Per Agustí, a l'hora de crear una empresa no hi ha discriminació de gènere. "El principal problema -insisteix- és la conciliació laboral i familiar".

Dones al volant

La Sussi Vila és taxista. Fa onze anys que es dedica a aquesta professió on majoritàriament treballen homes. "Mai no m'he sentit discriminada. Sóc l'única dona taxista de Banyoles i la veritat és que els meus companys sempre m'han tractat molt bé", explica. "Tots som iguals. A mi no em fan descomptes al taller per ser una dona. Per tant tampoc seria lògic que cobrés ?menys", explica. Tot i que mai ha patit discriminació, sí que ha viscut moltes anècdotes. "Alguns clients quan truquen per demanar un taxi creuen que sóc la secretària", assegura. "També és molt graciós sentir com els clients lamenten la infracció d'algun conductor dient la típica frase "segur que és una dona"".

La Sussi és partidària de no fer cap tipus de discriminació per qüestió de gènere. Per això no comparteix la iniciativa engegada a Barcelona del taxi rosa, un servei exclusiu per a dones. "No es pot discriminar a ningú per qüestions de gènere. En aquest cas, els homes queden exclosos", conclou.

Un altre sector predominantment masculí és el ramader. Treballar envoltada d'homes no és cap inconvenient per la Maria Romans. Després de treballar en una fàbrica i una botiga de roba, va apostar per desenvolupar la seva capacitat empresarial en l'explotació ramadera del seu marit. Les llargues jornades laborals no treuen el somriure a aquesta dona de 47 anys que assegura que la feina "li agrada". Dedica bona part del dia a cuidar els porcs i vedells que tenen a la seva explotació situada al Pla de l'Estany, una tasca que tradicionalment duien a terme els homes. "Abans, la dona rural es cuidava de les tasques de la casa i cuidava els animals domèstics. S'ha avançat molt", assegura. El cas de la Maria Romans no és aïllat. Cada vegada hi ha més dones que aposten per desenvolupar la seva trajectòria professional en l'àmbit rural. Destaquen activitats relacionades amb la indústria agroalimentària artesanal com ara producció de formatges.

L'estereoptip de dona rural tancada a casa també ha desaparegut. "Les dones rurals ens reunim periòdicament per compartir inquietuds, fer intercanvis i seguir cursos de formació", explica Romans. El sindicat JARC considera que les dones rurals són un eix central per al sector i considera que no se les discrimina per qüestions de gènere.

L'atur femení

La crisi econòmica ha colpejat amb més força els homes que les dones. El 2009 va tancar amb 30.769 homes a l'atur, el que suposa un increment anual del 31,86%. A l'altra costat de la balança, 23.709 dones estaven desocupades a finals d'any. Això suposa un augment del 28,76% respecte el 2008. Aquesta tendència, s'explica en part per la frenada de la construcció, un sector clarament "masculinitzat". 12.378 persones registrades a l'atur a finals del 2009 provenien d'aquest sector. Les tendència s'ha mantingut aquest 2010. El gener tancava amb 31.813 homes a l'atur, enfront a les 25.218 dones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook