L'Audiència Nacional dubta de la constitucionalitat de la retallada salarial mitjana del 5% als empleats públics aprovada pel Govern, segons la providència d'aquest tribunal facilitada per CCOO.

La Sala social de l'Audiència Nacional obre així una via processal per estudiar la possible inconstitucionalitat del decret Llei de 20 de maig sobre Mesures Extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, que inclou la rebaixa de sou dels assalariats del sector públic.

D'aquesta forma, el tribunal admet la demanda de conflicte col·lectiu presentat pels sindicats UGT, CCOO i el SATNP de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) contra el Ministeri d'Economia i Hisenda, la Confederació Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), i el Comitè Intercentres de la FNMT.

La providència datada el 30 de setembre estableix que les parts tenen un termini màxim improrrogable de 10 dies per presentar les seves al·legacions sobre aquesta qüestió d'inconstitucionalitat.

L'Audiència dubta de la constitucionalitat de la nova redacció dels articles 22, 4 i 25 de la Llei, ja que podrien afectar "al contingut essencial" del dret a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva.

La providència del tribunal també planteja la qüestió de constitucionalitat sobre aquesta mesura "per possible afectació" del dret d'igualtat, ja que a la llei s'estableix la reducció salarial sobre determinades entitats del sector públic i exclou al personal laboral no directiu d'empreses públiques com RENFE, ADIF i AENA, que tenen convenis col·lectius.

Segons l'advocat de CCOO Enrique Lillo, aquesta providència reforça la posició defensada pel sindicat enfront de la retallada salarial i en demanda de la vigència dels convenis i acords col·lectius aconseguits per a 2010 en les administracions i sector públics.

A més, assenyala que CCOO mantindrà les actuacions jurídiques i processals iniciades en defensa dels drets del personal del sector públic que afecten prop de tres milions de persones.

Mentrestant, el Govern considera que la retallada de salaris als empleats públics s'emmarca "plenament" en la legalitat perquè està "avalat" per l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que preveu la possibilitat de suspendre o modificar els pactes i acords assolits amb els sindicats.