La Generalitat podrà obligar a llogar habitatges buits a gairebé la meitat dels municipis catalans -432 dels 947 existents-, en virtut de l'aprovació de la llei d'habitatge del 2007 i el seu desplegament fixat en el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge, que el Govern va posar a informació pública aquesta setmana.
En l'esmentat document, a què ha tingut accés Europa Press, el Govern acredita que la necessària demanda d'habitatge demana l'actuació de la Generalitat, i que calcula que 329 municipis de l'àmbit urbà i 103 d'àrees rurals pateixen una escassetat d'habitatges suficient per justificar el lloguer obligatori de pisos buits.
D'aquesta manera, l'executiu català interpreta que existeix una demanda forta quan s'estima que es necessiten més de 6.000 habitatges o un 10% per sobre de la mitjana del conjunt d'edificis -a les ciutats- o 400 habitatges i un 50% per sobre de la mitjana -en els pobles-. Alhora, distingeix entre dos nivells per al cas urbà, i d'això s'extreu que 84 ciutats catalanes pateixen una pressió especialment forta, amb una necessitat per sobre dels 20.000 habitatges.
L'esperit de la llei d'habitatge, segons han remarcat fonts de la Conselleria de Medi Ambient en declaracions a Europa Press, és que l'habitatge compleixi una "funció social", i per aquesta raó el Pacte Nacional té entre els seus objectius per complir abans del 2016 la posada al mercat de 62.000 habitatges desocupats.
El lloguer forçós, en qualsevol cas, únicament serà d'aplicació quan el propietari rebutgi totes les mesures encaminades que llogui un habitatge que no usa i només sota l'aplicació de "condicions raonables", amb l'objectiu de perseguir l'"especulació" del mercat.
Així, per exemple, la Conselleria no es planteja actuar sobre un pis buit pendent que es faci efectiva una herència, o aquelles propietat de persones més grans que s'han mudat a una residència per a la tercera edat o el pis d'un dels seus fills, entre d'altres casos.
