El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz va considerar que tant els Estats Units com Europa estan prenent decisions errònies per intentar sortir de la crisi i va assegurar que les polítiques d'austeritat no són la solució.
Durant la seva intervenció d'ahir en la reunió anual del Cercle d'Economia a Sitges, Stiglitz va advertir que "l'estratègia d'austeritat condemnarà Europa i els Estats Units a l'estancament, a un baix creixement i, al seu torn, farà que el dèficit no pugui millorar massa".
Va admetre que és comprensible que es portin a terme mesures d'austeritat, a causa de la magnitud del dèficit, però va argumentar que l'austeritat dels governs no ajuda a sortir d'una situació amb una gran debilitat en el consum intern, en la inversió i en les exportacions.
El Nobel de 2001 va sostenir que el dèficit no ha estat el causant de la crisi, sinó al contrari, i va reiterar que les polítiques fiscals d'Espanya prèvies a la crisi eren adequades, a causa de la situació de superàvit: "No va ser una mala gestió fiscal la que va generar la crisi".
Stiglitz va fer una dura crítica als bancs centrals, assegurant que "no són la font de la saviesa i tenen prioritats polítiques molt fortes", el que va afirmar que es dóna més a Europa que als Estats Units.
En aquest sentit, va criticar que el rescat econòmic de Grècia "no és un rescat, sinó una protecció dels bancs europeus, que s'han endeutat moltíssim i s'han convertit en creditors d'aquests països i es veuen amenaçats davant d'una possible reestructuració".
"La seqüència de rescats, el que fa és empitjorar el problema", va alertar, i va argumentar que així es passa el deute que pertanyia al sector privat al govern, que en cas de reestructuració haurà de respondre.
Crítiques a la UE
La de Stiglitz no va ser l'única crítica que es va fer a Sitges a les polítiques de la UE. El director del Centre d'Investigació en Economia Internacional, Jordi Galí, va dinamitar tots els principis de política econòmica que aplica la UE, entre ells que no hi pugui haver reestructuracions de deute.
Galí, que és assessor del BCE, va defensar que un no europeu estigués al capdavant del Fons Monetari Internacional, perquè "augmentaria la credibilitat de qualsevol política d'ajustos que pogués imposar-se sobre un país europeu".
